Eloi Bellés és graduat (amb premi extraordinari) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. La seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la relació entre llengua, política i societat, amb una atenció prioritària a la construcció de les ideologies lingüístiques que van legitimar el castellà a la catalanofonia al llarg del segle XIX. També s'ha ocupat, en menor mesura, de la història de la Filologia Catalana i de l'obra de Pompeu Fabra.
Les seves línies de recerca actuals tenen a veure amb la desigualtat lingüística, d'una banda, i amb el valor ideològic de l'onomàstica, de l'altra. En el primer àmbit, forma part del projecte internacional ReDes_Ling (Resisting Language Inequality), una xarxa d'investigadors de l'Estat espanyol, Luxemburg, Dinamarca, Mèxic, Colòmbia i l'Argentina que cerca identificar com es genera la desigualtat lingüística per proposar accions que permetin revertir-la. Forma part del centre de recerca MIRCo (Multilingüsime, discurs i comunicació), que té la seu a la Universitat Autònoma de Madrid.
Ha estat professor a la Universitat de Barcelona i a la Universidad Autónoma de Madrid, i actualment és professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya i professor ajudant doctor a la Universitat de les Illes Balears. Ha impartit i imparteix classes de llengua normativa, de didàctica de la llengua, de català com a llengua addicional, de lingüística descriptiva, sincrònica i diacrònica, i d'història de la llengua.