Escoltar

Convenis

Acord marc de col·laboració entre l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) i la Universitat de les Illes Balears

Palma, 25 d’abril de 2018

Reunits

D’una part, el senyor Lluc Mas Pocoví, president de l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE), entitat sense ànim de lucre les activitats de la qual es regeixen pel que estableixen la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els Estatuts de l’associació esmentada, amb domicili fiscal al carrer de Julià Álvarez, 11, baixos, 07004 Palma, i CIF G57964041.

De l’altra, el senyor Llorenç Huguet Rotger, Rector Magnífic de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a representant d’aquesta, en virtut del nomenament efectuat pel Decret 30/2017, de 9 de juny (BOIB núm. 71, de 10 de juny), d’acord amb el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i l’article 38.1.b) dels Estatuts de l'esmentada universitat, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig, amb domicili a la carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122 Palma.

Convençuts de l'interès recíproc per establir i desenvolupar relacions de cooperació entre ambdues parts, d'acord amb llurs respectives atribucions,

Exposen

L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) va ser fundat l'abril de 2016 per iniciativa privada sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure la recerca i la divulgació científica de les ciències de l'espai des de les Illes Balears.

La Universitat de les Illes Balears, a través de les diverses facultats, els departaments o instituts, i a través del seu personal docent i investigador, té entre els seus objectius la investigació, la docència i la divulgació del coneixement en els seus diversos àmbits.

Convençuts de l'interès recíproc per establir i desenvolupar relacions de cooperació entre ambdues parts, d'acord amb llurs respectives atribucions,

Acorden

Primer. Objectius

Aquest acord s'estableix per desenvolupar programes de col·laboració i estudis conjunts i l’intercanvi i la cooperació en els camps de les ciències de l’espai en general i l’astronomia en particular, la recerca, la innovació, la docència i la formació d'estudiants, en els termes que s'indiquen més avall.

Segon. Tipus de cooperació

La cooperació entre ambdues entitats pot incloure els punts següents:

  1. Col·laboració en el manteniment i la posada a punt dels telescopis del Departament de Física.
  2. Col·laboració en la instal·lació de maquinari i programari per fer-ne ús de forma remota.
  3. Col·laboració en recerca en telecomunicacions i observació astronòmica.
  4. Estudis sociològics i de comportament ciutadà en matèria de contaminació lumínica.
  5. Campanyes de sensibilització sobre la contaminació lumínica, entre d’altres.
  6. Intercanvi d'informació i publicacions, així com material audiovisual.
  7. Realització de conferències, seminaris, col·loquis, simposis.
  8. Estudis d'investigació conjunts.
  9. Realització de programes de formació, que assegurin la formació pràctica dels estudiants.
  10. Realització d’activitats educatives conjuntes d’acord amb els objectius de les parts.
  11. Altres activitats de col·laboració establertes entre les parts.

Tercer. Programes per projectes específics

Per cada programa o projecte específic s'ha de desenvolupar un protocol en el qual s’ha d’incloure la informació següent:

  • L'origen, la naturalesa i la descripció del programa projecte.
  • Els noms dels responsables i dels participants de cada institució.
  • La durada del programa projecte.
  • Els recursos financers prevists per cobrir les despeses relacionades amb el projecte i la distribució dels diners en qüestió.

Aquests protocols han de tenir l'aprovació dels responsables de cada part.

Quart. Condicions financeres

No hi ha cap tipus de compromís financer assumit per les parts en el moment de la firma d'aquest conveni.

Per a cada programa projecte s'indicaran, separadament i específica, els detalls financers.

Cinquè. Vigència i durada

El present acord marc entrarà en vigor el dia que se signi i té una validesa mínima de quatre anys, període que es renovarà automàticament. Les parts, de comú acord, poden proposar-ne la modificació o rescissió amb sis mesos d'antelació a la data prevista per fer-ho. En cas que l'acord marc es denunciï, es comprometen a acabar els projectes i els estudis que hi hagi en fase de realització.

Setena. Comissió mixta

Es constituirà, en el termini de trenta dies a partir de la firma del present conveni, una comissió mixta formada per dos membres designats per cada una de les parts. Aquesta comissió s’ocuparà d’aprovar, prioritzar i avaluar les accions que es derivin del desenvolupament del conveni. La resolució de les controvèrsies que puguin suscitar-se per l’aplicació del conveni o dels acords particulars que s’adoptin a l’empara d’aquest, correspon a la comissió mixta.

I com a prova de conformitat amb tot l'anterior, se subscriu el present conveni al lloc i en la data indicats.

Per la Universitat de les Illes Balears,
Llorenç Huguet
Rector

Per l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai,
Lluc Mas
President

Diligència

El present acord el va aprovar el Consell de Direcció de data 19 de desembre de 2017 i el va ratificar el Consell de Govern en data 13 de febrer de 2018, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig).

Preguntes freqüents sobre convenis

  1. Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?
  2. A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?
  3. Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?
  4. Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?
  5. Qui és el representant legal de la UIB?
  6. Diferència entre un acord marc i un conveni específic
  7. Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?
  8. Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?
  9. Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?
  10. Quan es pot modificar un conveni?
  11. Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?
  12. Quina vigència ha de tenir un conveni?
  13. Es pot prorrogar un conveni?
  14. Qui aprova els convenis?
  15. Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?
  16. Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?

La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal com als òrgans de la UIB (article 147.2 dels Estatuts).

A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?

L’òrgan competent per tramitar convenis és la Secretària General, en virtut del que estableix la Resolució 12718/2018, del dia 10 d’abril, per la qual es fixa una nova distribució de serveis i competències entre els membres del Consell de Direcció (FOU núm. 464):

«g. Dirigir i coordinar les funcions referents a: les publicacions oficials de la universitat (FOU), l’assessorament jurídic i la tramitació dels convenis.»

La Secretaria General s’encarrega de la tramitació (no de l’elaboració) de convenis.

Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?

El proponent ha d’enviar la proposta consensuada amb l'altra part a la Secretaria General <secretaria.general@uib.es>. La proposta s’ha de trametre en document Word per correu electrònic. La proposta ha de ser en català si l’entitat o les entitats amb què signam el document estan ubicades a l'àmbit territorial de parla catalana, o en castellà si es tracta d’entitats ubicades en territori espanyol.

Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?

El representant legal de la UIB.

Qui és el representant legal de la UIB?

El representant legal de la UIB és el Rector. El Rector és l'òrgan competent per firmar convenis, perquè té atribuïda la representació de la Universitat (art. 20.1 de la LOU i art. 38 dels Estatuts): el Rector és la màxima autoritat acadèmica i en té la representació.

Diferència entre un acord marc i un conveni específic

A l’acord marc s’estableixen les línies directrius que obliguen les parts; al conveni específic es desenvolupa i especifica alguna o totes les obligacions contingudes en un acord marc.

Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?

Sí. Es pot fer un conveni específic quan s’estableixin les obligacions a què es comprometen les parts.
D'acord amb la normativa vigent per la qual es regeixen els convenis (Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP), és necessari que el conveni s’acompanyi d’una memòria justificativa on s’analitzi:

  • La necessitat i oportunitat
  • L’impacte econòmic
  • El caràcter no contractual de l’activitat
  • El compliment del que preveu la llei.

Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?

En aquest cas, el conveni ha dur adjunta o ha d’incloure una memòria econòmica en què se n’ha de fer constar cost aproximat, periodicitat i finançament. En cas d’obligacions econòmiques assumides per la Universitat, s’ha d’expressar el concepte pressupostari amb càrrec al qual es finançarà el conveni, i la persona, òrgan o unitat que assumeixi l’obligació de pagament.

Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?

No, no serà necessari fer un conveni nou. En aquests casos es farà una addenda o un document administratiu que completi el conveni o l’acord de què es tracti.

Quan es pot modificar un conveni?

Un conveni es pot modificar mentre sigui vigent.

Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?

La modificació no pot afectar l’essència del conveni.

Quina vigència ha de tenir un conveni?

La durada del conveni ha de ser concreta, no pot ser indefinida i no pot ser superior a quatre anys, tret que normativament es prevegi un termini superior.

Es pot prorrogar un conveni?

Si és el cas, la pròrroga s’ha d’acordar de forma unànime entre les parts dins el període de vigència del conveni. Si el conveni té una durada de quatre anys, se’n pot acordar una pròrroga per quatre anys addicionals com a màxim o l’extinció. Per tant, els convenis poden tenir una durada màxima de vuit anys, pròrrogues incloses, tret que normativament s’hagi pogut establir un termini superior.
La pròrroga ha de ser sempre expressa, no pot ser tàcita en cap cas.

Qui aprova els convenis?

La iniciativa de subscriure convenis l’ha d’aprovar el Consell de Direcció: «La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la UIB com als òrgans de la UIB i l’aprova el Consell de Direcció» (art. 147.2 dels Estatuts).

Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?

Aquesta competència recau en el Consell de Govern (art. 24.2.24 dels Estatuts).

Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Sí, un cop aprovat pel Consell de Direcció, es pot signar el conveni. En cas que el Consell de Govern no el ratifiqui posteriorment, el conveni s’haurà de rescindir i deixarà de tenir efectes.