|
(Vic,
1955). Compagina la seva tasca com a professor amb la poesia.
La seva obra s'inscriu en l’anomenada poesia dels límits:
en els límits del llenguatge com a únic lloc possible,
i a la recerca d'una poètica més enllà de
les formes del llenguatge en el seu ús habitual, com a
correlat o representació. En
la nota introductòria a Ni amb ara prou (1984),
escriu: «Actualment aquest meu transcórrer (i dels
textos) està dirigit principalment i frontalment al problema
(si ho és) del "discurs", del "dir"
(aquell verb terrible que es nega a ell mateix tan sols en la
seva formulació). El discurs, per naturalesa impossible,
i que cal salvar —crec ara— anant més enllà
—més ençà— d’ell mateix,
al punt de la seva gènesi, i fent que el pseudo-discurs
creat des d’allí esdevingui —perquè
l’és— el vehicle més idoni —i
únic— per a “dir”, utilitzant com a referents,
com a generadors del procés de lectura, els mecanismes,
elements i recursos del discurs tradicional (la “gramàtica”)
i la capacitat del lector (oïdor) per a emmotllar-se a aquesta
forma tradicional imposada i, per tant, utilitzant també
les reaccions que li provoquen les seves subversions. El discurs,
pels seus mateixos raonaments i les seves estructures constitutives,
es desintegra en aquesta fase de pre-discurs; i aquest és
el vincle més directe i més pur –menys mediatitzat–
que pot constituir una lectura. Per altra banda, l'ús del
mot, d'una lexicalitat aparentment objectiva i que no ho és
gens (i així la sintaxi o la morfologia), conforma i potencia
aquest estat "primer" d'allò que anomenaria "pre-discurs"».
Per a més informació
sobre l'autor vegeu:
|
