Resultats

La informació recollida ofereix una quantitat considerable de possibilitats d’explotació. Els resultats que s’exposen a continuació responen a la necessitat d’una primera aproximació a la diversitat lingüística present a les Illes Balears en aquest final de primera dècada dels 2000.

Les llengües que es parlen a les Illes Balears                                     

Amb els més de 1.100 qüestionaris recollits a les quatre illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, n’hem aconseguit documentar, a part del català i el castellà, entre 150 i 170, entre llengües pròpies i apreses. El nombre és aproximat (hi deu haver llengües amb poca representació a les Illes Balears de les quals no hem aconseguir localitzar cap parlant; en algunes ocasions diversos entrevistats es referien a la mateixa llengua usant noms diferents; i, en altres casos, la frontera entre llengua i varietat canvia segons el criteri la font utilitzada).

Les llengües localitzades són les següents (per a diferenciar-les hem utilitzat els criteris usats per Linguamón; dins els parèntesis hi consten altres noms usats pels entrevistats que fan referència a la mateixa llengua):

afrikaans, aimara, albanès, alemany (suís-alemany, bavarès), alsacià, amazic (tarifit, tashelhit), anglès, àrab (darija, hassania), àrab clàssic, armeni, asturià, balante, bambara, bamileké, basc, bassa, bengalí, beti, bielorús, bubi, búlgar, caixmiri, calmuc, català, cebuano, chavacano, coreà, cors, crioll alt guineà, crioll anglès de Nicaragua, crioll capverdià (kabuverdianu), crioll de les Antilles Franceses, danès, dafing, dagbani, diola (jola), diula (djula, jula), duala, duungooma, edo (bine, bini), esan (ishan), eslovac, eslovè, espanyol, esperanto, estonià, ewe, ewondo, fang, finès (suomi), farefare (frafra), francès, ful (futa-jalon, peul, pulaar), ga, gaèlic, gallec, georgià, grec, grec clàssic, guaraní, gujarati, hakka (kejia hua), haussa, hebreu, hindi, hokkien, hongarès, igbo, ika (agbor), ilocano, indonesi, ioruba, islandès, italià, japonès, jiddish (judeoalemany), kaamba, kaqchikel, kesen, kikoongo, kikuyu, kpelle, krio, letó, lingala (ngala), lituà, llatí, llombard, mandinga (malinke, mandinka, mandingue, maninka, socé), manjac, maori, maya, min dong, min nan (min), mixteca, moore (mossi), neerlandès (flamenc, holandès, vlaams, limburguès), ndengereko (kingengereko), noruec, occità, panjabi, papiamentu, paixtu (pashto), pemon, persa (farsi), pidginglis (pidgin de Guinea Equatorial), polonès, portuguès, pular, quítxua, romanès (moldau), rus, saxó (baix alemany, plattdeutsch), saraiki, serbocroat (croat, serbi), serer (serer-sine), sicilià, sindhi, singalès, songhai, soninke (sarakole), suec, suahili (kiswahili), tagal, taiwanès, tarahumara (chihuahua), themne (temen), thai, turc, twi (akan), txec, txetxè, ucraïnès, ukwuani, urdú, urhobo, vai, vènet, wali, wandala (mandara), waray (samareño), wayuu (guajiro), wòlof, wu, xiang, xinès cantonès (xinès yue), xinès mandarí (putong hua), zulu.

Les llengües més parlades a les Illes Balears                                     

Les llengües que més es parlen a les Illes Balears són el català, llengua pròpia, i el castellà.

Els segueixen 25 llengües amb més de 1.000 parlants a les Illes.

Les llengües més parlades per illes                                                      

Aquestes són les 10 llengües més parlades a cada illa, per ordre descendent, descomptant el català i el castellà:

Les llengües més parlades al món i les menys parlades                     

Les deu llengües més parlades al món (les dues xifres són respectivament de l’Ethnologue i d’Encarta) són totes presents a les Illes Balears i són les següents:

L’altra cara de la moneda de la mundialització és que en qualsevol lloc del món podem fer troballes inesperades. Les llistes següents són de les llengües que tenen menys de 100.000 parlants i algun d’ells resideix a les Illes Balears

Les llengües parlades a la feina                                          

La següent és la relació de les llengües que alguns entrevistats diuen parlar a la feina.

Les llengües parlades amb els fills                                                     

La relació següent és la de les llengües que alguns entrevistats diuen parlar amb els seus fills.

Poliglotisme entre les persones immigrades                                       

Atès que la població immigrant sol haver passat per altres països abans d’arribar a les Illes Balears, sovint han anat incorporant llengües al seu bagatge cultural, que pot ser ja ric en aquest sentit atès que hi ha moltes cultures que tenen el poliglotisme com a fet normal.

Si, en aquest cas, tenim en compte el català i el castellà, podem veure que el 60% dels estrangers residents entrevistats són trilingües o coneixen quatre llengües, un 20% saben 5 llengües o més i només un 5% són monolingües.

Coneixement de català entre les persones estrangeres                                       

Una altra dada interessant que podem extreure de la base de dades és el coneixement de català que tenen els estrangers. S’ha considerat com un sí qualsevol nivell de coneixement, encara que només fos entendre’l. Podem constatar que les generacions joves són les que en major proporció saben català, seguits de les franges d’edat més madures, molts dels quals fa més temps que resideixen a les Illes Balears. I que els que en tenen més desconeixement són la franja de 25 a 34 anys, que probablement són d’immigració més recent.