Consell de Govern
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL CONSELL DE GOVERN DEL DIA 18 DE GENER DE 2010
A les 9.25 hores del dia 18 de gener de 2010, a la sala de juntes de Cas Jai, es reuneix en sessió extraordinària el Consell de Govern de la Universitat. La presideix la Rectora i hi assisteixen les persones indicades al marge (annex 1).
Assisteixen com a membres convidats al Consell de Govern amb veu i sense vot les persones també indicades al marge (annex 2).
S'excusen d'assistir-hi el doctor Bernat Sureda Garcia i el senyor Luis Fco. Piña Saiz.
També s'excusa d'assistir-hi la doctora Maria Juan Garau, convidada a aquesta sessió amb veu i sense vot, com a membre de la comissió per a la reforma dels Estatuts.
Punt 1: Aprovació, si escau, del Curs d'Especialista Universitari en Desenvolupament Humà i Activitat Creativa (Artteràpia): Títol propi de postgrau de la UIB (20 crèdits)
La Rectora recorda que aquest punt es torna a dur al Consell de Govern, tal com es va indicar a la sessió del dia 18 de desembre de 2009, i manifesta que la proposta de Curs d'Especialista Universitari en Desenvolupament Humà i Activitat Creativa (Artteràpia): Títol propi de postgrau de la UIB (20 crèdits) que es presenta avui a aprovació del Consell de Govern és fruit d'un pacte entre els departaments de Ciències Històriques i Teoria de les Arts i Filosofia i Treball Social. Afegeix que amb aquest títol també es podrà obtenir el Diploma Universitari de Desenvolupament Humà i Activitat Creativa (Artteràpia): Títol de formació bàsica de la UIB (20 crèdits) i el Diploma de Desenvolupament Humà i Activitat Creativa (Artteràpia): Títol de formació bàsica de la UIB (20 crèdits).
Demana si algú vol fer-hi alguna observació o comentari. Atès que no intervé ningú, sotmet a votació els cursos presentats i s'aproven per assentiment (s'inclou documentació com a annex 3).
Punt 2: Debat i aprovació, si escau, del text dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears
En primer lloc, la Rectora agraeix als membres de la comissió assessora per a la reforma dels Estatuts (CARE) i als membres de la comissió per a la reforma dels Estatuts (CRE) l'esforç realitzat i la tasca d'elaboració de la proposta de reforma estatutària que avui se sotmet a aprovació del Consell de Govern. Fa esment especial del Secretari General, com a president, dels membres del Consell de Direcció, el vicerector primer, de Planificació i Coordinació Universitària, i la Gerent, dels representants claustrals del grup a), doctors Bernat Sureda Garcia, Manuel González Hidalgo, Pere M. Deyà Serra i doctores Esperança Munar Muntaner i Maria Juan Garau, del representant claustral del grup b), senyor Jesús Molina Mula, dels representants claustrals del grup c), Marcos Augusto Lladó i Edgard Ginard Mateu, i del representant del grup d), senyor Domènec Garcies Gomila. Així mateix, agraeix l'assessorament tècnic i jurídic realitzat pel senyor Jeroni Reynés Vives, cap de l'Assessoria Jurídica, i la senyora Catalina Pou Rayas, assessora jurídica. La Rectora també dóna les gràcies a les senyores M. Pilar Lafont Nuño i M. Pilar Maldonado Sangüesa, que varen formar part de la CARE però no de la CRE.
Així mateix, també agraeix als membres del Consell de Govern les esmenes presentades al text elaborat i fruit de debat a la sessió del dia d'avui.
Seguidament recorda que una de les idees que han prevalgut a l'hora de redactar la proposta a debatre és la flexibilitat, ja que s'ha intentat que siguin uns Estatuts en els quals es pugui donar cabuda a futures normatives que s'aprovin i afectin la vida universitària, com poden ser la futura Llei de ciència i innovació o l'Estatut del personal docent i investigador. Per tant, el text presentat conté només aspectes que la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOMLOU), obliga a preveure als Estatuts universitaris.
Tot seguit, la Rectora destaca que, vistes les esmenes presentades (annex 4), els aspectes objecte de més discussió de la proposta presentada són dos: per una banda, la composició de les juntes de centre i, per l'altra, la regulació dels instituts universitaris de recerca, sobre els quals remarca que a la proposta presentada només s'han previst els propis.
A continuació recorda que perquè una esmena s'aprovi cal la majoria simple i que també es necessita aquesta majoria per aprovar el projecte d'Estatuts.
Finalment la Rectora dóna la paraula al Secretari General, el qual comença la intervenció agraint la feina feta durant dos anys pels membres de la CARE i de la CRE en el projecte que se sotmet a consideració. També fa extensiu l'agraïment als membres del Consell de Govern i als del Consell de Direcció per la revisió acurada del text en l'àmbit de les seves competències. Així mateix, agraeix als membres de l'Assessoria Jurídica l'extraordinària tasca de comparació i revisió de normativa diversa que incideix en la reforma estatutària que es proposa. Finalment, agraeix a la senyora Francesca Ballester Cardell la labor de revisió en conjunt del text des del punt de vista tipogràfic, lingüístic i de concordança.
Finalment la Rectora dóna la paraula al Secretari General, que, com a president de la CRE, exposarà les esmenes presentades i defensarà la qualificació que n'ha fet la CRE.
Esmena presentada a l'article 7.2 . Esmenant: doctor Albert Sesé Abad
El Secretari General explica que a l'esmena es proposa que s'elimini l'incís «sempre que sigui possible», per tal d'adaptar la composició dels òrgans de govern, quant a paritat, a les previsions de la LOMLOU. El Secretari General indica que la CRE la va acceptar perquè s'ajusta a les previsions del darrer paràgraf de l'article 13 de la LOU; per tant, aquest precepte resta amb la redacció següent: «La normativa electoral propiciarà que en els òrgans col·legiats hi hagi una presència equilibrada entre homes i dones.»
La Rectora demana si algú vol intervenir. No intervé ningú, per la qual cosa s'accepta l'esmena per assentiment.
Esmena presentada a l'article 8.2 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena proposa que a la relació d'òrgans col·legiats de la Universitat s'introdueixi la menció als òrgans col·legiats dels instituts universitaris de recerca establerts en el seu reglament; per tant, es fa referència als instituts mixtos. El Secretari General exposa la posició de la CRE davant aquest esmena i indica que hi ha una motivació doble per no acceptar-la: en primer lloc, l'incís final de l'article 8.2 dels Estatuts ja preveu la possibilitat de crear qualsevol altre òrgan col·legiat per via reglamentària; per altra banda, i com ja ha indicat la Rectora a la intervenció inicial, la menció als òrgans col·legiats dels instituts universitaris de recerca és, mentre no s'indiqui expressament, en relació amb els instituts universitaris propis (articles 66.2.a), incís final, i 69 del projecte d'Estatuts).
S'obre un debat en el qual intervé el doctor Maximino San Miguel Ruibal, que indica que, atès que a l'article 66 es descriu la tipologia dels instituts de la Universitat, entén que quan es parla dels instituts es fa referència a tots. Per la qual cosa, si s'ha d'entendre que només es regulen els propis, s'hauria d'indicar amb l'afegitó de l'adjectiu «propis». Li contesta el Secretari General, que manifesta que per evitar aquesta confusió s'han acceptat redaccions transaccionals on sí que apareix l'adjectiu «propis». Per tant, considera que no hi ha cap tipus de contradicció. La Rectora ratifica la postura del Secretari General.
A continuació la Rectora demana als esmenants si mantenen l'esmena, els quals la retiren.
Esmena presentada a l'article 14.3.h) . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena proposa utilitzar la paraula «defunció» en comptes de «mort», per eufemisme, com a darrer supòsit en què es perd la condició de representant d'un òrgan col·legiat.
El Secretari General exposa que el parer de la CRE és que l'esmena no s'ha d'acceptar per una doble motivació: en primer lloc, jurídicament es pot declarar la defunció d'una persona com a extinció de la personalitat sense necessitat que la persona s'hagi mort («declaració de defunció»); per altra banda, filològicament, el terme propi del català per referir-se al fet de deixar d'existir és «mort», i es reserva el mot «defunció» a actes jurídics lligats a la sol·licitud d'actuacions («certificat de defunció», «declaració de defunció»).
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i la doctora Petrus la retira.
Esmena presentada als articles 17.3 i 25 . Esmenants: doctora Maria Tugores Ques, doctor Carles Moreno Gómez i doctora Isabel Maria Aguiló Pons
En primer lloc, el Secretari General indica que, atès el contingut de les esmenes referents als articles 17.3 i 25, es poden tractar juntament. Explica al Consell de Govern que les esmenes proposen introduir com a membres nats al Claustre i al Consell de Govern, respectivament, els presidents de les juntes de PDI, PAS i del Comitè d'Empresa i un representant legal del PDI i un altre del PAS.
El Secretari General indica que la CRE considera que no s'ha d'acceptar l'esmena per un doble motiu: en primer lloc, els representants de les juntes de PDI i PAS i del Comitè d'Empresa tenen la seva representació sindical independentment dels òrgans de govern i de representació de la Universitat; per altra banda, l'acceptació de l'esmena implicaria barrejar òrgans de govern i representació universitària amb òrgans de representació dels empleats públics, els quals tenen funcions distintes no barrejables.
Així mateix, el Secretari General exposa, pel que fa a la composició del Consell de Govern, que l'article 15.2 de la LOU taxa quins són els membres nats del Consell de Govern (el Rector, el Secretari General, el Gerent i els vicerectors), de manera que cap dels òrgans indicats pels esmenants no hi té cabuda. Per tant, la llei no permet que es puguin entrecreuar òrgans de naturalesa diferent i per això la CRE ha rebutjat les esmenes i proposa mantenir la redacció del projecte presentat.
S'obre un debat en el qual intervé la doctora Isabel Maria Aguiló Pons, que demana que, en el supòsit que entre els representants electes al Claustre i al Consell de Govern no sortís elegit cap representant dels òrgans sindicals esmentats, n'hi pogués assistir algun amb veu i sense vot. Li contesta la Rectora, la qual manifesta que el president de qualsevol òrgan té la potestat legal de convocar qui li sembli oportú a les sessions, amb veu i sense vot, per la qual cosa no cal que aquesta previsió estigui indicada als Estatuts. També recorda que l'article 25.4 del projecte ja fa referència a la possibilitat de convocar qualsevol membre de la comunitat universitària o de fora al Consell de Govern perquè l'informi. El Secretari General intervé per justificar la presència del president del Consell d'Estudiants: el Consell d'Estudiants és un òrgan de representació universitària ¿estudiantil¿, mentre que les juntes de PDI i PAS i el Comitè d'Empresa ho són de representació dels empleats públics.
Seguidament la Rectora demana als esmenants si mantenen l'esmena i les doctores Tugores i Aguiló i el doctor Moreno la retiren.
Esmena presentada a l'article 25.2 . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena fa referència a la durada del mandat dels membres del Consell de Govern i s'hi indica una durada diferent de la proposada pel projecte de reforma. El Secretari General reconeix que la divergència a l'hora d'establir la durada del mandat dels representats pot ser provocada per una confusió tipogràfica, per un excés de lletres en minúscula.
Seguidament el Secretari indica que la CRE va considerar que la redacció del text es podria millorar, per la qual cosa proposa una transaccional segons la qual es canvien les lletres identificatives dels quatre grups presents en la composició del Consell de Govern de minúscules a majúscules, per tal d'aconseguir més claredat en el text.
La Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional indicada, que s'aprova per assentiment.
Esmenes presentades a l'article 30 . Esmenants: doctor Rafel Crespí Cladera, doctores Margalida Payeras Llodrà, Joana Maria Petrus Bey, Maria Tugores Ques i Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal, Felicià Grases Freixedas, Antoni Miralles Socias i Climent Ramis Noguera
El Secretari General indica que aquest ha estat l'article que ha rebut més esmenes precisament perquè s'ha obert un debat general sobre la representació a les juntes de facultat i escola. Manifesta que la CRE considera que, tant a l'opció A com a la B, a l'apartat 1, lletra c), hi ha una rigidesa a l'hora de distribuir la representació del professorat que en el futur pot presentar problemes. Recorda, altra vegada, que estam en moments de canvis tant d'estudis com de futura normativa que previsiblement afectarà el text estatutari, per la qual cosa no sembla oportú d'introduir-hi unes regles de distribució que possiblement variaran i que poden perjudicar o no funcionar bé, la qual cosa obligaria a reformar els Estatuts.
Segueix dient que la CRE ha preparat una redacció transaccional d'aquest article en la qual es flexibilitza la redacció de la lletra c) del primer apartat i en la qual es trasllada la discussió sobre distribució a l'aprovació de la normativa electoral, que, un cop aprovats els nous Estatuts, s'haurà de reformar amb el vot favorable d'una majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Consell de Govern. També diu que una reforma estatutària és més dificultosa que una reforma de la normativa electoral. Acaba la intervenció dient que tots aquests factors justifiquen la transaccional en els termes següents: «c) Un nombre de professors distribuïts entre els títols de grau adscrits a la facultat o escola. La distribució es farà prenent com a punt de referència el nombre de trenta professors. La normativa electoral determinarà els criteris de distribució.» Remarca que amb aquesta transaccional s'ha fixat una distribució mínima de la representació del professorat, perquè així ho estableix la LOU, i descarrega la previsible problemàtica (distribució per crèdits o per nombre d'alumnes) a la normativa electoral, que serà la que s'haurà de reformar (i no els Estatuts) en cas que es produeixin canvis importants.
S'obre un debat en el qual intervé la doctora Joana Maria Petrus Bey, que explica els motius de les esmenes presentades a aquest article i indica el contingut de l'esmena que es refereix a la proposta d'un text alternatiu a la composició de la junta de centre que estableix l'article 30 del projecte. Afegeix que s'ha basat en la Universitat de Cantàbria (universitat de dimensions semblants a la nostra) a l'hora de fixar la distribució i en destaca dos aspectes: per una banda, cada centre aprovaria el reglament de funcionament, la qual cosa li donaria autonomia per realitzar les eleccions pertinents sota la supervisió de la Secretaria General, i per l'altra, la junta de centre tindria la competència per aprovar màsters.
Li contesta el Secretari General, que indica que al projecte estatutari s'ha establert, expressament, que formaran part de la junta de facultat o escola representants del professorat dels títols oficials de màster asssignats a la facultat o escola, així com els directors dels departaments implicats en la docència almenys d'una assignatura bàsica o obligatòria completa, la qual cosa evitaria que un departament amb una assignatura d'un sol crèdit tingui un representant. S'ha intentat millorar, per tant, la representació. Per altra banda, també explica la dificultat que suposaria realitzar aquest tipus d'eleccions amb censos elaborats amb criteris diferents per a cada junta de facultat o escola, si les juntes tinguessin una composició diferent les unes de les altres; en definitiva, seria molt poc pràctic. A l'últim afegeix que hi ha altres estudis, a més dels màsters.
La Rectora també contesta a la doctora Petrus i li explica que hi ha una esmena transaccional a l'article 57, que atorga a les facultats i escoles la competència d'organitzar màsters. Així mateix, remarca que s'ha de garantir que les minories quedin representades i que pot ser molt complex funcionar amb un reglament diferent per a cada centre.
En el debat torna a intervenir la doctora Petrus, que accepta l'esmena transaccional, i també intervé el doctor Gabriel Oliver Codina, que manifesta que li sembla una bona estratègia l'esmena transaccional, però que s'identifica el professorat amb títols quan s'hauria d'identificar amb departaments, ja que els professors estan adscrits a departaments. Li contesta la Rectora, que manifesta que el que es vol evitar és que un professor sigui elegit representant d'una junta de facultat o escola en la qual no imparteix docència.
També intervenen en el debat el doctor Francesc Torres Marí, que indica que li sembla un encert la lletra e), i el doctor Felicià Grases Freixedas, el qual manifesta que els instituts universitaris de recerca també haurien d'estar representats a les juntes de facultat o escola perquè més endavant podrien impartir-s'hi assignatures bàsiques. Li contesta la Rectora.
Finalment el doctor Rafel Crespí Cladera intervé en relació amb la redacció de la lletra c): diu que possiblement s'hauria de modificar si es vol oferir una representació més gran. Li contesta el Secretari General.
Acabat el debat, la Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional indicada, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 33.1.a) . Esmenants: doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General indica que l'esmena proposa que s'elimini l'expressió «els investigadors doctors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva i Marie Curie o d'altres programes que puguin contractar investigadors doctors en condicions similars» en la composició dels consells de departament, per tal d'evitar la reglamentació detallada de programes que poden desaparèixer, i a la vegada, introduir una redacció més àmplia que prevegi altres categories de personal investigador que puguin aparèixer en el futur.
El Secretari General explica que la postura de la CRE és no admetre l'esmena presentada perquè sembla adient mantenir la denominació dels programes indicats (Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, Marie Curie) pel fet que són un referent quant a prestigi i garanties específiques (publicitat, concurrència o durada) a complir pels nous investigadors. Per tant, amb una redacció més genèrica, com la que es proposa a l'esmena, es podria donar entrada a becaris o investigadors de programes no tan prestigiosos com els indicats, tant per a la Universitat com per als beneficiaris, o que no mantindrien els paràmetres esmentats.
S'obre un debat en el qual intervé el doctor Maximino San Miguel Ruibal, que rebat les explicacions del Secretari General: si no es vol que el projecte estatutari sigui excessivament reglamentista, s'ha de suprimir la referència als tres programes, Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, Marie Curie, dels quals no se sap certa la vigència; la durada dels programes que es proposen ha de ser la mateixa que la dels professors visitants (un any); quant al prestigi, li sembla que és el mateix que el dels professors visitants; finalment mostra la seva preocupació per la figura dels postdoctorals contractats perquè no se sap si han de formar part del consell de departament com a membres nats o si hi han d'estar representats juntament amb els professors associats i els becaris.
També intervé el doctor Pere M. Deyà Serra, que reflexiona sobre el lligam dels departaments a la docència i sobre la incertesa en el futur sobre aquesta qüestió. La doctora Joana Maria Petrus Bey també intervé i assenyala que si els departaments no tenen competències sobre recerca, una participació excessiva d'investigadors en el consell de departament podria desvirtuar-ne la composició. El doctor Maximino San Miguel torna a intervenir per assenyalar que el preocupa que no es contractin molts investigadors i que els departaments només tinguin tasques docents. Intervé la doctora Joana Maria Petrus Bey sobre el funcionament en paral·lel dels grups de recerca i els departaments. La Rectora contesta a totes les intervencions.
Vist el debat que s'ha produït, la Rectora indica que la lletra a) d'aquest article es mantindria amb la redacció proposada al projecte presentat i que es podria aprovar una esmena transaccional per a la lletra b): «Una representació consistent en el vint per cent de l'apartat anterior dels professors associats, dels becaris i del personal investigador contractat vinculat a projectes de recerca no inclòs a la lletra anterior. En cap cas no formaran part del consell de departament els associats per raó d'exempció docent de càrrec.»
La doctora Joana Maria Petrus no hi està a favor i el doctor Climent Ramis Noguera no hi dóna suport perquè considera que aquest personal hi podria estar lligat molt temporalment, amb una durada molt curta. Li contesta el cap de l'Assessoria Jurídica, senyor Jeroni Reynés Vives, que manifesta que la normativa electoral podria regular els paràmetres de simultaneïtat o garanties mínimes.
Es torna a obrir un debat en el qual intervenen el doctor Maximino San Miguel Ruibal, que proposa que el terme que s'utilitzi per definir aquest personal investigador sigui la rúbrica utilitzada a l'article 98 («personal per al desenvolupament d'investigació científica o tècnica»), la doctora Josefa Donoso Pardo, que es mostra d'acord amb la inclusió d'aquest personal, i el doctor Pere M. Deyà Serra, que proposa que la referència als programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva i Marie Curie se suprimeixi de la lletra a) i s'inclogui a la lletra b). També intervé la Gerent per fer unes consideracions generals.
Conclòs el debat, la Rectora proposa que es votin les esmenes a les lletres a) i b) del primer apartat de l'article 33.
En primer lloc, es fa la votació sobre la proposta realitzada per la CRE de no acceptar l'esmena presentada pels doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas i mantenir el text del projecte presentat, proposta que s'aprova per assentiment. Seguidament la Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional feta en aquesta sessió per a la lletra b) del mateix article amb la redacció: «Una representació consistent en el vint per cent de l'apartat anterior dels professors associats, dels becaris i del personal per al desenvolupament d'investigació científica o tècnica adscrits al departament no inclòs a la lletra anterior. En cap cas no formaran part del consell de departament els associats per raó d'exempció docent de càrrec.» S'aprova amb dos vots en contra i quatre abstencions.
Esmena presentada a l'article 34.2 . Esmenant: doctor Pere Joan Brunet Estarellas
El Secretari General explica que l'esmena proposa introduir com a membre nat de la comissió de direcció del centre l'administrador de centre. Afegeix que la CRE proposa d'introduir, com a esmena transaccional, l'incís «almenys» en l'expressió: «La comissió de direcció del centre la integren, almenys, el degà o director, que la presidirà, els vicedegans o subdirectors i el secretari», i així s'obre la possibilitat que l'administrador de centre pugui formar part d'aquest òrgan.
La Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional indicada, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 35.1 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General exposa que l'esmena presentada proposa que l'organització i els òrgans de govern dels instituts universitaris de recerca siguin els que en cada cas estableixi la reglamentació específica que en cada cas aprovi el Consell de Govern o la comissió rectora de l'institut. El Secretari General indica que la CRE no accepta l'esmena perquè considera que aquesta previsió ja està recollida al projecte estatutari. A més a més, es considera que l'organització i el funcionament que per als instituts universitaris de recerca estableix l'article esmenat es refereix únicament i exclusivament als instituts universitaris de recerca propis, atès que aquests instituts s'han d'integrar plenament en l'organització de la Universitat (d'acord amb les previsions de l'article 66.2.a dels Estatuts); per altra banda, el funcionament dels altres instituts universitaris de recerca (adscrits, mixtos i interuniversitaris) s'ha d'adequar als convenis de creació o instruments de cooperació que els creen, així com als reglaments corresponents.
S'obre un debat en el qual intervé el doctor Felicià Grases Freixedas. Li contesten el Secretari General i la Rectora, que recorda que els Estatuts només poden regular les bases, i per tant, només s'hi regulen els instituts universitaris de recerca propis. Afegeix que quan es realitza el conveni de creació d'un institut universitari, cap de les institucions no pot imposar a la resta una estructura determinada, sinó que es preveu al reglament de funcionament; és per això que la reglamentació de cada institut no va en contra dels Estatuts, perquè és una reglamentació paral·lela. La Rectora acaba la intervenció dient que, en tot cas, es podria fer una esmena transaccional a l'article 68 i restringir el personal adscrit als instituts universitaris de recerca, únicament als propis, per la qual cosa s'afegiria aquest adjectiu després de la referència als instituts.
Seguidament intervé el doctor Maximino San Miguel Ruibal, i el Secretari General li indica que es pot aprovar una transaccional i qualificar amb l'adjectiu «propis» els instituts universitaris de recerca que apareixen a l'article 35.1 del projecte de reforma estatutària. El doctor San Miguel accepta l'esmena transaccional a l'article 35.1. Finalment, la Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional indicada, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 37.3 . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General manifesta que l'esmena proposa que també es consideri extraordinari el cessament del Rector per dimissió, a més de considerar-lo extraordinari com a conseqüència d'una moció de censura pel Claustre. El Secretari General explica que la CRE no accepta aquesta esmena perquè en la redacció del projecte s'ha considerat que és extraordinari allò que jurídicament no depèn de la voluntat de persona. Per tant, en línia amb aquesta premissa i atès que la dimissió depèn de la voluntat de qui dimiteix, no es pot considerar com a causa extraordinària de cessament del Rector. Així mateix, podem tenir presents les previsions de l'article 16.2 dels Estatuts. En els casos ordinaris, el Rector sap quan es produirà el cessament, cosa que no succeeix amb l'extraordinari.
Intervé el doctor Climent Ramis Noguera.
Posteriorment la Rectora demana a l'esmenant si retira l'esmena o la manté i el doctor Ramis Noguera la retira.
Esmena presentada a l'article 44 . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General explica que amb l'esmena es vol treure el terme «recusació» en relació amb el Secretari General. Seguidament exposa que el parer de la CRE és que aquesta esmena no s'ha d'acceptar per dos motius: en primer lloc, s'ha de dir que la recusació és l'altra cara de la moneda de l'abstenció; per altra banda, cal dir que, malgrat que no es preveu la recusació d'altres òrgans unipersonals, aquesta figura sempre és present perquè les causes d'abstenció i, si escau, recusació són aplicables sempre i no depenen de la regulació, sinó que es preveuen a l'article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i hom s'hi ha d'atenir obligatòriament.
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i el doctor Ramis Noguera la retira.
Esmena presentada a l'article 50.5. Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General explica que l'esmena proposa que, en el supòsit d'aprovació d'una moció de censura, actuï com a director de departament provisional el subdirector fins al nomenament i presa de possessió del nou director. El Secretari General manifesta que la CRE no ha acceptat l'esmena perquè la proposta que s'hi fa és tècnicament i jurídicament impossible: la moció de censura sempre és constructiva (com es reflecteix a l'article 90.2 dels Estatuts), és a dir, la utilització d'aquesta figura com a instrument de control sempre ha d'incloure una proposta de membre que substitueixi l'òrgan censurat, en el supòsit que prosperi la moció. Per tant, amb l'aprovació d'una moció de censura s'investeix automàticament el substitut proposat de l'òrgan que ha estat censurat.
La Rectora demana a l'esmenant si retira l'esmena i el doctor Ramis Noguera ho fa.
Esmena presentada a l'article 54.2 . Esmenant: doctora Beatriz Morales Nin
El Secretari General explica que l'esmena preveu la reglamentació dels instituts universitaris de recerca mixtos o interuniversitaris. Seguidament el Secretari General explica que el parer de la CRE és que no s'ha d'acceptar i recorda que en el projecte presentat, mentre no s'indiqui el contrari, només es regulen i preveuen els instituts que són propis; la resta s'han de regular pels seus propis convenis de creació o instruments de col·laboració.
La Rectora demana a l'esmenant si retira l'esmena i la doctora Morales Nin ho fa.
Esmena presentada a l'article 57 i 57.3 . Esmenants: doctors Santiago José Cavanillas Múgica i Antoni Miralles Socias
El Secretari General explica als membres del Consell de Govern que les dues esmenes es refereixen a la dificultat d'impartir ensenyaments conduents a l'obtenció d'altres títols per part de les facultats o escoles. Afegeix que la CRE va considerar que es podria presentar una esmena transaccional, segons la qual se substituiria el terme «impartir» pel més genèric «organitzar» al tercer apartat (tal com apareix al segon apartat d'aquest mateix escrit), per la qual cosa apareixeria com a tercera competència de les facultats i de les escoles: «Organitzar els ensenyaments conduents a l'obtenció d'altres títols.»
S'obre un torn de paraules en el qual intervé el doctor Gabriel Oliver Codina, que demana si amb aquesta proposta els centres hauran d'organitzar els doctorats, la qual cosa suposaria una obligació. La Rectora li contesta que ho faran les facultats o escoles que ho puguin fer. El doctor Antoni Miralles Socias demana si a la transaccional proposada es pot afegir el terme «adscrits» al final. La Rectora li contesta i proposa que l'afegitó final sigui: «que estiguin adscrits al centre».
Un cop acabat el torn de paraules, la Rectora sotmet a votació la redacció del tercer apartat de l'article 57, resultant de les esmenes presentades («3. Organitzar els ensenyaments conduents a l'obtenció d'altres títols que estiguin adscrits al centre»). S'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 58.3 . Esmenants: doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena proposa que se suprimeixi «tots els» quan es fa referència als docents i investigadors agrupats als departaments. El Secretari General explica al Consell de Govern que la CRE no ha acceptat l'esmena perquè considera que tots els docents han d'estar adscrits a un departament i proposa una redacció transaccional que inclogui el terme «preferentment».
S'obre un torn de paraules en el qual intervé el doctor Maximino San Miguel Ruibal, que indica que no entén per què implica problemes llevar «tots els» del projecte estatutari. La Rectora li contesta que amb la proposta de la CRE es dóna cabuda a les previsions d'una possible entrada en vigor de nova normativa que obligui a reformar els Estatuts (com pot ser la futura Llei de ciència i innovació).
Acabades les intervencions, la Rectora proposa que es voti l'esmena transaccional proposada en aquesta sessió en el sentit que la redacció del tercer apartat de l'article 58 sigui: «Els departaments es constituiran per àmbits de coneixement afins, i agruparan preferentment tots els docents i investigadors les especialitats dels quals es corresponguin amb aquests àmbits», entenent que l'expressió «tots els docents i investigadors» es refereix a les persones que tenen els dos vessants: són docents i investigadors alhora. El Consell de Govern aprova l'esmena transaccional per assentiment.
Esmena presentada a l'article 61.13 . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena consisteix a introduir-hi un darrer tretzè apartat segons el qual sigui funció del departament elaborar, modificar i aprovar inicialment el seu reglament de funcionament perquè posteriorment l'aprovi el Consell de Govern. El Secretari General indica que la CRE no ha acceptat aquesta esmena perquè el fet que l¿article 24.2.26 dels Estatuts determini que l'aprovació i modificació del reglament de règim intern dels departaments correspon al Consell de Govern no vol dir que precisament la competència d'una aprovació inicial d'aquest reglament correspongui al departament. Precisament la competència atribuïda al Consell de Govern el que pot pretendre evitar és una multiplicitat de reglamentacions.
Així mateix, el Secretari General diu que l'article 15 del projecte fa referència a l'aprovació del regiment del govern de la UIB, el qual establirà unes normes generals de funcionament per a tots els òrgans, els quals a partir d'aquest marc legal base podran regular les particularitats pròpies. Acaba la intervenció reiterant la posició de la CRE en el sentit que propiciar que cada departament es pugui reglamentar pot ser perillós i poc pràctic.
S'obre un torn de paraules en el qual intervé la doctora Joana Maria Petrus Bey, la qual fa referència a l'Acord normatiu de regiment de govern de l'any 1991. Li contesta el Secretari General, que li remarca la nova estructura del capítol II del títol I del projecte de reforma, dedicat a la regulació dels òrgans de govern. Remarca que l'article 15 unifica el funcionament dels òrgans de govern i, efectivament, s'està pensant en la modificació de l'acord normatiu esmentat.
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i la doctora Petrus Bey la retira.
Esmena presentada a l'article 68.1 i 2 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que les esmenes presentades a aquests apartats es refereixen al personal adscrit als instituts universitaris de recerca. Seguidament indica que, vistes les esmenes presentades, la CRE ha proposat una esmena transaccional en el sentit d'afegir l'adjectiu «propis» després de la referència als instituts universitaris de recerca al primer apartat d'aquest article, ja que està pensat per a aquests instituts universitaris de recerca, tot respectant les particularitats dels convenis de creació o instruments de cooperació pels quals es creen.
S'obre un torn de paraules en el qual el doctor Maximino San Miguel Ruibal es pregunta quin tipus d'institut no té personal doctor en formació, a més de professorat i personal en formació, i diu que per això a l'esmena s'utilitzava l'expressió «membres de les diverses categories del PDI de la UIB». Intervé en el debat el senyor Jeroni Reynés Vives, que manifesta que l'única diferència entre l'esmena i el projecte presentat és l'expressió «a temps complet». El doctor San Miguel Ruibal remarca una altra vegada la impossibilitat que als instituts universitaris de recerca hi hagi només professors i personal en formació.
Vist el debat que s'ha produït, la Rectora proposa una primera esmena transaccional per al primer apartat d'aquest article: «El personal científic dels instituts de recerca propis serà constituït per professors de la Universitat i pel personal en formació i, si escau, per investigadors específics adscrits en virtut de conveni amb la institució a la qual pertanyen...». El doctor San Miguel Ruibal demana que en aquest cas concret se suprimeixi l'adjectiu «propis» per qualificar els instituts universitaris de recerca i el doctor Climent Ramis Noguera proposa que se substitueixi l'expressió «professors de la Universitat» per «personal docent i investigador de la Universitat».
Abans de votar l'esmena transaccional definitiva sorgida d'aquesta sessió, el doctor Maximino San Miguel Ruibal remarca la necessitat que hi figuri la dedicació a temps complet, atès que diu que desconeix que hi hagi investigadors a temps parcial.
Acabades aquestes intervencions, la Rectora sotmet a votació del Consell de Govern el següent contingut del primer apartat de l'article 68, fruit de les nombroses deliberacions: «El personal científic dels instituts universitaris de recerca serà constituït pel personal docent i investigador de la Universitat i pel personal en formació i, si escau, per investigadors específics adscrits en virtut de conveni amb la institució a la qual pertanyen, els quals gaudiran dels drets que els corresponguin d'acord amb la normativa que s'estableixi.» El Consell de Govern aprova per assentiment l'esmena transaccional proposada.
Quant al segon apartat de l'article 68, el doctor Maximino San Miguel Ruibal demana la paraula per indicar que li sembla que els dos paràgrafs de què consta aquest article semblen redundants, per la qual cosa a l'esmena se n'ha suprimit un.
A aquest torn de paraules s'hi afegeixen la Rectora i el vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica. La doctora Joana Maria Petrus Bey també hi intervé i demana aclariments sobre el sentit de la redacció proposada en el projecte presentat, ja que no s'haurien d'adscriure places sinó persones. Li contesta la Rectora i proposa la següent redacció transaccional per a aquest apartat: «El Consell de Govern, amb l'informe previ del departament a què estigui adscrit el personal de la UIB, aprovarà l'adscripció a l'institut en el moment que se n'aprovi la creació o, si escau, posteriorment», i així les places continuaran adscrites al departament, com ha passat sempre. Abans de votar l'esmena, intervé la doctora Beatriz Morales Nin, i la Rectora li contesta que el reglament de funcionament de l'institut l'aprova el Consell de Govern.
Conclòs el debat, la Rectora proposa la votació de l'esmena transaccional transcrita per al segon apartat de l'article 68, la qual s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 84 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena presentada suprimeix la referència als directors d'institut universitari quan s'indica com s'ha de fer l'elecció dels titulars dels òrgans unipersonals. El Secretari General explica que la CRE proposa una esmena transaccional segons la qual s'ha d'afegir l'expressió «si escau» abans de la referència al director d'institut universitari de recerca, ja que així es respectaran les particularitats dels instituts universitaris de recerca que no siguin propis. Per altra banda, l'article 54.2 dels Estatuts ja preveu les especificitats dels altres instituts universitaris de recerca.
La Rectora sotmet a aprovació del Consell de Govern l'esmena transaccional proposada per la CRE, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 92.1 . Esmenants: doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena s'ha presentat perquè en la descripció de categories que es fa en aquest article no s'han previst altres categories esmentades a l'article 98 del projecte estatutari presentat. El Secretari General indica que la postura de la CRE ha estat no acceptar-la perquè l'article 92 dels Estatuts fa una enumeració dels funcionaris dels cossos docents universitaris i del professorat contractat. La referència que preveu l'article 98 dels Estatuts per al personal que desenvolupa investigació científica o tècnica es limita a recollir la possibilitat que ofereix l'article 48.1 primer paràgraf, incís final de la LOU, que estableix que les universitats «también podrán contractar personal investigador, técnico u otro personal, a través del contrato de trabajo por obra o servicio determinado, para el desarrollo de proyectos de investigación científica o técnica». Per tant, no es tracta, estrictament, de personal docent investigador, sinó que és personal que li dóna suport, i en aquest article es fa referència només a professorat.
S'obre un debat en el qual intervé el doctor Maximino San Miguel Ruibal per destacar que a l'article 92 no es fa referència al personal investigador, només al personal docent, i per coherència amb l'article 33.1 del projecte estatutari, en què s'ha donat cabuda als investigadors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva i Marie Curie, sembla que a l'article 92 també s'hauria d'esmentar el personal investigador. Li responen la Rectora i el senyor Jeroni Reynés Vives, el qual explica que la LOU només preveu dues categories de professorat funcionari i la resta de personal docent contractat, el qual és descrit a l'article 98 de la proposta; per això, per estricte compliment del mandat de la LOU, no s'hi inclou el personal que desenvolupa activitat científica i tècnica. Seguidament intervé la doctora Esperança Munar Muntaner, que assenyala que tot el personal, tant docent com investigador, es preveu al llarg del text estatutari, però en articles diferents.
Tanca el debat la Rectora, que repeteix que el que es fa a la proposta estatutària és reflectir, simplement, les previsions de la LOU, i que no s'hi exclou ningú. Per tant, la Rectora proposa que el primer apartat de l'article 92 quedi tal com l'ha presentat la CRE, el qual es completa amb les previsions de l'article 98 quant a personal investigador.
Seguidament intervé el vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica per fer algunes matisacions, i arran d'aquesta intervenció la Rectora proposa de substituir la rúbrica actual de l'article 92 per la de: «Categories de professorat». Intervenen el senyor Jeroni Reynés Vives i la doctora Beatriz Morales Nin, que fan diverses consideracions.
Sotmesa a votació l'esmena transaccional proposada per la Rectora de substituir la rúbrica de l'article 92, el Consell de Govern l'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 92.5 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal, Felicià Grases Freixedas i Climent Ramis Noguera
El Secretari General indica que les esmenes dels tres primers esmenants proposen que tots els professors funcionaris dels cossos docents universitaris puguin estar adscrits a un institut universitari de recerca, a més d'estar-ho a un departament. Quant a l'esmena presentada pel doctor Climent Ramis Noguera, indica que el que fa és proposar l'adscripció del personal docent i investigador contractat. Vistes les esmenes presentades, el Secretari General manifesta als membres del Consell de Govern que la CRE va considerar oportú de no acceptar l'esmena presentada per la doctora Beatriz Morales Nin i els doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas perquè tots els professors funcionaris dels cossos docents universitaris han d'estar adscrits a un departament. Així mateix, la CRE ha considerat pertinent de presentar una esmena transaccional a l'article 92.5 consistent a incorporar un segon paràgraf a l'apartat indicat amb la redacció següent: «Quan el personal docent i investigador contractat no estigui adscrit a un departament, el Consell de Direcció indicarà, si escau, els departaments o els instituts universitaris de recerca en els quals ha de fer la docència.» Aquesta esmena es justifica en el fet que l'article 70.b) dels Estatuts estableix com a competència dels instituts universitaris de recerca organitzar i desenvolupar programes i estudis de doctorat i postgrau.
S'obre un debat en el qual intervé la doctora Beatriz Morales Nin. També hi intervé el doctor Climent Ramis Noguera, que indica que no està d'acord amb les altres esmenes presentades al precepte que ens ocupa. El doctor Felicià Grases Freixedas li explica la justificació de l'esmena presentada i la Rectora recorda al doctor Grases que amb l'esmena transaccional proposada tots els professors funcionaris dels cossos docents estan adscrits a un departament, mentre que el personal contractat pot estar adscrit a un departament o a un institut universitari de recerca.
El doctor Maximino San Miguel Ruibal intervé en el debat i manifesta que la problemàtica es deriva de la doble adscripció a un departament o a un institut universitari de recerca, i repeteix que no hi ha problemes de docència amb l'adscripció realitzada amb l'esmena presentada. Li contesten la Rectora i el vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, que indica que la visió del doctor San Miguel Ruibal és molt optimista, atès que si un professor no està adscrit a cap departament, els departaments no el deixaran intervenir en l'assignació de docència. El doctor Climent Ramis Noguera manifesta que està d'acord amb l'exposició del vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica i que la proposta del doctor San Miguel Ruibal pot ser font de conflictes.
Per acabar el debat, la Rectora proposa que a l'article 92.5 se substitueixi l'expressió «el personal docent i investigador contractat» per «el professorat contractat» i que també s'introdueixi un segon paràgraf a l'apart cinquè, esmena transaccional que, en definitiva, millora tècnicament i jurídicament la presentada pel doctor Ramis Noguera («Quan el professorat contractat no estigui adscrit a un departament, el Consell de Direcció indicarà, si escau, els departaments o els instituts universitaris de recerca en els quals ha de fer la docència»). Abans de votar, afegeix que no hi ha cap impediment pel qual una persona que es dediqui únicament a recerca estigui adscrita a un institut. Intervenen el doctor Pere M. Deyà Serra i, novament, el vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, el doctor Maximino San Miguel Ruibal i la Rectora.
La Rectora sotmet a votació les esmenes transaccionals indicades, que s'aproven per assentiment.
Esmena presentada a l'article 95 . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General explica que l'esmena proposa d'utilitzar les conjuncions copulativa i disjuntiva «i/o» quan es fa referència a tasques docents o d'investigació. El Secretari General manifesta que la CRE no ha acceptat l'esmena perquè en llenguatge jurídic no és acceptable aquesta doble possibilitat i, a més, es tracta de la transcripció literal de l'article 54.b) de la LOU, que utilitza, només, la disjuntiva «o» («tasques docents o de recerca»).
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i el doctor Ramis Noguera la retira.
Esmena presentada a l'article 99 . Esmenant: doctor Albert Sesé Abad
El Secretari General manifesta que l'esmena proposa que a les comissions de selecció de personal contractat es procuri que hi hagi una composició equilibrada entre dones i homes. El Secretari General indica que la CRE va considerar oportú fer una esmena transaccional segons la qual es deixaria la redacció de l'article tal com s'ha presentat al projecte estatutari (perquè així s'ajusta a les previsions de l'article 62.3 de la LOU) i que, per altra banda, es pot introduir una nova disposició addicional (la dotzena) amb el contingut següent: «A les comissions de selecció de personal es procurarà que hi hagi una presència equilibrada entre homes i dones, tret que no sigui possible per raons fonamentades i objectives degudament motivades.» D'aquesta forma, el projecte estatutari s'ajustarà a les previsions de l'article 62.3 de la LOU i a l'article 60.1 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.
La Rectora sotmet a votació del Consell de Govern l'esmena transaccional transcrita, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 100 . Esmenant: senyor Josep Antoni Frau Coll
El Secretari General comenta que l'esmena proposa modificar aquest article i convertir-lo en l'article 93, de forma que quedi inclòs dins la secció 1a (Disposicions generals) del capítol I (Del personal docent i investigador) del títol III (De la comunitat universitària), modificar la redacció dels apartats primer i segon per tal d'adaptar-los al personal funcionari i contractat i afegir-hi un tercer apartat. El Secretari General explica el posicionament de la CRE, la qual accepta la reubicació del precepte perquè, efectivament, es tracta d'una qüestió general, per la qual cosa es reubicarà després del 92 (passarà a ser el 93) i es renumeraran els articles posteriors fins al 100. D'aquesta forma, es millora la ubicació del precepte, que es refereix a tot el personal docent i no exclusivament al personal funcionari.
Pel que fa al contingut de la resta de la proposta, el Secretari General indica que la CRE no va acceptar-la, atès que l'article 70 de la LOU ja regula aquesta previsió. Per tant, se segueix en la línia d'evitar repeticions de previsions ja establertes a la LOU; a més a més, tot el que la LOU no diu que s'hagi d'establir no s'ha de preveure, ja que si no es fa així, les futures modificacions de normativa diversa podrien implicar, automàticament, la reforma estatutària.
La Rectora sotmet a votació del Consell de Govern l'esmena transaccional indicada, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada als articles 101 i 102 . Esmenant: Albert Sesé Abad)
El Secretari General explica als membres del Consell de Govern que l'esmena proposa modificar el tercer apartat i suprimir els apartats quart, cinquè i sisè de l'article 101 i suprimir tot l'article 102, basant-se en els previsibles canvis que es poden produir a la nova estructura del professorat com a conseqüència de l'aprovació de l'Estatut del personal docent i investigador. El Secretari General manifesta que la CRE no va acceptar l'esmena perquè l'article 62.3 de la LOU ja estableix la necessitat de desenvolupar aquests aspectes als Estatuts. Per tant, no es pot alleugerir el contingut del precepte; en cas contrari, podrien sorgir problemes perquè no es compliria amb les estipulacions de la LOU.
S'obre un debat en el qual intervé el doctor Albert Sesé Abad, que justifica el sentit de l'esmena. També intervé el doctor Antoni Aguiló Pons en relació amb les places vinculades i concretament vol saber si també poden estar vinculades places de professorat contractat. Li contesta la Rectora i li recorda que l'article en qüestió es troba en una secció referida a personal funcionari. També li contesta el Secretari General dient que aquesta matèria es regularà en el conveni que se signi amb la institució corresponent.
Conclòs el debat, la Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena presentada i el doctor Albert Sesé Abad la retira.
Esmena presentada a l'article 114.2.b) . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena proposa que els directors de departament i d'institut universitari de recerca o els responsables de grups de recerca puguin signar contractes. Seguidament, el Secretari General indica que no s'accepta la proposta de modificació perquè els departaments universitaris no gaudeixen de personalitat jurídica; l'únic òrgan que té personalitat jurídica per signar és la Rectora perquè és la representant legal de la Universitat. Així mateix, manifesta que la CRE proposa una esmena transaccional segons la qual se suprimiria el vuitè apartat de l'article 51 («Subscriure els contractes de l'article 83 de la LOU en representació del departament»), amb la consegüent renumeració dels apartats següents, perquè no té sentit mantenir-lo si aquests òrgans no tenen personalitat jurídica per signar.
La Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional, que s'aprova per assentiment. Tot seguit demana a l'esmenant si manté l'esmena i la doctora Petrus Bey la retira.
Esmena presentada a l'article 114.2.c) . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena proposa que s'informi els departaments afectats dels contractes signats pel personal del departament, per la qual cosa s'ha d'afegir la frase: «i s'ha d'informar que s'han signat els departaments afectats». El Secretari General indica que la CRE ha acceptat l'esmena perquè sembla lògic que els departaments puguin tenir coneixement dels contractes signats pel professorat que hi està adscrit.
La Rectora demana si algú vol intervenir. No intervé ningú, per la qual cosa s'accepta l'esmena per assentiment.
Esmena presentada a l'article 114.5 . Esmenant: doctora Joana Maria Petrus Bey
El Secretari General explica que l'esmena proposa, per una banda, que els instituts universitaris de recerca puguin participar, si reglamentàriament així s'estableix, en la distribució dels ingressos derivats de realitzar contractes regulats per l'article 83 de la LOU. La mateixa esmena també proposa una distribució dels béns derivats de realitzar aquest tipus de contractes. El Secretari General indica que la CRE va acceptar la primera part de l'esmena, per la qual cosa com a incís final de l'article 114.5 s'ha d'introduir la frase: «o a l'institut universitari de recerca quan així ho estableixi la seva reglamentació específica de funcionament». També afegeix que no es va acceptar la resta de la proposta perquè tots els béns s'adscriuen a la Universitat, i no als departaments, serveis o centres. A més a més, aquest no és un tema que s'hagi de reglamentar als Estatuts.
S'obre un debat en el qual intervé la doctora Joana Maria Petrus Bey per defensar la segona part de l'esmena. Li respon la Gerent i li indica quin és el procediment jurídic a seguir per poder disposar de qualsevol tipus de bé.
La Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional, que s'aprova per assentiment. Seguidament demana a l'esmenant si manté la segona part de l'esmena i la doctora Joana Maria Petrus Bey la retira.
Esmena presentada a l'article 127.3 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena proposa que la Gerent pugui fer delegacions en el personal d'administració i serveis que doni suport a instituts universitaris de recerca. Tot seguit, el Secretari General manifesta que la CRE no va acceptar l'esmena perquè la delegació sempre es fa cap a un òrgan de la mateixa organització. També comenta una errada al projecte tramès, ja que s'ha d'intercanviar l'ordre d'aparició dels apartats 2 i 3.
La Gerent demana la paraula i indica que, atès que els instituts universitaris de recerca propis s'entenen com a centres de la Universitat, estan inclosos en la mateixa organització estructural, per la qual cosa hi estan jeràrquicament vinculats i s'hi poden fer delegacions.
La Rectora demana als esmenants si mantenen l'esmena, els quals la retiren.
Esmena presentada a l'article 129 . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General indica que l'esmena proposa que al projecte estatutari es retiri de la rúbrica de l'article 129 l'expressió «i promoció interna», atès que es regula a l'article 131 i l'article 129 no hi fa cap referència. El Secretari General manifesta que la CRE no va acceptar la proposta perquè la promoció (interna) implica una selecció. L'article 131 dels Estatuts només preveu el dret a la promoció, dret que es materialitza en un procés de selecció (tal com regula l'article 129 dels Estatuts).
Intervé la Gerent per fer alguns aclariments a l'explicació del Secretari General.
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i el doctor Ramis Noguera la retira.
Esmena presentada a l'article 145.2 . Esmenants: doctora Beatriz Morales Nin i doctors Maximino San Miguel Ruibal i Felicià Grases Freixedas
El Secretari General explica que l'esmena proposa que al capítol en què està inclòs aquest article, dedicat a la recerca, hi apareguin els instituts universitaris de recerca, que per la implicació que tenen en temes de docència han de poder acollir estudiants en formació. El Secretari General explica que la CRE l'ha acceptada i proposa una redacció transaccional més acurada per al segon aparat de l'article 145: «La UIB assegurarà el desenvolupament de les activitats de recerca i adoptarà a l'efecte les mesures organitzatives i pressupostàries que les garanteixin. Els departaments o instituts universitaris de recerca, d'acord amb les seves normes i dins el seu àmbit de competències, poden acollir estudiants per iniciar-se en tasques de recerca i participar-hi, sota la direcció d'un doctor del mateix departament o institut universitari de recerca.»
La Rectora sotmet a votació l'esmena transaccional, que s'aprova per assentiment.
Esmena presentada a l'article 146.2.c) . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General explica que l'esmena proposa afegir un incís final a la lletra c) del segon apartat de l'article 146 que estableixi la durada del mandat dels estudiants de doctorat, en el sentit següent: «El seu mandat és de dos anys.» El Secretari General explica que la CRE va acceptar la proposta perquè així s'estableix la durada del mandat de la representació estudiantil, de la mateixa forma que a la lletra anterior (art. 146.2.b) s'estableix per a la representació del professorat.
La Rectora demana si algú vol intervenir. No intervé ningú, per la qual cosa s'accepta l'esmena per assentiment.
Esmena presentada com a nova disposició addicional . Esmenant: doctor Albert Sesé Abad
El Secretari General explica als membres del Consell de Govern que l'esmena proposa la inclusió d'una nova disposició addicional dedicada exclusivament a l'Oficina per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes de la UIB. El Secretari General afegeix que la redacció literal de la disposició addicional dotzena de la LOMLOU obliga les universitats a tenir unitats d'igualtat, però no exigeix que s'hagin de recollir als Estatuts. Cal recordar, d'altra banda, que la UIB té l'Oficina per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes. Així mateix, manifesta que una de les novetats del projecte d'Estatuts respecte als vigents és que s'ha eliminat de la disposició addicional novena (dedicada a l'estructura de la UIB) tot el que fa referència als serveis i només hi apareixen els centres, departaments i instituts universitaris de recerca, a més de l'estructura del personal funcionari d'administració i serveis (establerta en una nova disposició addicional).
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i el doctor Sesé Abad la retira.
Esmena presentada a la disposició transitòria sisena . Esmenant: doctor Climent Ramis Noguera
El Secretari General explica que l'esmena presentada proposa introduir una nova disposició relativa a la contractació de professors col·laboradors amb dedicació a temps complet. El Secretari General manifesta que la CRE no va acceptar l'esmena perquèl'article 2 del Reial decret 989/2008, de 13 de juny, pel qual es regula la contractació excepcional de professors col·laboradors, estableix que la contractació ha de tenir lloc «con carácter excepcional y de forma motivada».
La Rectora demana a l'esmenant si manté l'esmena i el doctor Ramis Noguera la retira.
Una vegada analitzades i votades una per una les esmenes presentades, la Rectora repeteix l'agraïment a totes les persones que han participat en aquesta reforma i manifesta que, d'acord amb el procediment legal pertinent, cal sotmetre el text en conjunt a l'aprovació del Consell de Govern, per majoria absoluta.
Feta la votació, el projecte estatutari s'aprova per 34 vots a favor, cap abstenció i cap vot en contra (s'inclou documentació com a annex 5).
Finalment, la Rectora recorda que el text aprovat es presentarà als membres del Claustre perquè hi puguin presentar esmenes, les quals seran debatudes en una sessió extraordinària del Claustre que tindrà lloc, previsiblement, la segona quinzena del mes de febrer.
I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.30 hores. De totes les quals coses, com a Secretari General, don fe.
CONSELL DE GOVERN DEL DIA 18 DE GENER DE 2010
Relació d'assistents:
- Isabel Maria Aguiló Pons
- M. Isabel Baltasar Quesada
- Víctor Cerdà Martín
- Rafel Crespí Cladera
- Pere M. Deyà Serra
- Nicolau Dols Salas
- Francesc Escanellas Garcias
- Josep L. Ferrer Gomila
- Joan Josep Fornós Astó
- Josep Antoni Frau Coll
- Lluís Garau Juaneda
- Cels Garcia Garcia
- Raquel Herranz Bascones
- C. Nativitat Juaneda Sampol
- Carlos Juiz García
- Jordi Lalucat Jo
- Antoni Llull Gilet
- Martí X. March Cerdà
- Joan March Noguera
- Arnau Mir Torres
- Antoni Miralles Socias
- Carlos Moreno Gómez
- Begoña Morey Aguirre
- Maria Josep Mulet Gutiérrez
- Maurici Mus Amézquita
- Gabriel Oliver Codina
- Margalida Payeras Llodrà
- Joana M. Petrus Bey
- Climent Ramis Noguera
- Maria Pilar Roca Salom
- M. Pilar Sánchez-Cuenca López
- Mateu Servera Barceló
- Albert Sesé Abad
- Patrícia Trapero Llobera
- Maria Tugores Ques
- M. del Carme Vila Ribas
- Montserrat Casas Ametller
- Federico F. Garau Sobrino
CONSELL DE GOVERN DEL DIA 18 DE GENER DE 2010
Relació d'assistents amb veu i sense vot:
- Antoni Aguiló Pons
- Pere Joan Brunet Estarellas
- Josefa Donoso Pardo
- M. Antònia Fornés Pallicer
- Felicià Grases Freixedas
- Beatriz Morales Nin
- Marco Antonio Robledo Camacho
- Maximino San Miguel Ruibal
- Francesc Torres Marí