Escoltar

Convenis i acords marc

Acord marc de col·laboració entre l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears

Palma, 7 d'octubre de 2016  

REUNITS 

D'una part, el senyor Jaume Jaume Llabrés, amb document d'identitat núm. 43040209X, president i representant de l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), constituïda el juny de 2006 a l’empara de l’article 22 de la Constitució i que regula les seves activitats d’acord amb la Llei 1/2002, de 22 de març, i els seus Estatuts, amb CIF G57510737 i adreça fiscal al c/ d'en Veiet, 17, 07260 Porreres.

I de l'altra, el senyor Llorenç Huguet Rotger, Rector Magnífic de la Universitat de les Illes Balears, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen l’article 20.1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i l’article 38.1.b del Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s'aproven els Estatuts d’aquesta universitat.

EXPOSEN

  1. Que APAEMA és una associació que actua sense finalitats lucratives, amb caràcter desinteressat, que té com a objectiu principal disposar d’una plataforma per a la defensa i el foment del sector ecològic.
  2. Que APAEMA representa el sector agrari ecològic de l’illa de Mallorca, vetlla pel prestigi dels productes agroalimentaris ecològics produïts, elaborats o comercialitzats a Mallorca i defensa els operadors d’agricultura ecològica enfront de la competència deslleial, les contaminacions per deriva i totes les accions que puguin suposar un perjudici per a l’operador que s’ajusti a la normativa vigent en matèria agrària ecològica (CE 834/2007 i reglament d'aplicació 889/2008).
  3. Que per dur a terme les seves funcions fa difusió de la producció agrària ecològica i els seus productes (locals, de temporada i ecològics) i de la realització d’estudis o investigacions destinats a donar suport al sector i organitza reunions, cursos i conferèn-cies per tal de promoure el desenvolupament i la millora de les tècniques de l’agricultura ecològica.
  4. Que la UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l’ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi i desenvolupa les funcions que li atribueix l’article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU).
  5. Que la UIB, per acomplir les seves funcions, ha de cooperar amb altres universitats i institucions de tot arreu per mantenir i enfortir el seu caràcter universal.
  6. Que per dur a terme les relacions institucionals, la UIB, d’acord amb el que estableix l’article 147.1 dels Estatuts, fomentarà, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d’intercanvis amb altres universitats, centres de recerca, instituts, institucions i empreses.

Convençuts de l'interès recíproc per establir i desenvolupar relacions de cooperació entre ambdues entitats, d'acord amb llurs respectives atribucions, han establert les següents

BASES GENERALS D'ACORD

Primera. Objectius

Aquest acord s'estableix per desenvolupar programes de col·laboració i d'estudi conjunts i l’intercanvi i la cooperació en els camps de la docència, formació d'estudiants, divulgació i investigació, en els termes que s’acordin de forma específica.

De forma inicial es pretén posar en contacte el grup d'Apicultura Ecològica, format per membres d'APAEMA, amb el Laboratori de Zoologia del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, per assolir la transferència de coneixement entre la Universitat de les Illes Balears i els apicultors ecològics de l'illa de Mallorca.

Segona. Tipus de cooperació

La cooperació entre totes dues entitats pot incloure els punts següents:

  1. Intercanvi d'informació i publicacions.
  2. Seminaris, col·loquis, simposis
  3. Estudis d'investigació conjunts.
  4. Programes formatius conjunts.
  5. Projectes d’innovació.
  6. Altres activitats de col·laboració establertes entre les parts.

APAEMA ofereix:

  • Apiaris amb maneig ecològic arreu de l'illa de Mallorca.
  • Pont entre la UIB i els apicultors ecològics professionals i no professionals.
  • Plataforma per a difusió de la informació i/o nou coneixement generat a la Universitat en matèria d'interès apícola.

Tercera. Àrees de cooperació

La cooperació es desenvoluparà dins les àrees que siguin comunes a totes dues entitats.

El personal que ofereixin ambdues institucions per a les activitats esmentades anteriorment haurà de ser acceptat per totes dues parts, sota els estrictes principis d'idoneïtat professional per a les tasques preteses.

Les àrees en què es desenvolupi la cooperació inclouran programes i activitats diversos, que es definiran específicament als protocols corresponents.

Quarta. Programes projecte específics

Per cada programa o projecte específic s'haurà de desenvolupar un protocol. Aquests protocols poden incloure la informació següent:

  1. L'origen, la naturalesa i la descripció del programa projecte.
  2. Els noms dels responsables i dels participants de cada institució.
  3. La durada del programa projecte.
  4. Els recursos financers prevists per cobrir les despeses relacionades amb el projecte i la distribució dels diners en qüestió.

Aquests protocols hauran de tenir l'aprovació del representant de cada entitat.

Cinquena. Condicions financeres

  1. No hi ha cap tipus de compromís financer assumit per les institucions en el moment de la firma d'aquest acord.
  2. Per a cada programa projecte s'indicaran, separadament i específica, els detalls financers.

Sisena. Forma de disposar de la propietat intel·lectual

Tota la informació resultant d'activitats conjuntes realitzades sota aquest acord estarà a disposició de les parts, llevat que s'estableixin altres normes.

Setena. Vigència i durada

El present acord marc entra en vigor el dia que se signi i té una validesa mínima de quatre anys, període que es renovarà automàticament. Les parts, de comú acord, poden proposar-ne la modificació o rescissió amb sis mesos d'antelació a la data prevista per fer-ho. En cas que l'acord marc es denunciï, es comprometen a acabar els projectes i els estudis que hi hagi en fase de realització.

Vuitena. Coordinació

El responsable de cada entitat nomenarà, en un termini no més gran de tres mesos, un comitè, comissió o persona responsable que coordini i revisi les activitats que es duguin a terme dins el marc de l'acord.

Els coordinadors es posaran en contacte regularment per donar suport al desenvolupament de la cooperació.

I com a prova de conformitat amb tot l'anterior, se subscriu al lloc i en la data indicats el present acord de col·laboració.

Per APAEMA,
Jaume Jaume
President

Per la Universitat de les Illes Balears,
Llorenç Huguet
Rector

Diligència

El present acord marc el va aprovar el Consell de Direcció de data 31 de maig de 2016 i el va ratificar el Consell de Govern en data 20 de juny de 2016, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig).

Preguntes freqüents sobre convenis

  1. Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?
  2. A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?
  3. Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?
  4. Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?
  5. Qui és el representant legal de la UIB?
  6. Diferència entre un acord marc i un conveni específic
  7. Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?
  8. Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?
  9. Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?
  10. Quan es pot modificar un conveni?
  11. Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?
  12. Quina vigència ha de tenir un conveni?
  13. Es pot prorrogar un conveni?
  14. Qui aprova els convenis?
  15. Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?
  16. Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?

La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal com als òrgans de la UIB (article 147.2 dels Estatuts).

A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?

L’òrgan competent per tramitar convenis és la Secretària General, en virtut del que estableix la Resolució 12718/2018, del dia 10 d’abril, per la qual es fixa una nova distribució de serveis i competències entre els membres del Consell de Direcció (FOU núm. 464):

«g. Dirigir i coordinar les funcions referents a: les publicacions oficials de la universitat (FOU), l’assessorament jurídic i la tramitació dels convenis.»

La Secretaria General s’encarrega de la tramitació (no de l’elaboració) de convenis.

Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?

El proponent ha d’enviar la proposta consensuada amb l'altra part a la Secretaria General <secretaria.general@uib.es>. La proposta s’ha de trametre en document Word per correu electrònic. La proposta ha de ser en català si l’entitat o les entitats amb què signam el document estan ubicades a l'àmbit territorial de parla catalana, o en castellà si es tracta d’entitats ubicades en territori espanyol.

Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?

El representant legal de la UIB.

Qui és el representant legal de la UIB?

El representant legal de la UIB és el Rector. El Rector és l'òrgan competent per firmar convenis, perquè té atribuïda la representació de la Universitat (art. 20.1 de la LOU i art. 38 dels Estatuts): el Rector és la màxima autoritat acadèmica i en té la representació.

Diferència entre un acord marc i un conveni específic

A l’acord marc s’estableixen les línies directrius que obliguen les parts; al conveni específic es desenvolupa i especifica alguna o totes les obligacions contingudes en un acord marc.

Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?

Sí. Es pot fer un conveni específic quan s’estableixin les obligacions a què es comprometen les parts.
D'acord amb la normativa vigent per la qual es regeixen els convenis (Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP), és necessari que el conveni s’acompanyi d’una memòria justificativa on s’analitzi:

  • La necessitat i oportunitat
  • L’impacte econòmic
  • El caràcter no contractual de l’activitat
  • El compliment del que preveu la llei.

Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?

En aquest cas, el conveni ha dur adjunta o ha d’incloure una memòria econòmica en què se n’ha de fer constar cost aproximat, periodicitat i finançament. En cas d’obligacions econòmiques assumides per la Universitat, s’ha d’expressar el concepte pressupostari amb càrrec al qual es finançarà el conveni, i la persona, òrgan o unitat que assumeixi l’obligació de pagament.

Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?

No, no serà necessari fer un conveni nou. En aquests casos es farà una addenda o un document administratiu que completi el conveni o l’acord de què es tracti.

Quan es pot modificar un conveni?

Un conveni es pot modificar mentre sigui vigent.

Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?

La modificació no pot afectar l’essència del conveni.

Quina vigència ha de tenir un conveni?

La durada del conveni ha de ser concreta, no pot ser indefinida i no pot ser superior a quatre anys, tret que normativament es prevegi un termini superior.

Es pot prorrogar un conveni?

Si és el cas, la pròrroga s’ha d’acordar de forma unànime entre les parts dins el període de vigència del conveni. Si el conveni té una durada de quatre anys, se’n pot acordar una pròrroga per quatre anys addicionals com a màxim o l’extinció. Per tant, els convenis poden tenir una durada màxima de vuit anys, pròrrogues incloses, tret que normativament s’hagi pogut establir un termini superior.
La pròrroga ha de ser sempre expressa, no pot ser tàcita en cap cas.

Qui aprova els convenis?

La iniciativa de subscriure convenis l’ha d’aprovar el Consell de Direcció: «La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la UIB com als òrgans de la UIB i l’aprova el Consell de Direcció» (art. 147.2 dels Estatuts).

Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?

Aquesta competència recau en el Consell de Govern (art. 24.2.24 dels Estatuts).

Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Sí, un cop aprovat pel Consell de Direcció, es pot signar el conveni. En cas que el Consell de Govern no el ratifiqui posteriorment, el conveni s’haurà de rescindir i deixarà de tenir efectes.