A les 11 hores del dia 13 de febrer de 2018, a la sala d’actes de Cas Jai, es reuneix en sessió ordinària el Consell de Govern de la Universitat. La presideix el Rector i hi assisteixen les persones indicades en full adjunt (annex 1).

Assisteixen com a membres convidats al Consell de Govern amb veu i sense vot les persones també indicades en full adjunt (annex 2).

S’excusen d’assistir-hi el doctor Francisco López Simó, el doctor Bernat Sureda Garcia, el doctor Pere M. Deyà Serra, la senyora Sònia Martínez Andreu i el senyor Domènec Garcies Gomila. També s’excusen el doctor Tomás del Barrio Castro, el doctor Miquel Roca Bennàsar, el doctor Josep L. Ballester Mortes i la doctora Francina M. Orfila Sintes, assistents amb veu i sense vot.

Punt 1: Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior

El Consell de Govern acorda d’aprovar per assentiment l'acta de la sessió ordinària del dia 20 de desembre de 2017 amb els canvis següents:

A proposta del doctor Rafel Crespí Cladera, cal afegir a la pàgina 15 (al punt: Torn obert de paraules): «Quant a la segona pregunta efectuada pel doctor Pascual Fuster, la directora de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears afirma que s’ha demanat un informe jurídic a la Conselleria d’Educació i Universitat sobre la interpretació de l’article 72 de la LOU i que s’espera resposta. El Rector, a requeriment del doctor Bartomeu Pascual Fuster, indica que sembla que no ha de ser cap problema presentar aquest informe una vegada que es tingui». El doctor Bartomeu Pascual demana que consti a l’acta que quan es tingui l’informe s’aportarà.

Punt 2: Modificació de plantilla

El Rector dona la paraula a la vicerectora de Professorat, que explica la modificació de plantilla que afecta els departaments de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica i d’Infermeria i Fisioteràpia (annex 3).

El Rector sotmet a votació la proposta, que s'aprova per assentiment.

Punt 3: Elecció dels representants dels estudiants a la Comissió d’Investigació

El Rector, a sol·licitud dels representants dels estudiants, indica que s’ajorna l’elecció dels representants dels estudiants a la Comissió d’Investigació per a una propera sessió del Consell de Govern.

Punt 4: Aprovació, si escau, de l’Acord normatiu sobre política de digitalització de documents administratius de la Universitat de les Illes Balears

La Secretària General explica l’abast i el significat de la proposta de l’Acord normatiu sobre política de digitalització de documents administratius de la Universitat de les Illes Balears, que s’emmarca en el projecte transversal de transformació digital de la UIB, del qual va informar el Rector a la darrera reunió del Claustre. Aquest projecte té una dimensió tècnica important, però també una part jurídica, ja que és necessari aprovar la normativa corresponent per dur a terme la correcta aplicació dels avanços tècnics.

La Secretària General recorda que a la sessió del mes de novembre es va aprovar la política general de gestió documental de la Universitat. Així mateix, indica que avui se sotmet a aprovació del Consell de Govern la política de digitalització de documents administratius, i que ben aviat es presentarà la política de signatura electrònica.

Afegeix que la proposta de política de digitalització de documents que es presenta pretén incorporar de forma progressiva la digitalització de documents i l’ús d’imatges digitals a la gestió administrativa diària per diferents motius: per millorar la gestió administrativa, per agilitar la consulta i la gestió dels documents, per completar els expedients electrònics, per afavorir la transmissió i la comunicació, o per substituir els suports tradicionals, entre d’altres. Es tracta d’aconseguir un trànsit ordenat i segur entre l’Administració tradicional en suport paper i la nova tramitació electrònica dels procediments administratius.

A continuació la Secretària General respon als comentaris i qüestions plantejats per correu electrònic per la doctora Francesca Garcias Gomila.

En primer lloc, fa constar que el document està pendent de revisió lingüística. Per tant, alguns dels aspectes marcats es corregiran després d’aquesta revisió.

La segona qüestió a comentar afecta l’estructura del document: acord i annex. La doctora Garcias Gomila manifesta que l’annex s’entendria perfectament sense la introducció. La Secretària General contesta que s’ha optat per seguir la mateixa estructura del document de política de gestió documental.

En tercer lloc, la doctora Francesca Garcias Gomila troba a faltar una consideració prèvia en el sentit que es farà tot el possible per eliminar la documentació en paper a partir d'ara, i es refereix a alguns procediments actuals que encara exigeixen al final la signatura en paper. La Secretària General diu que l’afirmació és certa, però es fa feina per eliminar aquestes signatures en paper; per exemple, en les convocatòries del complement retributiu d’estímul i reconeixement de l’activitat investigadora i el complement retributiu d’estímul i reconeixement de l’excel·lència investigadora i la transferència de coneixement, en les quals ja s’ha de signar electrònicament el document i enviar-lo via registre electrònic, sense paper.

A la quarta observació, pel que fa al temps de conservació dels documents, la Secretària General respon que aquesta qüestió es preveu a la política general de gestió documental. Recorda que, d’acord amb les previsions del punt 12 de l’annex de la política indicada, hi ha creada una comissió d’avaluació documental que, entre d’altres competències, ha de valorar aquest aspecte i determinar el temps de conservació dels documents en funció de les seves característiques i tipologia.

Seguidament i en relació amb els requisits tècnics de cada escàner —punt 10.a) de l'annex—, la Secretària General manifesta que no es volen regular les característiques dels escàners, sinó que es tracta dels requisits estàndard: afegeix que han estat els tècnics els que s’han encarregat de redactar aquests requisits.

Finalment, la Secretària General manifesta que, efectivament, hi havia una errada al text de l’article 9 de la Llei orgànica de protecció de dades, la qual ja s’ha corregit.

El Rector sotmet a aprovació la política sobre digitalització de documents administratius de la Universitat de les Illes Balears, la qual s’aprova (annex 4).

Punt 5: Aprovació, si escau, de la modificació del Màster Universitari en Filosofia

El Rector dona la paraula al doctor Rubén Santamarta Martínez, director del Centre d’Estudis de Postgrau, que explica la modificació del Màster Universitari en Filosofia, de conformitat amb les previsions de l’article 30 de l’Acord normatiu 10040/2011, de 22 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 357, de 16 de desembre), i el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

La doctora Francesca Garcias Gomila planteja la qüestió referent a l’eliminació de l’exigència del nivell B2 d’anglès. Entén que per obtenir el títol de grau l'alumnat ha d'acreditar un nivell B2 d'anglès d'una manera o una altra. Per accedir al màster, l'alumnat ha de tenir un títol de grau i, per tant, no veu clar que sigui possible eliminar el requisit del nivell B2 d'anglès al Màster Universitari en Filosofia.

A continuació s’obre un debat sobre la qüestió i es planteja si es tracta d’un requisit per a tots els màsters. La Secretària General explica que cada màster pot establir els requisits pel que fa a l’idioma que trobi adients per als seus alumnes, però no hi ha cap acord ni obligació de caràcter general establerta sobre aquest tema. El doctor Maximino San Miguel Ruibal apunta que també hi ha màsters en què tota la docència és en anglès, per la qual cosa en aquests casos els requeriments d’anglès són més alts que el B2. La doctora Maria Antònia Carbonero Gamundí explica que el Màster Universitari en Filosofia és un màster que té pocs alumnes i que era necessari eliminar el requisit del nivell B2 d’anglès.

El Rector sotmet a votació la proposta de modificació del Màster Universitari en Filosofia, que s’aprova per assentiment.

S’acorda de trametre la proposta al Consell Social perquè en prengui coneixement i emeti els informes corresponents (annex 5).

Punt 6: Aprovació, si escau, de la modificació dels títols de grau d’Enginyeria Telemàtica i d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

El Rector dona la paraula al vicerector de Docència, que explica la modificació dels títols de grau d’Enginyeria Telemàtica i d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, de conformitat amb les previsions de l’article 3 de l’Acord normatiu 10040/2011, de 22 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 357, de 16 de desembre), i el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Així mateix explica que les modificacions d’aquests títols afecten aspectes formals, recodificació de competències o canvi de semestre d’alguna assignatura. La directora de l’Escola Politècnica Superior explica que són modificacions que tenen l’origen en els resultats de la renovació de l’acreditació.

El Rector sotmet a votació les modificacions dels títols de grau d’Enginyeria Telemàtica i d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, que s’aproven per assentiment.

S’acorda de trametre les propostes al Consell Social perquè en prengui coneixement i emeti els informes corresponents (annexos 6 i 7).

Punt 7: Informació del Consell de Direcció

El Rector informa dels temes següents:

• El primer tema és el del trasllat d’estudis universitaris del campus al centre de Palma. Atesa la notícia que va aparèixer a la premsa durant el cap de setmana, el Rector vol explicar que no s’ha pres cap decisió. Explica que, a proposta de l’Ajuntament de Palma, el Rector i la presidenta del Consell Social de la UIB divendres passat varen participar en una reunió en què es va tractar la qüestió de compartir l’edifici de l’Estudi General Lul·lià per a usos acadèmics. També es va parlar de la possibilitat de traslladar alguns estudis universitaris, existents o de nova creació, al centre de Palma.

El Rector recorda que actualment la Universitat disposa de dos edificis al centre de la ciutat: Sa Riera, que funciona a ple rendiment d’activitats culturals i d’estudis propis, i Ca n’Oleo, que s’espera que estarà operatiu aviat. A continuació, explica i remarca que aquesta primera reunió només és l’inici de futures converses. També comenta que prèviament hi va haver una reunió protocol·lària amb el senyor Antoni Noguera Ortega, batlle de l’Ajuntament de Palma, i va sorgir la qüestió que Palma pogués ser cada vegada més ciutat universitària, cosa que l’anterior batlle, José Hila Vargas, ja havia manifestat. Afegeix que el senyor Pere Quetgles i el senyor Gabriel Oliver, de l’Estudi General Lul·lià, i el senyor Antoni Mir i el senyor Francesc Oms, de la Institució Francesc de Borja Moll, també varen assistir a la reunió de divendres, en què es va plantejar un possible acord amb l’Ajuntament de Palma segons el qual aquest es faria responsable de la rehabilitació de l’Estudi General Lul·lià, bessó de la nostra universitat, si les tres parts arribaven a un acord de compartir aquest espai. En aquesta mateixa reunió es va decidir que es faria una altra reunió amb la Conselleria d’Educació i Universitat.

El Rector segueix explicant que en aquesta reunió parlaren de la possibilitat que algun postgrau o algun nou estudi es pogués començar allà, i que es varen proposar els estudis d’Història, en relació amb l’Arxiu del Regne de Mallorca. El Rector reitera que va ser una primera conversa i que, si arriba el moment, la decisió correspon al Consell de Govern, amb el vistiplau dels òrgans competents en relació amb cada estudi. El Rector indica que volia explicar la reunió de divendres passat en aquesta sessió d’avui, però es va avançar la notícia als diaris, i no hi ha res més que el que s’ha explicat, atès que no hi ha cap decisió presa.

Finalment indica que és un debat que es pot obrir, i fa referència al model de la Universitat d’Alcalá de Henares. Conclou la intervenció dient que recuperar espais per a usos universitaris al centre de la ciutat no vol dir traslladar-hi tot el campus.

Intervé la presidenta del Consell Social per explicar que el titular de la notícia no concorda amb la reunió. El doctor Miquel Josep Deyà Bauzà afirma que el Consell Social no té competència en aquesta qüestió. La presidenta del Consell Social mostra la seva discrepància en relació amb aquest tema.

Intervé el senyor Gabriel Bibiloni Femenias, president del Consell d’Estudiants, en relació amb el trasllat dels estudis a Palma. Exposa que s’han d’escoltar totes les parts implicades i que s’ha de tenir en compte l’opinió dels estudiants.

La doctora Maria Antònia Carbonero Gamundí afirma que està contenta que s’obri aquest debat i manifesta que hi ha moltes fórmules: fer activitats, algun postgrau a Palma, etc.

Recorda que l’Estudi General Lul·lià era la seu de l’Escola adscrita de Treball Social, amb una llarga història conjunta pel que fa als seus estudis.

Intervé el doctor Miquel Josep Deyà Bauzà per manifestar que, vist que es varen fer aquestes reunions amb tanta gent, se n’havia d’haver informat la facultat afectada. Afegeix que el dia 2 de febrer la senyora Mar Ferragut el va interpel·lar en relació amb aquest tema. Recorda que fa un parell d’anys es va traslladar la UOM a l’edifici Sa Riera, i que la responsable en aquell moment va argumentar que serien alumnes «de segona», perquè no estarien al campus. En relació amb els estudis de postgrau, assenyala que no és competent i que li semblaria bé si els seus responsables hi estiguessin d’acord. Segueix indicant que els vicedegans d’Història i d’Història de l’Art tenen la mateixa opinió que ell, que hi hauria alumnes «transhumants» a la biblioteca, que, en el cas de Prehistòria, el laboratori és al campus, i l’edifici de l’Estudi General Lul·lià no té espais adequats per a laboratoris. De la mateixa manera, manifesta que cal pensar en la mobilitat, els despatxos de professors aquí i allà, els alumnes que tenen optatives en altres graus, etc.

El doctor Miquel Josep Deyà Bauzà continua indicant que es parla de «recuperar» l’edifici, però que no ha estat de la UIB en cap moment, i demana si és municipal. L’exemple d’Alcalá de Henares, esmentat anteriorment pel Rector, és distint del que ara se’ns proposa, car des de la creació de la Universitat s’optà per situar facultats al centre duent a terme rehabilitacions ad hoc. Seguidament manifesta que hi ha estudiants a favor i en contra i reitera que la presidenta del Consell Social no és competent. Conclou afirmant que, en tot cas, és un tema que es decidirà al contenciós administratiu.

Intervé el doctor Sebastià Serra Busquets i manifesta que per a la UIB el conveni amb l’Ajuntament de Palma per utilitzar l’edifici de l’Estudi General Lul·lià seria un fet històric, millor que el que es deia al programa electoral de 1995. La propietat és de l’Ajuntament, però de facto la gent que hi havia allà no el tenia com a seu. Reafirma que l’edifici de l’Estudi General Lul·lià és de l’Ajuntament, embrió del passat, present i per ventura futur de la Universitat. Indica que un integrant del personal d’administració i serveis ha fet la seva tesi doctoral i relaciona el Lul·lià amb la Universitat. També recorda que hi havia els estudis de Treball Social, avui convertits en un grau de la mateixa universitat. Considera que s’ha de rehabilitar i que cal establir quan i com; afegeix que les infraestructures no tenen un mal ús per a segons quines activitats, tot i que en relació amb les infraestructures de despatxos o seminaris té raó el doctor Deyà Bauzà.

El doctor Serra Busquets manifesta que els estudis d’Història o d’Història de l’Art no veuen bé aquesta possibilitat, però no hi ha hagut cap sessió del Consell de Departament en què s’hagi pogut discutir sobre el tema. Reconeix que és bo negociar i poder tenir una presència real a Palma. Segueix recordant que la Universitat ha col·laborat amb l’Estudi General Lul·lià amb cursos d’estiu i altres activitats. El doctor Serra Busquets demana a l’equip de govern que miri com està l’edifici i que, en tot cas, el tema dels estudis ja es veurà. Remarca que és un tema que és històric.

El doctor Deyà Bauzà contesta que, si es duu a terme aquesta col·laboració, la competència és del Deganat, no del Departament. El doctor Serra Busquets afirma que ell no va anar a cap reunió i que ahir va parlar amb el Rector. El doctor Deyà Bauzà manifesta que el Rector parlà amb el doctor Serra Busquets i la presidenta del Consell Social, i que li hauria pogut telefonar a ell, tal com ha fet en altres ocasions. Pel que fa a la presidenta del Consell Social, manifesta que ella li podria haver telefonat abans de la reunió amb l’Ajuntament, i que ara ja no hi vol parlar. El Rector li contesta que estava pendent de rebre una petició de cita urgent per entrevistar-se i que aquesta petició de cita no va arribar mai.

Per acabar, el Rector manifesta que qualsevol decisió es prendrà al Consell de Govern i que la passada reunió no la convocava la Universitat. Indica que volia donar informació sobre aquella primera reunió i que considera que ha d’anar allà on el conviden i després traslladar el contingut de la reunió al Consell de Govern.

La presidenta del Consell Social manifesta que té interès a parlar amb el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

• El Rector informa de la commemoració del quarantè aniversari de la UIB i convida tots els membres del Consell de Govern a l’acte central d’aquest aniversari, que se celebrarà al Teatre Principal de Palma el dia 18 de març —dia que coincideix amb la data en què es va publicar al BOE la Llei 18/1978, sobre creació d’una Universitat amb seu a Palma de Mallorca.

La vicerectora d’Activitats Culturals i Universitat Oberta informa de les activitats que es duran a terme per celebrar l’aniversari de la nostra universitat: exposicions, jornades, concerts, cinema, teatre, una cursa, una diada festiva, etc.

La vicerectora indica que l’artista Miquel Barceló ha dissenyat un distintiu especial per a la commemoració del quarantè aniversari de la Universitat de les Illes Balears: un ham per treure a la superfície el coneixement i la innovació científics de tota mena. Emperò la mediterraneïtat de la UIB, present al distintiu de Barceló, arrela en el passat, en el segle XIII, l’any 1275, quan Ramon Llull va fundar el col·legi de missioners a Miramar (Valldemossa)

També es manifesta que el disseny ha estat cedit gratuïtament i en exclusiva a la Universitat per publicar-lo i divulgar-lo fins al mes de març de 2019. L’ham per pescar reflecteix una de les múltiples temàtiques presents als quadres i ceràmiques de Miquel Barceló, la mar i la flora i la fauna marines, elements recurrents que el vinculen amb Mallorca i amb les arrels mediterrànies, que són també les arrels lul·lianes de les quals beu la Universitat. Aquest disseny simbolitza el paper de la Universitat com a agent actiu per fer aflorar el coneixement i el talent a la superfície.

A continuació s’indica que, alhora, la UIB, en el seu quarantè aniversari, vol anar més lluny i entroncar els quaranta anys amb la fundació de dret, fa cinc segles, a través de l’atorgament dels privilegis de Ferran el Catòlic, el 1483, a l’Estudi General Lul·lià, per poder crear una Universitat on s’impartirien i estudiarien les arts i les ciències en un campus a Palma. Fou al segle XVII el definitiu assentament, amb el títol de Pontifícia, i quan s’elaboraren els Estatuts de la Universitas Maioricensis Lulliana. També recorda la vicerectora que a final del segle XVIII es decidí suprimir la denominació de Lul·liana, i el 1830 es va adscriure la Universitat al districte de Cervera; deu anys després se suprimí. El 18 de març de 1978 es creà la Universitat de Palma de Mallorca, després que, el curs 1967-68, s’establissin cursos comuns de Filosofia i Lletres a l’Estudi General Lul·lià.

Per tant, es manifesta que són cinc segles i quaranta anys d’existència gairebé continuada d’estudis universitaris.

Finalment el Rector fa constar l’agraïment a l’artista que ens ha fet l’obra gràfica per commemorar el quarantè aniversari de la UIB.

• El Rector també informa de la reunió de la CRUE i d’alguns dels aspectes que s’hi varen tractar; principalment, el pacte d’Estat per a l’ensenyament universitari, sobre aspectes financers, ensenyament i governança. Afegeix que la CRUE vol parlar amb tots els partits polítics —en relació amb la Proposició de Llei reguladora de les pràctiques acadèmiques universitàries externes, presentada pel Grup Parlamentari Confederal d’Unidos Podemos - En Comú Podem - En Marea, per destacar els indubtables aspectes positius en relació amb les pràctiques, tant per a les empreses com per als estudiants. D’altra banda, informa del document de la CRUE en relació amb la reserva de places de PDI per a persones amb discapacitat. Finalment indica que també se sol·licita a Europa un increment del pressupost per al programa ERASMUS, que seria deu vegades superior a l’actual.

Punt 8: Afers de tràmit

a)  Membres de les comissions que han de jutjar les places dels cossos docents i de professorat contractat

No n’hi ha.

b)  Llicències per estudis

El Consell de Govern acorda d'atorgar les llicències per estudis que s'indiquen a continuació (annex 8):

• Dr. Cels Garcia Garcia, professor titular d’universitat del Departament de Geografia, a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA) pel període comprès entre l’1 de març i el 31 d’agost de 2018, amb unes retribucions del cent per cent de les seves remuneracions, de conformitat amb la Resolució de 12 de desembre de 2017 de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual es concedeixen subvencions de la modalitat A (estades de professors i investigadors sèniors en centres estrangers, inclòs el Programa Salvador de Madariaga 2017) del Programa d'estades de mobilitat de professors i investigadors en centres estrangers d'ensenyament superior i de recerca, autoritzada la modificació del període d'estada per la Resolució de 6 d'octubre de 2017, i amb l’incís final de l’apartat 1.a) de l’article 6 (Dotació de les ajudes) de la Resolució de 29 de desembre de 2016 de la mateixa Secretaria per la qual es convoquen subvencions per al Subprograma de mobilitat dins el Programa estatal de promoció del talent i la seva ocupabilitat en el marc del Pla estatal de recerca científica i tècnica i d’innovació 2013-2016 en R+D+I (BOE núm. 4, de 5 de gener de 2017).

c)  Col·laboradors honorífics

No n’hi ha.

d)  Professors emèrits

La vicerectora de Professorat presenta les propostes de nomenament de professors emèrits propis de la UIB fetes pels departaments corresponents, de conformitat amb el que estableix l’Acord normatiu 11038/2014, de 22 de juliol, pel qual s’aprova el programa d’emèrits propis de la Universitat de les Illes Balears (annex 9):

• Dr. Antoni Martínez Taberner, Departament de Biologia
• Dr. José Manuel Saá Rodríguez, Departament de Química
• Dr. Lluís Garau Juaneda, Departament de Dret Públic
• Dra. Esperança Ponsell Vicens, Departament d’Infermeria i Fisioteràpia
• Dra. Teresa Riera Madurell, Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica
• Dr. Antoni Vañó Cerdà, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
• Dr. Gabriel Moyà Niell, Departament de Biologia
• Dr. Lleonard Llorens Garcia, Departament de Biologia.

La vicerectora indica que aquests nomenaments, d’acord amb la normativa establerta, tindran efectes des del començament de l'any acadèmic 2018-19, i que les retribucions que percebran els professors emèrits seran les que estableix l’Acord normatiu 7251/2005, de 17 de juny, pel qual s’aprova el Reglament per a la contractació de professors emèrits de la Universitat de les Illes Balears, en la redacció que en fa l’Acord normatiu 11032/2014, de 13 de juny. El Consell de Govern acorda aprovar les propostes.

e)  Vènies docents

El vicerector de Docència presenta les sol·licituds de vènies docents per a diferents professors de l’Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d’Eivissa, de l’Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno i de l’Escola Universitària d’Odontologia ADEMA, atès que, segons les previsions estatutàries, correspon al Consell de Govern d’atorgar-les.

El vicerector de Docència demana disculpes pel retard produït a causa d’una sèrie de canvis i de la incorporació de l’Escola Universitària d’Odontologia ADEMA, la qual estava tancant el seu professorat. Seguidament, informa sobre els professors per als quals es demanen les vènies docents. Explica el problema que s’ha plantejat amb el doctor Francisco Rejón Guardia al grau de Turisme, ja que era professor visitant de la UIB i va resultar adjudicatari d’una plaça de professor contractat doctor interí. Afegeix que el moment en què es va produir el canvi va coincidir amb el moment en què es discutia si els professors de la UIB podien fer classes o no a les escoles adscrites. Puntualitza que, quan es va saber la resposta a la problemàtica plantejada, les classes estaven molt avançades, però no impartirà més docència a l’escola adscrita en el futur.

El doctor Rafel Crespí Cladera, en relació amb aquest tema, manifesta que és una bona notícia que al cap de tres anys, al final, la qüestió estigui resolta i que es dugui a l’aprovació del Consell de Govern. Malgrat això, creu que els terminis són importants i que les vènies docents s’han de donar abans de començar el curs. Afirma que un professor visitant, als efectes de l’article 72.3 de la LOU, és un professor a temps complet. Seguidament manifesta que, atesa aquesta situació, s’aprovarà una venia docendi que no és correcta i que, a més, incrementa el nombre de doctors. Així mateix considera que amb aquesta situació es fan trampes i s’incompleix la normativa. Finalment demana que consti en acta el seu vot en contra a l’aprovació de les vènies docents.

El doctor Bartomeu Pascual Fuster afegeix que considera que la llei exigeix que els professors, a més de ser doctors, estiguin acreditats.

El doctor Anselm M. Martínez Cañellas afirma que una gestora fa classes de Dret, i demana si ara hom es pot negar a l’aprovació de les vènies docents.

La doctora Francesca Garcias Gomila demana que consti al web que els professors de la UIB que fan classes a les escoles adscrites no són professors responsables d’assignatura.

El doctor Joan David Janer Torrens afirma que hi ha professors que, encara que no són doctors, en saben moltíssim, i crida l’atenció que una gestora administrativa faci quasi totes les assignatures de Dret a l’Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno, d’àrees molt diferents. Afirma que falta rigor, i considera que una mateixa persona no pot impartir assignatures tan diferents. A continuació indica, pel que fa als terminis, que seria important aprovar les vènies abans, al mes de juliol. El doctor Janer Torrens demana que el vicerector de Docència estigui més atent sobre aquest tema i que, si escau, es podria convidar els directors de l’escoles adscrites perquè explicassin la situació del professorat. El vicerector de Docència comparteix les opinions del doctor Janer Torrens i explica que es reforçarà el control de les escoles adscrites. Conclou que s’estan començant una sèrie d’accions i que es continuarà en aquest mateix camí.

El Rector afirma que es presentaran les vènies al mes de juliol i que s’avisarà les escoles adscrites. Remarca que es vol esmenar aquesta dinàmica i que al juliol encara hi haurà marge per fer correccions, si escau, i que també es podran fer accessibles els currículums del professorat.

El doctor Rafel Crespí Cladera manifesta la inoperància de tots els directors d’escoles adscrites des de fa molt de temps i que en tots els casos ha passat el mateix: semblen els representants de l’Escola a la Universitat, en lloc de ser els representants de la UIB a les escoles adscrites.

En vista de les opinions manifestades, el Rector indica que el Consell de Direcció assumeix el compromís de corregir aquesta situació.

El Consell de Govern aprova les vènies docents amb 13 vots a favor, 11 abstencions i 9 vots en contra (volen fer constar el seu vot en contra els doctors Rafel Crespí Cladera, Anselm M. Martínez Cañellas, Nicolau Dols Salas, Andreu Sansó Rosselló i Francesca Garcias Gomila, mentre que el doctor Miquel Josep Deyà Bauzà vol que consti en acta la seva abstenció) (annex 10).

Punt 9: Informació i ratificació, si escau, d'acords marc, convenis, protocols i contractes

La Secretària General sotmet a la consideració dels membres del Consell de Govern el contingut dels acords marc, convenis, protocols i contractes que consten a la documentació presentada, que es detallen a continuació (annex 11):

Així mateix, se sotmeten a la consideració dels membres del Consell de Govern els convenis tramitats pel Centre d’Estudis de Postgrau (annex 12):

La Secretària General informa que es retira de l’aprovació del Consell de Govern el conveni ref. 3462, amb BBVA Data & Analytics, SL, atès que l’entitat mercantil ha enviat algunes modificacions que fan necessari que el torni a aprovar el Consell de Direcció.

La doctora Francesca Garcias Gomila, en relació amb el conveni amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (Ministeri d'Economia i Competitivitat) sobre el programa Precipita, planteja que s’esmenta al text diverses vegades que els projectes subvencionats estaran exempts de pagar la tarifa habitual del 20 per cent a la FUEIB, i demana si això és possible. El vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals explica que als projectes no «els fan pagar cap tarifa», sinó que els apliquen un 20 de costs indirectes, i que en cap cas no és la FUEIB qui ho aplica, sinó la UIB. Afegeix que és un conveni perquè la FECYT pugui gestionar campanyes de crowdfunding de projectes de la UIB. D’aquesta manera, si no és que el volum de projectes i/o de donacions és molt elevat, no té sentit aplicar costs indirectes. L’objectiu del conveni, a més, és facilitar les donacions, per la qual cosa al conveni es deixa ben clar que no s’aplicaran costs indirectes.

La doctora Francesca Garcias Gomila demana aclariments sobre el conveni ref. 3568, amb la Xarxa Vives d’universitats, perquè li preocupa l’activació de més enquestes a l’alumnat durant el segon semestre de l’any acadèmic. La doctora Garcias Gomila vol fer constar en acta la seva abstenció a l’aprovació d’aquest conveni. La vicerectora d’Estudiants li fa aclariments en relació amb el conveni.

El doctor Miquel Josep Deyà Bauzà fa constar la seva abstenció als convenis 3548 i 3555, dels quals és responsable el doctor Jordi Llabrés Bordoy. Afirma que s’absté per una falta de confiança no en el contingut sinó en la persona responsable.

El Consell de Govern ratifica els acords marc, convenis i addendes indicats anteriorment.

Punt 10: Torn obert de paraules

El vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals demana al doctor Deyà Bauzà si pot explicar per què no li agrada que ell sigui la persona responsable dels convenis 3548 i 3555. El doctor Deyà Bauzà demana si es troba obligat a contestar. El vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals diu que, per la seva banda, no el vol obligar a res. El doctor Deyà Bauzà diu que, si de cas, contestarà «davant les autoritats administratives o judicials pertinents».

• ­– El doctor Miquel J. Deyà Bauzà demana si les deliberacions del Consell de Govern són secretes.
• – El doctor Bartomeu Pascual Fuster intervé en relació amb el grau de Direcció Hotelera Internacional i demana si les assignatures constaran als POA dels departaments implicats. Afegeix que a la darrera sessió del Consell de Govern es va dir que les assignatures no entrarien al POA, però a la CED es continua parlant d’aquesta possibilitat.
• – El Rector explica que les noves contractacions de professors s’hauran de fer mitjançant alguns dels dos ens consorciats —la UIB o el Govern de les Illes Balears. Afegeix que, si els nous contractes es fan a través de la UIB, en algunes circumstàncies hauran de constar al POA del departament que correspongui.
• – El doctor Carles Bona Garcia es refereix al personal dels centres mixts amb el CSIC i la seva posterior contractació en un departament de la UIB. El doctor Maximino San Miguel Ruibal afirma que cal anar alerta perquè aquesta qüestió es pot entendre malament, ja que no es tracta que el CSIC tingui investigadors de més i prestin serveis a la UIB, sinó que hi ha investigadors de la UIB que després han passat a ser integrants del CSIC. El vicerector d’Investigació i Internacionalització contesta als dos doctors.
• El doctor Anselm M. Martínez Cañellas demana com està l’obra de Ca ses Llúcies. La Gerent explica que, pel que fa a la quantitat econòmica, no se sobrepassarà la quantitat prevista.
• El doctor Miquel J. Deyà Bauzà demana què és Ca ses Llúcies. El Rector explica que dins el projecte SmartUIB s’ha rehabilitat un espai que serà com un mostrador d’innovació tecnològica i d’estalvi energètic, entre d’altres objectius. Aprofita el moment per convidar tot el Consell de Govern a la inauguració que es faci i puntualitza que s’ha fet en el marc dels fons FEDER de la UIB. El Rector fa constar que aquest projecte es va iniciar quan el doctor Deyà Bauzà era director general d’Educació, Personal Docent, Universitat i Recerca de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.14 hores. De totes les quals coses, com a Secretària General, don fe.

Consell de Govern del dia 13 de febrer de 2018
Relació d’assistents:

1. Antoni Aguiló Pons
2. Ricardo Alberich Martí
3. M. Teresa Arbós Berenguer
4. Jaume Carot Giner
5. Joan Costa Valls
6. Rafel Crespí Cladera
7. Miquel Josep Deyà Bauzà
8. Nicolau Dols Salas
9. Francesc Escanellas Garcias
10. Lluís Florit Binimelis
11. 1M. Antònia Fornés Pallicer
12. Joan Frau Munar
13. Josep Antoni Frau Coll
14. Antònia Fullana Puigserver
15. Daniel Garcia Comas
16. Ricardo García Noval
17. Francesca Garcias Gomila
18. Margalida Gili Planas
19. Pedro Guijarro Fuentes
20. Jaume Guiscafrè Danús
21. Jordi Llabrés Bordoy
22. Maria Llompart Bibiloni
23. Sebastián Lora Sánchez
24. Joan March Noguera
25. Anselm M. Martínez Cañellas
26. Francesca Mas Busquets
27. Antoni Miralles Socias
28. Josep L. Oliver Torelló
29. Rosa Isabel Rodríguez Rodríguez
30. Andreu Sansó Rosselló
31. Joana Maria Seguí Pons
32. Sebastià Serra Busquets
33. Jaume Sureda Negre
34. Xavier Varona Gómez
35. Llorenç Huguet Rotger
36. Antònia Paniza Fullana