|
(Artà,
1951). Llicenciat en medicina i cirurgia, compagina la seva professió
com a metge amb el conreu de la literatura, especialment de la
poesia, de la novel·la i del teatre. Entre els seus primers
llibres hi ha Ningú (Transparències), publicat
a La Musa Decapitada, i Arbre de mar, publicat a Tafal.
Tots dos juguen amb la idea de la superposició i el palimpsest.
El segon va encapçalat per una citació d’Octavio
Paz que parla precisament del vincle entre forma i abisme. Entre
altres coses, diu: «La solidez de una obra es su forma.
Los ecos y las correspondencias entre los elementos que la componen
configuran una coherencia visible que se despliega ante los ojos
y la mente como un todo: una presencia. Pero la forma está
construida sobre un abismo. Lo no dicho es el tejido del lenguaje:
la no-significación. La obra no dice lo que dice y dice
lo que no dice. Lo dice independientemente de lo que quiso decir
el autor y de lo que ella misma, en aparencia dice. La obra no
dice lo que dice: dice siempre otra cosa».
Per a més informació
sobre l'autor vegeu:
|
