Edificis per aprendre i investigar
Beatriu de Pinós (1433-1485)
Va ser autora del primer projecte per crear una càtedra lul·liana a Mallorca, que seria l'embrió de l'Estudi General Lul·lià.
Guillem Colom Casasnovas (1900-1993)
Va ser pioner en la micropaleontologia, autor del primer tractat sobre la matèria publicat a Espanya. Va redactar, a més, la primera obra completa sobre l'origen geològic de Mallorca.
Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Colom Casasnovas
Mateu Orfila i Rotger (1787-1853)
La unió entre química i medicina el va portar a fundar una nova ciència: la toxicologia. A França, es convertí en un dels primers forenses per als enverinaments de l'època.
Anselm Turmeda (135?-1425)
Va estudiar gramàtica, lògica i teologia. A Tunísia i convertit a l'islam, va esdevenir un autor clàssic tant en català com en àrab.
Guillem Cifre de Colonya (1852-1908)
Va crear a Pollença una versió local de la Institució Lliure d’Ensenyança, que seria la primera escola laica de Mallorca, on va instaurar la coeducació i els mètodes de la renovació pedagògica.
Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Cifre de Colonya
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
Un dels més destacats representants de la Il·lustració espanyola. Va ser escriptor, jurista i polític d'idees avançades, com mostra la seva Memoria sobre educación pública.
Serveis i estudis que acull l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos
Ramon Llull (1232-1316)
És el primer gran autor en llengua catalana. Místic, filòsof i escriptor que centra els seus esforços a crear l’Ars Magna.
Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915)
Viatger empedreït, fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, l'etnografia i les llengües clàssiques. Estudià les illes Balears en la seva gran obra Die Balearen.
Serveis i estudis que acull l'edifici Arxíduc Lluis Salvador
Mossèn Antoni Maria Alcover Sureda (1862-1932)
Religiós, lingüista i folklorista manacorí. La seva obra està enfocada a la investigació lingüística, la lexicografia i la literatura popular. Impulsor del Diccionari català-valencià-balear.
Son Lledó
Seu del Rectorat de la Universitat.El campus ha assumit la seva integració paisatgística en el medi rural i natural dels voltants i l'ha convertit en un espai viu. El jardí de les ciències o les zones d'aiguamolls donen recer a nombroses espècies vegetals i animals.
El 2009 la UIB va emprendre un pla de reforestació amb el qual es varen repoblar àmplies zones amb alzines, roures, freixes i oms. El campus té 158.914 m2 de superfície destinats a jardins, que inclouen, a més, una extensa zona agrària amb garrovers i oliveres.
El bosc dels honoris causa
El novembre de 1990 l'artista català Antoni Tàpies inicià el que coneixem com el bosc dels honoris causa, amb la plantació de la prunera Prunus pissardii Carrière amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa de la UIB. Des de llavors, s'han sembrat una trentena d'arbres, com el noguer Juglans regia el Ginkgo biloba o la Magnolia excelsa, lligats a noms com el del científic Jean Dausset o l'artista Miquel Barceló.
L'estació de les aus
La UIB, en col·laboració amb el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), creà l'Estació d'Esforç Constant (EEC) al campus per estudiar-hi les poblacions d'ocells a Mallorca i fer-hi el seguiment de les espècies residents i migratòries. Des d'aquesta estació, el GOB ha identificat més de mig centenar d'espècies a Son Lledó, com ara la fotja comuna, el xot europeu o el voltor negre. A més, ha creat una estació d'anellatge i ofereix cursos d'ornitologia i educació ambiental.