Convenis i acords marc

Conveni de col·laboració entre l’Institut Joan Lluís Vives i la Universitat de les Illes Balears per al desenvolupament de la segona edició del projecte «Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris»

Palma, 21 de febrer de 2018

Reunits

D’una part, l’Institut Joan Lluís Vives, domiciliat a Castelló de la Plana, edifici Àgora de la Universitat Jaume I, Campus del Riu Sec, amb NIF núm. G-12433710 i representat en aquest acte per Josep M. Garrell i Guiu, amb NIF núm. 77783978W, que actua en virtut dels poders que li han estat atorgats en qualitat de president de l’entitat, conforme a l’acord del Consell General reunit en data 14 de juliol de 2017 (en endavant, l’IJLV).

De l’altra, el senyor Llorenç Huguet Rotger, Rector Magnífic de la Universitat de les Illes Balears, com a representant d’aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i el Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s’aproven els Estatuts de l’esmentada universitat (en endavant, la Universitat).
Les parts es reconeixen mútuament la capacitat legal necessària per atorgar el present conveni de col·laboració i

Exposen

  1. Que l’Institut Joan Lluís Vives, que actua sota la denominació pública Xarxa Vives d’Universitats (IJLV), és una associació d’universitats que potencia les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, Sàsser i també altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeti de coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.
  2. Que la UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l’ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi i desenvolupa les funcions que li atribueix l’article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU).
  3. Que el present conveni és una continuació del conveni signat entre la Fundació Jaume Bofill, l’Institut Joan Lluís Vives i la Universitat per a la primera edició del programa «Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» i que, a tots els efectes, el substitueix.
  4. Que la segona edició del programa «Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» (d’ara endavant, Via Universitària II) és una iniciativa impulsada per l’Institut Joan Lluís Vives amb la finalitat de fornir dades i elements d’anàlisi comuns per a les universitats de l’IJLV sobre les característiques dels estudiants i del seu recorregut universitari. El mètode de recollida d’informació serà l’entrevista individual mitjançant un qüestionari a emplenar per Internet (CAWI) que es farà arribar als estudiants a través de missatges de correu electrònic.

Que per tot això subscriuen el present conveni que regula les condicions de la col·laboració i acceptació, amb subjecció a les següents

Clàusules

Primera. Objecte

L'objecte del present conveni és establir les condicions de desenvolupament de la segona edició del programa «Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» entre l’IJLV i la Universitat (la Memòria descriptiva del projecte s’adjunta com a annex I, que, unit a aquest conveni, en forma part integrant).

Segona. Obligacions de les parts

  1. Les parts signatàries del conveni manifesten la seva voluntat de col·laborar institucionalment a fi de vetllar pel bon desenvolupament de Via Universitària II i garantir els aspectes vinculats al dret de protecció de dades, als drets d’autoria i les condicions d’edició dels resultats del programa.
  2. Els aspectes de desenvolupament no previstos en aquest conveni es detallen a la Memòria tècnica del projecte que s’adjunta com a annex II, que, unit a aquest conveni, en forma part integrant.

Tercera. Comissió de seguiment

L’IJLV i la Universitat es comprometen a coordinar i supervisar l’execució d’aquest conveni i a vetllar per l’assoliment dels objectius previstos en el programa Via Universitària II a través de la comissió de seguiment, formada pel membre de la Comissió Permanent de la Universitat a la XVU, per part de la Universitat, i pel secretari executiu per part de l’IJLV.

Quarta. Compromisos de la Universitat

  1. La Universitat es compromet a realitzar difusió institucional de Via Universitària II per tal d’incentivar que hi participin els estudiants objecte de l’estudi.
  2. A partir dels seus sistemes d’informació, la Universitat identificarà els estudiants que, d’acord amb els objectius científics de Via Universitària II, hagin de ser convidats a participar-hi i els enviarà la informació corresponent mitjançant correu electrònic, d’acord amb les indicacions que es detallen als punts següents.
  3. L’univers d’estudi està conformat per la totalitat d’estudiants matriculats a les titulacions de primer cicle (grau, Bàtxelor, Licence, Laurea) i de segon cicle oficials (postgrau, màster universitari, Laurea Magistrale/Specialistica) –alumnes de grau i màster en endavant– dels centres propis de les universitats participants en el projecte. A efectes de representativitat estadística, es recomana que la mostra resultant sigui, com a mínim, d’un 20% dels alumnes matriculats.
  4. Amb la finalitat d’assolir els objectius de participació establerts, la Universitat traslladarà l’enquesta en línia a través d’un missatge de correu electrònic a la totalitat dels seus estudiants de grau i màsters oficials (100%), i s’espera d’obtenir una taxa de resposta espontània almenys del 20%.
    El missatge de correu electrònic s’enviarà en tres ocasions i dates distintes dins el període del treball de camp, que comprèn entre el 12 de febrer i el 9 de març de 2018. L’IJLV facilitarà a la Universitat les recomanacions de dates d’enviament.
  5. Per garantir la significació estadística de dades de la mostra obtinguda, tant en relació amb la mostra global com amb la mostra específica, cada universitat facilitarà a l’IJLV el llistat de titulacions oficials amb el codi MEC (o anàleg en el cas de les universitats de fora de l’Estat espanyol) i les dades de matriculació segregades per sexe per cadascuna d’elles.
  6. Les característiques del missatge de correu electrònic que la Universitat traslladarà als seus estudiants són les següents:
    1. El missatge, que haurà de ser consensuat amb l’IJLV, contindrà una descripció del projecte i encoratjarà a la participació.
    2. El text de l’enquesta, que serà facilitat per l’IJLV, informarà de les condicions de confidencialitat i de les garanties en la realització de l’enquesta.
    3. El missatge inclourà un enllaç que activi l’accés a l’enquesta en línia.
  7. La Universitat participa en el projecte aportant assessorament en qualitat a través de Maria Jesús Mairata Creus, directora del Servei d’Estadística i Qualitat Universitària, com a membre de l’Equip Tècnic de Qualitat. A més, participa en el Consell Assessor del programa a través de Rosa Isabel Rodríguez Rodríguez, en qualitat de vicerectora d’Estudiants (veg. apartat 2.2, L’equip de treball, de l’annex I del present conveni).
  8. La Universitat declara que l’ús de les dades dels seus estudiants per a la difusió de l’enquesta objecte d’aquest conveni resulta legítim i reuneix les garanties de base legal per al tractament i garantia dels drets dels interessats conforme a les previsions de la normativa nacional i el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades.
  9. Amb posterioritat, la Universitat podrà acollir actes de difusió dels informes de resultats, així com fer seminaris de treball i difondre convocatòries de propostes.

Cinquena. Compromisos de l’IJLV

  1. L’IJLV es responsabilitza de garantir que l’enquesta sigui anònima, sens perjudici del que s’estableix a l’apartat següent. En aquest sentit es tindran en compte de manera específica les recomanacions del Dictamen 05/2014, sobre tècniques d’anonimització del grup de treball de l’article 29, disponible a:
    http://ec.europa.eu/justice/data-protection/article-29/documentation/opinion-recommendation/files/2014/wp216_es.pdf.
  2. En funció dels requeriments de l’estudi, l’IJLV podrà tractar dades personals dels estudiants en concepte de responsable en els casos següents:
    1. Quan s’hagi de tenir algun control o verificació sobre la realització de l’enquesta. En aquest cas es garantirà la impossibilitat de vincular el control de realització amb els continguts de les respostes a l’enquesta.
    2. Quan s’ofereixi algun incentiu com ara un premi o regal.
    3. Quan l’estudiant doni el seu consentiment explícit per participar en futures enquestes relacionades amb els objectius de Via Universitària II.
  3. En cas que l’IJLV reculli i/o tracti dades de caràcter personal, s’haurà d’atenir a les regles d’actuació següents:
    1. El tractament es notificarà a la Universitat per al seu coneixement i s’advertirà expressament en el text de l’enquesta amb els advertiments legals corresponents.
    2. L’IJLV complirà amb diligència els deures derivats del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i en particular aquells que afectin la informació als afectats (o deure de transparència), el consentiment i la garantia de la seguretat de les dades.
    3. Si s’acudeix a prestadors de serveis externs, i en particular en casos de contractació de serveis en el núvol, es compliran els requisits fixats per la Llei espanyola pel que fa a la prestació de serveis amb accés a dades i les recomanacions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades publicades a la Guía para clientes que contraten servicios de Cloud Computing, disponible a:
      http://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/publicaciones/common/Guias/GUIA_Cloud.pdf.
      En l’elecció de proveïdors l’IJLV aplicarà el deure de diligència, tot i considerant de manera preferent aquells que apliquin metodologies i estàndards de seguretat certificables.

Sisena. Ús de les dades recollides i prohibició de concurrència

En cas que l’IJLV registri dades personals dels estudiants de la Universitat, es compromet a utilitzar-les exclusivament en el marc de l’execució d’aquest conveni.

L’IJLV no podrà utilitzar en cap cas les dades personals per a qualsevol finalitat distinta de la definida en el paràgraf anterior i es compromet a no usar-les en cap activitat que suposi alguna mena de competència amb l’activitat pròpia de la Universitat.

L’IJLV podrà utilitzar el fitxer de dades resultant de l’estudi per a usos científics posteriors al que preveu la vigència d’aquest conveni, sempre que les dades estiguin anonimitzades.

Setena. Lliurament de dades a la Universitat

  1. Un cop presentat l’informe de resultats, l’IJLV lliurarà a la persona de referència de la Universitat que s’especifica a la clàusula tercera les dades següents:
    1. Dades de les respostes dels estudiants de la Universitat que han participat a l’enquesta. (Microdades)
    2. Dades totals de les respostes del conjunt d’estudiants de les diverses Universitats que han participat en l’enquesta, convenientment dissociades amb l’objectiu que no sigui possible la comparació entre universitats. (Base de dades anonimitzada)
    3. Un informe amb dades descriptives dels resultats per a cadascuna de les seves titulacions.
  2. Tot i que les dades contingudes al fitxer estaran convenientment dissociades, la Universitat es compromet a no fer cap estudi comparatiu ni rànquing entre les universitats participants a través d’alguna variable que permetés agrupar-les o categoritzar-les, tot i que el fitxer no inclou la variable identificadora de la Universitat de procedència de l’estudiant.
  3. La Universitat es compromet a no fer difusió dels resultats/informes que pugui elaborar per compte propi a partir de l’anàlisi de dades del fitxer fins a la presentació pública dels resultats del programa Via Universitària II.

Vuitena. Cessió de drets d’autor

  1. Aquesta clàusula només s’ha d’aplicar si la Universitat ha aportat membres a la direcció científica o l’equip de recerca, segons la clàusula 4.7.
  2. Un dels objectius del programa és la creació d’una obra escrita que plasmi les principals conclusions extretes de l’estudi realitzat i que, creat per iniciativa i sota la direcció de l’IJLV, té previst editar dins la col·lecció de Política Universitària (d’ara endavant, «l’obra»). Aquesta obra estarà conformada per la reunió dels diferents informes elaborats pels investigadors participants de les universitats.
    Un cop realitzat i lliurat l’informe per l’investigador/a, la Universitat cedirà a l’IJLV, sense règim d’exclusiva i amb caràcter gratuït, els drets de reproducció, distribució, transformació i comunicació pública, incloent-hi el de posada a disposició del públic, en totes les llengües i en qualsevol país del món sense limitació geogràfica i per tota la vida legal dels drets fins que passin al domini públic.
    La cessió operada permetrà l’exhibició, reproducció, divulgació, distribució, publicació, comunicació i posada a disposició pública, íntegra o parcial, de l’informe en qualsevol format o modalitat d’explotació conegut en l’actualitat.
    Tanmateix, la cessió operada inclou expressament el dret de l’IJLV de procedir, si així ho considera convenient, a l’edició de l’informe en les condicions especificades a l’annex «Condicions d’edició» d’aquest conveni (annex III), que s’hi adjunta i en constitueix part integrant, en qualsevol suport o mitjà, ja sigui directament o per mitjà de terceres persones a qui l’IJLV autoritzi o n’encarregui la realització, incloent el tractament en treballs d’edició i la incorporació a obres compostes, si fos el cas, com també la seva incorporació en una compilació i/o base de dades (d’ús públic o institucional), per a qualsevol activitat o finalitat d’àmbit educatiu, editorial o de difusió pròpia de l’IJLV.
    La Universitat podrà divulgar, a partir de la presentació pública dels resultats, el contingut de l’informe, bé sigui en conferències, articles, revistes o altres publicacions, sense autorització prèvia de l’IJLV. La Universitat estarà obligada a fer constar, en tots els casos i de manera destacada, l’IJLV com a entitat líder, i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i l’Obra Social ”la Caixa”, com a entitats col·laboradores.
    En particular, als articles científics que es publiquin com a resultat de les accions de recerca s'hi haurà de fer constar els textos següents:
    1. El programa Via Universitària II ha estat liderat per la Xarxa Vives d’Universitats»
    2. «La recerca que ha donat lloc a aquests resultats ha estat impulsada per l’Obra Social ”la Caixa”, amb la col·laboració de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA)».
  3. Explotació sota llicència de difusió en obert: la Universitat expressament autoritza l’IJLV a procedir, segons cregui convenient, a l’explotació de la recerca, l’informe de resultats i l’obra i a l’enregistrament sota qualsevol tipus de llicència de difusió en obert. Expressament, les parts acorden que, en cas que l’IJLV ho consideri adient, podrà procedir-se a la seva difusió sota una llicència «Creative Commons de Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades», que seria gestionada per l’IJLV. Aquesta llicència permet a tercers la còpia, distribució i comunicació pública, sempre que se’n reconegui als crèdits l’autoria, i es prohibeix expressament qualsevol tipus d’ús comercial i l’alteració o transformació de les obres referides.
  4. Cessió de drets a tercers: tots els drets cedits per mitjà del present conveni a l’IJLV podran ser exercits pel mateix IJLV o ser cedits a tercers, íntegrament o parcialment, segons acordin l’IJLV i el cessionari. La Universitat autoritza expressament l’IJLV, sense necessitat d’atorgar cap altre document, a la realització de l’esmentada cessió a tercers, com també a concedir a tercers les autoritzacions o llicències que considerin pertinents respecte a qualsevol dels drets i modalitats d’explotació.

Novena. Vigència

Aquest conveni tindrà vigència des de la data de signatura fins al 31 de desembre de 2019.

Desena. Pagaments

Els compromisos que s’estableixen a les clàusules quarta i cinquena no estaran subjectes al pagament de cap suma o import entre les parts objecte d’aquest conveni.

Onzena. Resolució del conveni

Aquest conveni podrà ser resolt per mutu acord entre les parts o per incompliment de qualsevol de les parts.

La resolució de possibles controvèrsies inherents a la interpretació i l’execució d’aquest conveni es transferirà a la comissió de seguiment, establerta a la clàusula tercera.

En cas que no hi hagi acord entre els membres de la comissió de seguiment, les parts, amb expressa renúncia als seus respectius furs i domicilis, se sotmeten a la jurisdicció dels tribunals de Castelló, si s’origina qualsevol mena de litigi derivat del present conveni.

I com a prova de conformitat, signen el present conveni en dos exemplars i amb un sol efecte al lloc i en la data que consten en l’encapçalament.

Per l’Institut Joan Lluís Vives,
Josep Maria Garrell
President

 

Per la Universitat de les Illes Balears,
Llorenç Huguet
Rector

Diligència

El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 6 de febrer de 2018 i el va ratificar el Consell de Govern en data 13 de febrer de 2018 de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig).

ANNEX I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL PROGRAMA

1. JUSTIFICACIÓ

«Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» respon a la necessitat de contribuir a l’elaboració d’estudis sistemàtics, basats en dades i amb perspectiva comparada sobre les condicions de vida dels estudiants, les seves formes d’estudiar, la seva vinculació amb la Universitat, els seus hàbits culturals i els condicionants econòmics, així com les seves expectatives, valors i creences en relació amb l’educació superior. Els resultats han de servir per generar coneixement útil per a les universitats en la definició de les seves estratègies i polítiques.

El programa pren com a punt de partida, a més de la primera edició de Via Universitària, altres estadístiques i bases metodològiques, com és Eurostudent (Social and econòmic conditions of Student life in Europe), enquesta europea i principal font de l’altre referent de Via Universitària, l’Encuesta de Condiciones de Vida y Participación de los Estudiantes Universitarios (ECoViPEU). ECoVIPEU va ser realitzada l’any 2011 a 46.167 estudiants de tot Espanya, finançada pel Ministeri d’Educació i dirigida des de la Universitat de València. L’objectiu principal d’ECoViPEU era establir les bases per al desenvolupament d’un Observatori de la Vida i Participació dels Estudiants Universitaris a Espanya, similar al que existeix en altres països, que permetés obtenir informació sistemàtica per informar les polítiques universitàries. La metodologia desenvolupada amb ECoViPEU constitueix la base principal sobre la qual es definiran els continguts, el qüestionari i la recollida, tractament i anàlisi de les dades del present programa.

2. EL PROGRAMA

«Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» té per objecte realitzar una enquesta a estudiants universitaris per tal de generar informació rigorosa, objectiva i àmplia sobre les condicions de vida i les formes de vinculació amb l’estudi de la població estudiantil universitària.

El programa va estar impulsat en una primera edició per la Fundació Jaume Bofill (FJB) en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats (XVU), amb la finalitat de fornir dades i elements d’anàlisi comuns per a les universitats de la XVU sobre les característiques dels estudiants i del seu recorregut universitari. Es tractava d’una iniciativa d’àmbit internacional que va abastar universitats de tres estats de l’arc mediterrani: Andorra, Espanya i França.

La segona edició de l’enquesta serà liderada exclusivament per la Xarxa Vives d’Universitats i té previst presentar resultats el maig de 2019 (II Informe).

Aquesta segona onada neix amb l’objectiu de consolidar l’enquesta i es planteja millorar-ne l’impacte mitjançant:

  • L’impuls de la participació dels estudiants, com a principal agent interessat a conèixer el perfil dels estudiants que es representen i les dificultats que es troben per a l’adequada progressió dels estudis que cursen.
  • L’impuls de la participació de les unitats tècniques de qualitat, com a agents interns de les universitats responsables de donar dades que serveixin per a la presa de decisions (disseny de polítiques d’accés, organització acadèmica i calendari, règim de permanència, metodologies docents), així com la incorporació de l’enquesta al sistema de dades de les agències de qualitat de diversos territoris.
  • La incorporació d’eines de reporting service que serveixin perquè cada universitat pugui oferir dades descriptives (i/o no públiques).
2.1. Objectius
  1. Crear una base sòlida de coneixement sobre la vida universitària dels estudiants d’aquesta regió transfronterera.
    L’enquesta constitueix una font de dades àmplia i rigorosa, que ha aportat informació rellevant sobre la vida universitària en el marc de la XVU. Per tal d’assolir aquest objectiu, l’estudi s’ha basat en el llegat de la primera edició de Via Universitària i de l’Encuesta de Condiciones de Vida y Participación de los Estudiantes Universitarios - ECoViPEU (realitzada l’any 2011), així com dels principals referents europeus i internacionals d’investigació i anàlisi en aquest camp, en especial l’enquesta europea Eurostudent, la nord-americana National Survey of Student Engagement i la francesa Observatoire de la Vie Étudiante.
  2. Fomentar l’anàlisi i el debat propositiu, que permeti orientar propostes de millora en l’àmbit de la política universitària.
    Els resultats de l’enquesta han de servir com a eina de reflexió i debat sobre les polítiques universitàries. L’anàlisi de les dades contribueix, en primer lloc, a conèixer amb profunditat les característiques dels estudiants i les condicions amb què es produeix el seu pas per la Universitat. En segon lloc, els resultats d’aquesta enquesta constitueixen una eina per fonamentar les decisions i orientacions de la política universitària.
  3. Bastir una aliança d’actors clau que sumi esforços en els temes fonamentals de l’àmbit universitari.
    Generar un pool d’actors clau en l’àmbit de la vida universitària (administració pública, òrgans i agències universitàries, associacions d’estudiants, institucions de recerca…) en què es pugui indagar sobre els que consideren els temes clau entorn de l’àmbit universitari, a qui es pugui proposar de participar en debats i grups de treball i que es puguin tenir informats del procés i avançament del projecte.
2.2. L’equip de treball

El programa serà desenvolupat per un equip interdisciplinari (sociologia, pedagogia, economia, estadística i matemàtiques) de més de 30 experts (professors/es, investigadors/es, experts/es en qualitat i representants d’estudiants) provinents de les diferents institucions col·laboradores en el programa i organitzat en diferents grups de treball.

La Xarxa Vives d’Universitats liderarà aquesta segona edició de l’enquesta, amb el suport de les agències de qualitat de les administracions catalana, valenciana, balear i andorrana.

L’equip de treball serà integrat en la major part per les mateixes persones que en la primera edició, sota la coordinació científica d’Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director d’ECoViPEU.

Els equips de treball prevists són els següents:

  • Direcció científica.
  • Direcció tècnica.
  • Direcció executiva.
  • Consell assessor.
  • Equip de recerca.
  • Equip tècnic de qualitat.

2.2.1. Direcció científica     

La direcció científica és formada per investigadors/es vinculats a la direcció i coordinació del primer informe de resultats de Via Universitària, i també d’ECoViPEU. Les funcions d’aquest grup han estat de suport al desenvolupament del programa a partir de l’experiència adquirida. A banda de l’assessorament en els aspectes tècnics, els seus integrants participen en l’establiment de contactes amb la resta de col·laboradors del programa, així com en l’anàlisi dels resultats.

  • Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director d’ECoViPEU.
  • Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Barcelona i investigador d’ECoViPEU.
  • Ernest Pons, professor titular d’Economia de la Universitat de Barcelona, Director de l’AQUB i investigador d’ECoViPEU.
  • Ramon Llopis, professor titular de Sociologia de la Universitat de València, investigador d’ECoViPEU.

2.2.2. Direcció tècnica        

L’IJLV encarrega a AQU Catalunya la direcció tècnica del projecte.

La direcció tècnica s’encarregarà de les funcions establertes al conveni entre AQU Catalunya i l’IJLV per dur a terme el programa Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (d’ara endavant, Via Universitària II). Aquestes funcions engloben: els treballs preparatius; el treball de camp; l’anàlisi, difusió i debat dels resultats; i noves explotacions de les dades i oportunitats futures del programa.

AQU Catalunya, per al desenvolupament del projecte, aportarà el personal propi que sigui necessari per assolir les finalitats del Via Universitària II, dins els recursos disponibles. En serà la directora tècnica la senyora Anna Prades Nebot, gestora de projectes de l’àrea d'Internacionalització i Generació del Coneixement d’AQU Catalunya, que tindrà el suport del personal de l’entitat que es consideri adient.

2.2.3. Direcció executiva    

La direcció executiva donarà suport a la direcció tècnica en el desenvolupament de les diferents fases de treball, així com en el contacte i coordinació amb les institucions i persones participants en el programa.

  • Ignasi Casadesús i Olucha, secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats.
  • Maria Teresa Albero Francés, cap de programes de la Xarxa Vives d’Universitats.
  • Grisela Soto Personat, tècnica d’activitats de la Xarxa Vives d’Universitats.

Comptarà amb l’assessorament per a temes de la LOPD de Ricard Martínez, director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft de la Universitat de València.

2.2.4. Consell assessor       

Format per un ampli grup amb l’objectiu de generar un pool d’actors clau al voltant del programa. Cadascun d’ells participarà en diferents moments, ja sigui assessorant sobre l’orientació i el contingut del qüestionari o en la formulació de propostes d’anàlisi i debat dels resultats.

  • Francesc Xavier Grau Vidal, vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats.
  • Maria Teresa Signes Signes, vicerectora d’Estudiants i Qualitat de la Universitat Abat Oliba CEU.
  • Núria Grané Teruel, vicerectora d'Estudiants i Ocupació de la Universitat d'Alacant.
  • Rosa Mariño Mesías, coordinadora de rectorat de gestió de la qualitat i de la docència de la Universitat d’Andorra.
  • Sara Moreno Colom, vicerectora d'Alumnat i Ocupabilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Mercè Puig Rodríguez-Escalona, vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona.
  • María José González Solaz, vicerectora d'Estudiants i Vida Universitària de la Universitat CEU Cardenal Herrera.
  • Sílvia Font Mayolas, vicerectora d'Estudiants de la Universitat de Girona.
  • Rosa Isabel Rodríguez Rodríguez, vicerectora d’Estudiants de la Universitat de les Illes Balears.
  • Belén Zárate Rivero, vicerectora de Comunitat Universitària de la Universitat Internacional de Catalunya.
  • Pilar García Agustín, vicerectora d'Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa de la Universitat Jaume I.
  • Neus Vila Rubio, vicerectora d'Estudiants de la Universitat de Lleida.
  • Francisco Javier Moreno Hernández, vicerector d'Estudiants i Esports de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Carles Sigalés Conde, vicerector de Docència i Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Maria Luisa Zaragoza Monroig, vicerectora d'Estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  • José Luis Cueto Lominchar, vicerector d’Alumnat, Cultura i Esports de la Universitat Politècnica de València.
  • Pablo Pareja Alcaraz, vicerector de Direcció de Projectes d'Acollida, Participació i Acompanyament d'Estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.
  • Carlo Gallucci Calabrese, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants de la Universitat Ramon Llull.
  • Arantxa Capdevila, vicerectora de Docència, Estudiants i Comunitat Universitària de la Universitat Rovira i Virgili.
  • Jordi Caparrós Gutiérrez, delegat del rector per a Estudiants de la Universitat de València.
  • Cristina Vaqué Crusellas, vicerectora d'Ordenació Acadèmica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.
  • Àngels Alegre, responsable de l’Observatori de l’estudiantat de la Universitat de Barcelona.
  • Vera Sacristan, presidenta de l’Observatori del Sistema Universitari.
  • Representants dels estudiants de les universitats de la Xarxa Vives.
    • Universitats catalanes. CEUCAT. Equip de coordinació Pau Parals (coordinador general).
    • Universitat d’Alacant. Edgar Martorell, president del Consell d’Estudiants.
    • Universitat de les Illes Balears. Deborah de Oliveira, presidenta del Consell d’Estudiants.
    • Universitat Jaume I. Jorge Ribes Vicente, portaveu del Consell d'Estudiants.
    • Universitat Miguel Hernández d’Elx. Carlos Almarcha Navidad, delegat general d'estudiants.
    • Universitat Politècnica de València. Marina Galiano Botella, delegada d’alumnes.

2.2.5 Equip de recerca

L’anàlisi dels resultats de l’enquesta serà dut a terme per un equip redactor format per professors/es i investigadors/es de les universitats participants en el programa. El grup ha incorporat persones vinculades a l’elaboració del primer informe i s’ha ampliat amb altres analistes seleccionats basant-se en la seva expertesa sobre els diferents àmbits temàtics analitzats a l’enquesta. Els membres de l’equip de recerca pertanyen a les universitats del programa i conformen un col·lectiu amb àmplia representació institucional i territorial.

  • Juan Antonio Roche, professor titular de Sociologia de la Universitat d’Alacant.
  • Montserrat Casalprim Ramonet, directora del Centre d'estudis virtuals i d'extensió universitària de la Universitat d’Andorra.
  • Betlem Sabrià, investigadora membre del GRIE (Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació) de la Universitat d’Andorra.
  • Lídia Daza, professora ajudanta de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat de Autònoma Barcelona i investigadora d’ECoViPEU.
  • Marina Elías, professora lectora del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat de Autònoma Barcelona, i investigadora d’ECoViPEU.
  • Begoña Gros, professora titular del Departament de Teoria i Història de l’Educació i membre del Grup de recerca Entorns i Materials d’Aprenentatge (EMA) de la Universitat de Barcelona.
  • Albert Sánchez-Gelabert, sociòleg i investigador del Grup de recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat de Autònoma Barcelona.
  • Helena Troiano, professora agregada del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Dolors Mayoral, coordinadora d’Innovació Docent de la Universitat de Lleida
  • Fidel Molina Luque, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lleida, investigador d’ECoViPEU.
  • Inés Soler, tècnica de Planificació, Anàlisi i Avaluació Universitat de València, investigadora d’ECoViPEU.

El personal investigador treballa en coordinació amb la direcció tècnica i participa en els treballs de disseny del qüestionari i d’explotació i anàlisi de les dades, així com de difusió i debat dels resultats. La seva participació en aquest programa es fa a compte de la càrrega investigadora de la seva jornada a la Universitat.

2.2.6 Equip tècnic de qualitat

Com a novetat en aquesta segona edició de Via Universitària, s’incorporen a l’equip de treball les persones responsables de les unitats de qualitat de les universitats participants, com a enllaç del programa en cada universitat, de forma que puguin apropiar-se dels resultats de l’enquesta i ser incorporats als processos de decisió estratègica.

  • Jordi Garcia Palau, director de la Unitat Tècnica de Qualitat de la Universitat Abat Oliba CEU.
  • Manuel Alcocer Alcaraz, director de la Unitat Tècnica de Qualitat de la Universitat d’Alacant.
  • Rosa Mariño Mesías, coordinadora de rectorat de gestió de la qualitat i de la docència de la Universitat d’Andorra.
  • María Paz Álvarez del Castillo, cap de l’Oficina de Qualitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Olga Pujolràs. Servei de Qualitat academicodocent de la Universitat de Barcelona.
  • Dolors Baena. Gabinet tècnic del rectorat de la Universitat de Barcelona.
  • Agnès Castillo Ramon, tècnica de la Unitat de Desenvolupament Estratègic i Qualitat de la Universitat CEU Cardenal Herrera.
  • Josep Maria Gómez Pallarès, cap del Gabinet de Planificació i Avaluació de la Universitat de Girona.
  • Maria Jesús Mairata Creus, directora del Servei d'Estadística i Qualitat Universitària de la Universitat de les Illes Balears.
  • Elena Santa Maria, responsable de qualitat de la Universitat Internacional de Catalunya.
  • María José Aramburu, directora acadèmica de l’Oficina de la Promoció i Avaluació de la Qualitat de la Universitat Jaume I.
  • Carme Sala Martínez, cap de Qualitat i Planificació Docent de la Universitat de Lleida.
  • David León Espí, responsable del Servei de Qualitat de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Maria Taulats, directora de Planificació i Qualitat de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Santiago Roca, responsable de la Unitat de Qualitat a la Universitat Politècnica de Catalunya.
  • José Ricardo Díaz Cano, cap del Servei d'Avaluació, Planificació i Qualitat de la Universitat Politècnica de València.
  • Jordi Campos Díaz, responsable de la Unitat de Qualitat de la Universitat Pompeu Fabra.
  • Mònica Figueres, coordinadora de Qualitat a la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.
  • Sara Gimeno, cap de l’Oficina de Qualitat de la Universitat Rovira i Virgili.
  • Rosendo Pou Amérigo, director de la Unitat de Qualitat de la Universitat de València.
  • Ricard Giramé Parareda, director de l’Àrea de Qualitat de la Universitat de Vic - Central de Catalunya.
2.3. Calendari

Les enquestes i els informes de Via Universitària es desenvoluparan cada 3 anys. La segona edició correspondrà al període 2017-2019 i seguirà un cronograma distribuït en quatre fases:

  1. La primera fase la constitueixen els treballs preparatius per a la realització i anàlisi de l’enquesta. En aquesta fase s’ha de definir la participació de les universitats en el programa i s’han d’endegar els treballs tècnics per tal de dissenyar el qüestionari i preparar el treball de camp i el procés d’anàlisi dels resultats.
  2. La segona fase consisteix en la recollida de la informació mitjançant el treball de camp, amb l’enquesta en línia als estudiants matriculats a les universitats de la XVU partícips en el programa.
  3. En la tercera fase es farà la lectura i anàlisi de la informació recollida, la difusió dels resultats i el debat propositiu.
  4. Durant la quarta fase del programa es fomentaran noves explotacions de les dades i s’exploraran les oportunitats futures del programa: reedició de l’enquesta, potencial d’un panel d’estudiants, aliança amb altres fonts de dades, etc.
2.4. Metodologia i desenvolupament

Està previst reproduir el mateix mètode de recollida d’informació que a la primera edició (entrevista individual mitjançant qüestionari a emplenar per Internet), en un àmbit poblacional pràcticament idèntic i desenvolupant el treball de camp seguint la mecànica que ja es va engegar per a Via Universitària I 2014-2016.

El mètode de recollida de la informació serà l’entrevista individual mitjançant un qüestionari a emplenar per Internet (CAWI) als estudiants matriculats en estudis oficials de centres propis de primer cicle (grau, Bàtxelor, Licence, Laurea) i de segon cicle oficials (postgrau, màster universitari, Laurea Magistrale/Specialistica) de les universitats participants en el programa. D’acord amb l’experiència adquirida, s’opta per utilitzar el procediment d’enquestació en línia, ja que proporciona una major rapidesa en l’obtenció de les dades, l’accés a una mostra molt més àmplia i un important estalvi de recursos econòmics en relació amb altres mètodes d’enquestació.

El treball de camp serà desenvolupat per l’empresa ESAM Tecnología, spin-off de la Universitat de València, que ja havia realitzat la recollida de la informació al primer informe (i a ECoViPEU) i té una sòlida experiència en enquestació en línia i total garantia sobre la privacitat de les dades recollides.

Annex II. Memòria tècnica del programa

1. El desenvolupament tècnic del projecte pas a pas

L’objectiu de la segona edició de Via Universitària és generar una base sòlida de coneixement que permeti fornir dades i elements d’anàlisi comuns per a les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) sobre les característiques dels estudiants i del seu recorregut universitari. Per a l’assoliment d’aquest objectiu està previst passar una enquesta en línia als estudiants. A continuació es detalla pas a pas com es desenvoluparà la recollida de dades per a l’anàlisi posterior.

L’enquesta

El mètode de recollida de la informació és l’entrevista individual mitjançant un qüestionari a emplenar per Internet (CAWI) als estudiants matriculats en els graus, postgraus i màsters oficials de les universitats participants en el projecte. D'acord amb l'experiència adquirida a la primera edició del programa, s'opta per utilitzar el procediment d’enquestació en línia, ja que proporciona una major rapidesa en l'obtenció de les dades, l’accés a una mostra molt més àmplia i un important estalvi de recursos econòmics en relació amb altres mètodes d’enquestació.

Passos:
  1. Disseny del qüestionari: la direcció científica i la direcció tècnica del programa s’encarreguen de la revisió i el tancament dels continguts del qüestionari i dels primers tests de qüestionari.
  2. Programació del qüestionari: la XVU enviarà el qüestionari testat i tancat a ESAM Tecnología, SL (ESAM),[1] empresa subcontractada per a la digitalització de l’enquesta mitjançant el software de gestió i publicació d’enquesta E-NQUEST v 4.0 propietat d’ESAM.
La població i mostra

L’univers d’estudi el conformen la totalitat d’estudiants matriculats a les titulacions oficials de primer cicle (grau, Bàtxelor, Licence, Laurea) i de segon cicle (postgrau, màster, Laurea Magistrale/Specialistica) (alumnes de grau i màster en endavant) de les universitats participants en el projecte.

Cada universitat facilitarà a l’IJLV el llistat de titulacions oficials amb el codi MEC (o anàleg en el cas de les universitats de fora de l’Estat espanyol) i les dades de matriculació segregades per sexe per cadascuna d’elles. La integració d’aquests fitxers constituirà el fitxer «poblacional» de l’estudi, fitxer que permetrà elaborar l’indicador de percentatge de resposta i d’error mostral. D’altra banda, la direcció tècnica associarà cadascun dels codis MEC a un catàleg d’ensenyaments que permetrà treure resultats agregats per agrupacions d’ensenyament, subàmbit detallat, subàmbit ampliat i àmbit disciplinari.

A efectes de representativitat estadística, la mostra resultant hauria de ser, com a mínim, d’un 20% dels alumnes matriculats en els graus i màsters oficials oferts per cada universitat.

La consulta ha de traslladar-se al 100% dels seus estudiants, i s’espera obtenir una taxa de resposta espontània d’almenys el 20%.

Passos:
  1. Per garantir la significació estadística de dades de la mostra obtinguda, tant en relació amb la mostra global com amb la mostra específica, cada universitat facilitarà a l’IJLV el llistat de titulacions oficials amb el codi MEC (o anàleg en el cas de les universitats de fora de l’Estat espanyol) i les dades de matriculació segregades per sexe per cadascuna d’elles. Aquesta llista és necessària per programar el desplegable on l’estudiant seleccionarà la universitat i titulació que està cursant.
  2. ESAM prepararà un ID per cada universitat i un ID per cada estudiant al qual la universitat prevegi enviar l’enquesta i un enllaç a l’enquesta, per tal que la universitat pugui fer l’enviament al 100% dels seus estudiants de grau, postgrau i màster.
  3. ESAM donarà el suport tècnic necessari a la Universitat participant per tal que aquest enviament es pugui realitzar amb èxit.
  4. L’enquesta serà anònima.

El treball de camp

Per a la realització d'aquesta enquesta en línia és necessari que les universitats participants informin els seus estudiants del projecte i posin a disposició de cada estudiant l’enllaç a l’enquesta per tal que formalitzin el qüestionari. A fi de garantir la màxima participació en l’enquesta, es recomana a les universitats que facin arribar l’enllaç al 100% d’alumnes matriculats en els seus graus, postgraus i màsters i que els animin a participar.

La durada inicial prevista del treball de camp és de 4 setmanes.

Passos:
  1. L’estudiant rebrà l’enllaç amb un text de descripció de l’enquesta i d’encoratjament a participar. Aquest text el proposarà la XVU i es consensuarà amb la Universitat participant.
  2. Es proposarà la participació fins a 3 vegades al llarg del treball de camp amb la regularitat que determini la XVU, que es correspondrà amb el nivell de participació a l’enquesta obtingut en cada moment.
  3. ESAM s’encarregarà del seguiment del treball de camp en línia i del suport que puguin necessitar els usuaris i/o les universitats participants durant tot el temps de recollida de dades.
  4. ESAM s’encarregarà de l’emmagatzematge de les enquestes contestades i tindrà accés a les dades de caràcter personal únicament i exclusiva en 3 casos:
    1. Quan s’hagi de tenir algun control o verificació sobre la realització de l’enquesta (a/e)
    2. Quan s’ofereixi algun incentiu (a/e, nom i cognoms per poder publicar els guanyadors dels incentius)
    3. Quan l’estudiant hagi donat el seu consentiment per ser enquestat en una futura edició (a/e)
  5. L’ús de dades de caràcter personal en els 3 supòsits anteriors dependrà d’haver obtingut el consentiment de l’estudiant (a partir d’una pregunta directa a l’enquesta i una clàusula informativa sobre els usos de les dades personals facilitades, que podrà acceptar o denegar).

El fitxer de dades

Un cop tancat el treball de camp, ESAM abocarà les dades en un fitxer de format SPSS i/o xls per poder iniciar la fase d’explotació, anàlisi i publicació dels resultats.

Passos:
  1. El fitxer on s’abocaran les dades de l’enquesta estarà completament dissociat de les dades de caràcter personal que s’hagin pogut recollir amb la finalitat única i exclusiva descrita al pas 9 d’aquesta memòria tècnica.
    Direcció tècnica en supervisarà la depuració i es crearan les variables calculades pertinents a fi d’elaborar les BBDD i l’informe de dades descriptives dels resultats per a cadascuna de les titulacions. A més, les universitats participants al programa podran demanar que els informes de dades descriptives dels resultats vagin acompanyats d’indicadors de significativitat estadística per mostrar si en els ítems analitzats estan millor, igual o pitjor que la resta de les universitats participants, que en cap cas no s’identificaran. Aquesta petició que s’ha de fer a demanda, s’haurà d’acordar amb la direcció tècnica i pot comportar un cost econòmic.
  2. El fitxer serà lliurat a la XVU per tal que l’equip de recerca del programa Via Universitària II pugui realitzar-ne l’explotació d’acord amb la fase 3 del programa, destinada a la lectura i anàlisi de la informació recollida, la difusió dels resultats i el debat prepositiu.
  3. Un cop publicat el primer informe de resultats, la XVU lliurarà a cada una de les universitats participants el fitxer de dades recollides convenientment dissociades per tal que cada universitat en pugui fer l’ús que es desitgi sense possibilitat d’entrar en comparatives entre les universitats. Així mateix, es lliurarà un informe amb dades descriptives dels resultats per a cadascuna de les seves titulacions.

2. Participació de les universitats de la XVU en el projecte

Per tal que el projecte assoleixi els objectius plantejats, és necessari garantir una àmplia representació de les universitats de la XVU i la seva participació en algunes etapes del desenvolupament de l’enquesta.

Les funcions de les universitats participants en el projecte són:

  • Abans de l’inici del treball de camp:
    • Facilitar la participació del seu personal en els diferents equips del programa: consell assessor, direcció científica, equip de recerca i equip tècnic de qualitat.
  • En la fase de treball de camp:
    • ­Informar els estudiants de la realització de l’enquesta i posar a la seva disposició l’enllaç a l’enquesta on hauran de formalitzar el qüestionari.
    • Fomentar la participació en el projecte per tal de garantir la màxima participació i representativitat dels resultats.
  • En la fase d’anàlisi de resultats:
    • ­Aportar excel·lència investigadora i assessorament als diferents equips del programa.
  • En la posterior difusió i promoció d’espais de debat, seria recomanable (però opcional):
    • ­Acollir actes de difusió dels informes, així com realitzar seminaris de treball i difondre call for proposals des de les mateixes universitats.

Annex III. Condicions d’edició 

Primer. L’IJLV podrà realitzar l'edició de l’obra dins la col·lecció Política Universitària, en qualsevol de les llengües o països, incloent-hi les successives edicions i/o reimpressions que consideri necessàries, en totes les modalitats d’explotació conegudes en el moment de la firma del present conveni, entre les quals s’anomenen de forma expressa i amb caràcter merament enunciatiu, l’edició en forma de llibre (en qualsevol format o canal de distribució), així com l'edició en format digital, multimèdia, audiovisual i/o qualsevol altres formats destinats a la seva distribució i comunicació pública en qualsevol suport.

Per això, la Universitat cedeix en exclusiva a l’IJLV els drets esmentats a la clàusula vuitena per realitzar l'edició de l’informe en qualsevol país del món sense limitació geogràfica, amb facultat expressa de cessió a tercers, per a la seva explotació de manera única o fraccionada, en fascicles o seriada, en qualsevol modalitat d’edició en forma de llibre, com poden ser tapa dura o cartoné, rústica, edicions econòmiques i/o de butxaca, edicions de luxe i de bibliòfil, edicions il·lustrades, edicions especials per a empreses o altres editorials, fascicles, edicions per a escoles, edicions resumides o compendiades, antologies, condensacions, fragmentacions, reproduccions benèfiques, còmics, edicions en suports magnètics o informàtics fora de línia (com CD, DVD o unitats de memòria) i mitjançant descàrrega a través de xarxes de comunicació digitals com Internet, telefonia mòbil, lectors portàtils de llibres electrònics, impressió per comanda, podcasts-àudios del llibre tant com a material de promoció com com a audiobook, com també la inclusió total o parcial en bases de dades, edició electrònica, digital en qualsevol suport i llibre electrònic o qualsevol altra, publicacions parcials en diaris i revistes (pre i postpublicació), suports sonors, serialització radiofònica, radiodifusió, incloent-hi així mateix i a títol d’exemplificació qualsevol forma de comunicació pública amb un component de tecnologia assistida per ordinador que requereixi la interactivitat entre l’usuari i el software, de manera que l’usuari pugui seleccionar (i, si escau, emmagatzemar en el seu ordinador per a ús privat) entre diferents elements alternatius del programa, o qualsevol forma de contingut similar (productes multimèdia), i accedir a altres continguts des de l’informe. Es fa expressa menció que aquesta enumeració revesteix un caràcter merament enunciatiu i en cap cas limitatiu.

Així mateix, amb referència a l'edició digital, la cessió de drets a l’IJLV, a més de tots els altres necessaris als fins objecte del present conveni, inclou específicament el dret de reproducció en un suport digital per incorporar a una base de dades electrònica, així com en paper o qualsevol altre format, digital o analògic, el dret de comunicació pública o posada a disposició, total o parcial, per si mateix o a través de tercers, en la modalitat de demanda o a la carta, a través de qualsevol canal de comunicació analògic o digital, inclòs l'enviament de metadades als cercadors o xarxes d'investigació que consideri apropiats per a la seva difusió, i el dret de transformació o adaptació, per si mateix o a través de tercers, amb la finalitat d'adequar al format, imatge o aparença digital que sigui necessari ateses les necessitats d'edició i adaptació als sistemes tecnològics del mercat, així com incorporar sistemes de seguretat i protecció de l'obra a què s'incorporin en el seu format electrònic.

Tanmateix s’inclou cessió del dret de reproducció, distribució i comunicació pública de tota o part de las gravacions dels actes de presentació de la recerca, de l’informe o de l’obra, incloent la reproducció i comunicació pública a Internet (fins i tot per a la seva integració en entorns de biblioteques digitals i transferències a bases de dades bibliogràfiques, plataformes de comerç electrònic i llibreries en línia).

L’IJLV podrà establir la forma més adequada de distribució i comercialització de l’informe i/o de l’obra, i dur-la a terme tant pel seu compte com a través de tercers, i mitjançant qualsevol canal de comercialització, com poden ser, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, els de llibreries, venda directa a crèdit, Club del Llibre, correus, quioscs, locals especialitzats, grans superfícies, sistemes de vendes especials a entitats públiques i/o privades, xarxes telemàtiques (xarxa Internet), amb fils o sense fils, incloent-hi qualsevol dels canals o destinacions susceptibles d’adscripció a Internet, com ara la telefonia mòbil, el protocol WAP, o UMTS, la televisió interactiva, digital, PDA o cable o satèl·lit o per a qualsevol plataforma o transmissió de dades. Es fa expressa menció que aquesta enumeració revesteix un caràcter merament enunciatiu i en cap cas limitatiu.

Tanmateix, la Universitat autoritza l’IJLV a realitzar reproduccions parcials de l’informe en qualsevol mitjà per fer-ne promoció.

A aquests efectes, la Universitat declara conèixer i acceptar la forma de distribució de l’IJLV pel que fa a l’explotació de l’informe i l’obra i a la seva difusió comercial.

Segon. L’IJLV podrà editar i comercialitzar l’informe com a part de l’obra, aïlladament o en col·lecció escollida o completa amb d’altres de la Universitat. Tanmateix, l’IJLV podrà editar i comercialitzar l’informe incorporat a altres obres compostes.

Tercer. Atesa la naturalesa de l’informe i de l’obra, les parts acorden que no s'han de sotmetre a la Universitat les proves de tiratge.

Quart. Tanmateix, atesos l’especial condició de l’IJLV i els seus objectius, la Universitat autoritza l’IJLV a fer la distribució gratuïta de l’informe en qualsevol moment, fins i tot des de la primera edició que se’n faci.

Cinquè. Atesa l’especial condició de l’IJLV, els seus objectius i la naturalesa de l’edició i distribució de l’obra, que està destinada essencialment a ser editada sota demanda, les parts acorden que l’IJLV facilitarà a la Universitat la certificació relativa al nombre d'exemplars de què consti el tiratge únicament quan ho sol·liciti expressament.

Sisè. L’IJLV s'obliga a fer constar el nom de l’investigador com a autor de l’informe i de la Universitat com a col·laboradora.

Setè. L’IJLV podrà efectuar tantes edicions de l’obra com cregui convenient, fins a un total de 5, amb un mínim de 100 i un màxim de 1.000 exemplars per a cada una d'elles, amb les reimpressions que, dins d'aquests totals, lliurement decideixi, amb la intenció de garantir la seva explotació continuada i una difusió comercial d'acord amb els usos habituals en el sector professional de què es tracta.

Vuitè. La Universitat declara conèixer i acceptar la política comercial de l’IJLV pel que fa a l'explotació, difusió i distribució comercial de l’obra, considerant que els mínims i els màxims de tiratge que s'han establert per a cadascuna de les edicions que se’n faci són satisfactoris, ateses les seves característiques i els usos habituals en el sector professional de què es tracta.

Novè. Les parts acorden que el preu de venda de l’obra podrà ser lliurement acordat en cada moment per l’IJLV, i la Universitat n’autoritza expressament la venda gratuïta i a saldo fins i tot abans que transcorri el termini previst a l’article 67 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual.

Desè. L’IJLV lliurarà a la Universitat, sense càrrec, cinc (5) exemplars de la primera edició de l’obra i cinc (5) de cadascuna de les edicions sucessives que en faci. Aquests exemplars no podran ser destinats al comerç i, si escau, la Universitat no en percebrà cap dret o regalia.


[1] ESAM Tecnología, SL, és una empresa ubicada en el Viver empresarial del Parc Científic de la Universitat València dedicada a oferir solucions informàtiques integrals, de consultoria i manteniment de sistemes. ESAM Tecnología, SL,  va ser l’empresa encarregada del treball de camp de la primera edició de Via Universitària, així com d’ECoViPEU, el projecte de referència de Via Universitària, per la qual cosa tenen expertesa sobre l’enquestació en línia als estudiants universitaris i en la col·laboració tècnica amb les universitats. ESAM serà la responsable de la creació de la plataforma hardware i software per passar l’enquesta, la digitalització de l’enquesta, la supervisió tècnica del servei de producció de les enquestes, el suport a l’usuari (estudiant universitari) i el seguiment del desenvolupament del treball de camp i de l’extracció de les dades en un format SPSS i/o xls un cop acabat el treball de camp.

Preguntes freqüents sobre convenis

  1. Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?
  2. A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?
  3. Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?
  4. Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?
  5. Qui és el representant legal de la UIB?
  6. Diferència entre un acord marc i un conveni específic
  7. Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?
  8. Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?
  9. Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?
  10. Quan es pot modificar un conveni?
  11. Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?
  12. Quina vigència ha de tenir un conveni?
  13. Es pot prorrogar un conveni?
  14. Qui aprova els convenis?
  15. Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?
  16. Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?

La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal com als òrgans de la UIB (article 147.2 dels Estatuts).

A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?

L’òrgan competent per tramitar convenis és la Secretària General, en virtut del que estableix la Resolució 12718/2018, del dia 10 d’abril, per la qual es fixa una nova distribució de serveis i competències entre els membres del Consell de Direcció (FOU núm. 464):

«g. Dirigir i coordinar les funcions referents a: les publicacions oficials de la universitat (FOU), l’assessorament jurídic i la tramitació dels convenis.»

La Secretaria General s’encarrega de la tramitació (no de l’elaboració) de convenis.

Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?

El proponent ha d’enviar la proposta consensuada amb l'altra part a la Secretaria General <secretaria.general@uib.es>. La proposta s’ha de trametre en document Word per correu electrònic. La proposta ha de ser en català si l’entitat o les entitats amb què signam el document estan ubicades a l'àmbit territorial de parla catalana, o en castellà si es tracta d’entitats ubicades en territori espanyol.

Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?

El representant legal de la UIB.

Qui és el representant legal de la UIB?

El representant legal de la UIB és el Rector. El Rector és l'òrgan competent per firmar convenis, perquè té atribuïda la representació de la Universitat (art. 20.1 de la LOU i art. 38 dels Estatuts): el Rector és la màxima autoritat acadèmica i en té la representació.

Diferència entre un acord marc i un conveni específic

A l’acord marc s’estableixen les línies directrius que obliguen les parts; al conveni específic es desenvolupa i especifica alguna o totes les obligacions contingudes en un acord marc.

Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?

Sí. Es pot fer un conveni específic quan s’estableixin les obligacions a què es comprometen les parts.
D'acord amb la normativa vigent per la qual es regeixen els convenis (Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP), és necessari que el conveni s’acompanyi d’una memòria justificativa on s’analitzi:

  • La necessitat i oportunitat
  • L’impacte econòmic
  • El caràcter no contractual de l’activitat
  • El compliment del que preveu la llei.

Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?

En aquest cas, el conveni ha dur adjunta o ha d’incloure una memòria econòmica en què se n’ha de fer constar cost aproximat, periodicitat i finançament. En cas d’obligacions econòmiques assumides per la Universitat, s’ha d’expressar el concepte pressupostari amb càrrec al qual es finançarà el conveni, i la persona, òrgan o unitat que assumeixi l’obligació de pagament.

Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?

No, no serà necessari fer un conveni nou. En aquests casos es farà una addenda o un document administratiu que completi el conveni o l’acord de què es tracti.

Quan es pot modificar un conveni?

Un conveni es pot modificar mentre sigui vigent.

Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?

La modificació no pot afectar l’essència del conveni.

Quina vigència ha de tenir un conveni?

La durada del conveni ha de ser concreta, no pot ser indefinida i no pot ser superior a quatre anys, tret que normativament es prevegi un termini superior.

Es pot prorrogar un conveni?

Si és el cas, la pròrroga s’ha d’acordar de forma unànime entre les parts dins el període de vigència del conveni. Si el conveni té una durada de quatre anys, se’n pot acordar una pròrroga per quatre anys addicionals com a màxim o l’extinció. Per tant, els convenis poden tenir una durada màxima de vuit anys, pròrrogues incloses, tret que normativament s’hagi pogut establir un termini superior.
La pròrroga ha de ser sempre expressa, no pot ser tàcita en cap cas.

Qui aprova els convenis?

La iniciativa de subscriure convenis l’ha d’aprovar el Consell de Direcció: «La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la UIB com als òrgans de la UIB i l’aprova el Consell de Direcció» (art. 147.2 dels Estatuts).

Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?

Aquesta competència recau en el Consell de Govern (art. 24.2.24 dels Estatuts).

Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Sí, un cop aprovat pel Consell de Direcció, es pot signar el conveni. En cas que el Consell de Govern no el ratifiqui posteriorment, el conveni s’haurà de rescindir i deixarà de tenir efectes.