|
(Cervelló, 1948).
Poeta. Des de ben aviat s'interessa per la poesia experimental.
En el seu primer llibre, L'influx de lynx no altera el conducte (1969), escrit en col·laboració amb Santi Pau, reivindica
els surrealistes, J.V. Foix i J. Brossa. A Variacions puntuals (1972), Trilogia del tret (1972), Sis trets (1973), Habitar un paisatge (1973) conrea la poesia discursiva;
i a La nuu, Contes de l'horitzó (1974) es decanta
cap a la poesia visual. A partir de L'absent (1989),
la seva obra adopta un caràcter formalment més tradicional
que continua amb Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Llibre de les al·lusions (2004), Un moviment quiet (2004), El contorn de l'ombra (2007) i La mort i la paraula, guardonat l'any 2009 amb
el premi Carles Riba de poesia. Ha col·laborat amb J.Miró
i J.Hernández Pijoan en edicions d'art. Sam Abrams n'ha
dit: «Carles Camps Mundó és indiscutiblement
una figura central de la plana major de la poesia catalana actual.
La seva obra madura es divideix en dues èpoques: els deu
anys entre L’absent (1989) i Dies de nit (1999) quan escrivia
una poesia d’idees, una poesia analítica i conceptual
de gran precisió i sensibilitat, i els dos anys que porta
a partir d’El llibre de les al·lusions i Un moviment
quiet (2004) quan el poeta ha sentit una pregona necessitat interior
de baixar al detall de la vida, de crear una poesia que s’acostés
més als referents realistes que motiven el seu discurs
en el fons». |
