Manuel Miró és llicenciat en Ciències Químiques (1998) i Doctor en Química Analítica (2002) per la Universitat de les Illes Balears. Ha realitzat estancies de recerca post-doctorals a la Universitat Tècnica de Berlín, Universitat Tècnica de Dinamarca i la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida Aplicades (BOKU) d'Àustria. Actualment és Catedràtic d'Universitat (des de setembre de 2017) i Guest Professor de la Charles University (República Txeca) des de juliol de 2014. És membre IUPAC del Subcomité on Chemical and Biophysical Processes in the Environment (Divisió VI). Afegir que actualment té 4 quinquenis i 4 sexenis reconeguts.

Des de l'any 2007 és Editor de la revista Analytica Chimica Acta (Elsevier) de la secció de reviews (segona revista de major impacte dins l'àrea de química analítica general) i des de l'any 2016 és Associate Editor de l'Encyclopedia of Analytical Science, 3rd Edition, Elsevier.

Ha publicat 222 articles/publicacions científiques, 111 com autor per a correspondència, incloent 14 capítols de llibre i 2 pròlegs amb un índex h=43 i més de 6100 citacions, destacant 25 publicacions a la prestigiosa revista Analytical Chemistry de l'American Chemical Society.

Ha impartit 71 conferències orals (62 com a convidat) a congressos internacionals en el camp de la química analítica, preparació de mostra, miniaturització, nanotecnologia i automatització basada en mètodes de flux. Ha presentat 190 comunicacions en forma de pòsters a congressos internacionales.

Ha dirigit 10 tesis doctorals a Universitats Nacionals e Internacionals (Technical University of Denmark, Mahidol University de Tailàndia, Chiang Mai i Universidade Federal de Bahía de Brasil). Ha participat en 36 projectes nacionals i internacionals (ex., a la University of Melbourne i Charles University de la República Txeca) essent IP de 17 projectes.

Els seus interessos en recerca es centren en el desenvolupament de mètodes automàtics per a la separació i preconcentració de nivells traça de contaminants ambientals a mostres ambientals utilitzant les distintes generacions d'ànàlisi en flux, dispositius impresos en 3D i plataformes mesofluídiques acoblades a técniques analítiques de detecció modernes.