SESSIÓ ORDINÀRIA DEL CLAUSTRE DEL DIA 13 DE JULIOL DE 2006

A les 12.10 hores del dia 13 de juliol de 2006, a la sala d'actes de Son Lledó, es reuneix en sessió ordinària el Claustre de la Universitat. El presideix el Rector. Una vegada comprovat el quòrum, s'obre la sessió.

S'excusen d'assistir-hi el doctor Joan David Janer Torrens, el doctor Miquel Rafael Tortella Feliu, el doctor Rafael Crespí Cladera, el senyor Román Miró de Mesa Josa, el senyor Andreu Sierra Rullan, el doctor Jesús M. González Pérez, el doctor Llorenç Serra Crespí, el senyor Antoni de Villalonga Zaforza, el doctor Amedeo Spdaro, la doctora M. Dolors Forteza Forteza, la doctora Margalida Payeras Llodrà, el doctor Camilo José Cela Conde, la doctora Francesca Lladó Pol, el doctor Francisco José Perales López, la doctora M. Teresa Adame Obrador, el senyor Miquel Àngel Piqueras Garcia, el senyor Josep Gaspar Tur Marí, el doctor Joaquim Tintoré Subirana, el doctor Antoni Socias Salvà, la doctora M. Carmen Fernández González i la senyora Rosa Maria Company Bauzà.

Punt 1: Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors (24-XI-2004, 23-II-2005, 18-IV-2005 i 31-V-2006)

El Rector indica que es varen trametre per correu electrònic les actes de les quatre sessions anteriors juntament amb la convocatòria d'aquest Claustre. El Claustre aprova per unanimitat l'acta de la sessió ordinària del dia 24 de novembre de 2004 i de les sessions extraordinàries dels dies 23 de febrer de 2005, 18 d'abril de 2005 i 31 de maig de 2006.

Punt 2: Informe de la Síndica de Greuges

El Rector dóna la paraula a la Síndica de Greuges, senyora Magdalena Gianotti Bauzà, la qual indica que la compareixença davant el Claustre és per donar compliment a les previsions de l'article 86.5 dels Estatuts, el qual estableix, entre altres funcions de la Síndica de Greuges: la de presentar al Claustre una memòria anual sobre les seves actuacions, incloent-hi els suggeriments, les propostes i les advertències que se'n derivin. A continuació, la Síndica de Greuges llegeix l'informe preceptiu corresponent al període que hi ha entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2005 (annex únic).

El Rector li agraeix l'informe elaborat i la feina feta i indica que s'obre un torn de paraules per si algú vol fer-li alguna pregunta o consulta. No hi intervé ningú.

Punt 3: Informe del Rector sobre el compliment del Pla estratègic de la Universitat de les Illes Balears

El Rector recorda que la Mesa del Claustre va incorporar aquest punt a la sessió del passat 7 de juliol. Diu que abans de trametre la convocatòria algun membre de la Mesa ja havia indicat la conveniència d'incorporar aquest punt, però que en un primer moment no es considerà adient fer-ho.

A continuació el Rector recorda que el Pla estratègic té una vigència de quatre anys, concretament del 2002 al 2006, i per tant, encara resten uns mesos de vigència. Afegeix que s'ha previst que, un cop exhaurit aquest termini, l'òrgan competent, l'Oficina de Planificació i Prospectiva, realitzarà una anàlisi profunda del compliment una vegada que n'hagi finalitzat la temporalització.

El Rector afegeix que el dia d'avui el que fa és presentar un primer balanç provisional i resumit, i considera que no es tracta de fer un balanç d'un equip de govern determinat, ja que en l'execució d'un pla estratègic hi ha implicada molta gent, un gran col·lectiu i no simplement càrrecs directius (tot i que, sens dubte, són els qui hi tenen una quota més gran de responsabilitat); per tant, incumbeix tota la comunitat universitària.

Seguidament anuncia la creació de la comissió derivada del Consell de Govern perquè prepari la revisió del pla actual o l'elaboració d'un nou pla estratègic, en vista dels resultats aportats per l'Oficina de Planificació i Prospectiva. Afegeix que aquesta serà una tasca llarga en el temps i que el document que s'elabori ha de ser consensuat.

Tot seguit el Rector llegeix el seu informe i recorda que el Pla estratègic té nou eixos, dels quals indicarà els objectius prevists i, seguidament, les fites aconseguides:

Eix primer: Formació . Indica que els objectius fonamentals són millorar la formació, reforçar les tutories, ampliar el nombre d'alumnes i millorar les infraestructures, entre altres. Assenyala que un nombre elevat d'aquests objectius s'han complert: flexibilització del Reglament acadèmic, introducció d'horaris adaptats a les necessitats de l'alumnat, POTU (anys 2004, 2005 i 2006), reconeixement de cicles formatius superiors (més de tres-cents), creació del DEMOLABO, generalització de tutories, implantació d'un ensenyament totalment en línia (el corresponent a Educació Social), incorporació de nous ensenyaments al programa Campus Extens illes (com ara Dret), programes de portàlis, WI-FI, creació de títols propis (Diploma Sènior Superior de la UOC o el Curs de Graduat en Seguretat i Ciències Policials), creació del Centre d'Estudis de Postgrau, o implantació de postgraus oficials.

No obstant això, destaca les dificultats que hi ha hagut amb les titulacions oficials a causa de la moratòria existent actualment per la reforma dels ensenyaments oficials, que no ha permès el creixement desitjat.

Així mateix també destaca que s'ha treballat en la implantació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), i així s'ha creat l'Oficina de Convergència i Harmonització Europea.

Eix segon. Recerca i Innovació . En primer lloc assenyala quins són els objectius d'aquest eix. Afegeix que també són molts els objectius assolits: increment dels recursos obtinguts pels investigadors de la UIB, augment del finançament de la infraestructura científica, foment de la recera, increment de les relacions amb altres centres i universitats, difusió de la recerca dels nostres investigadors als mitjans de comunicació.

Eix tercer. Llengua . Assenyala que l'objectiu principal és millorar l'ús de la llengua catalana i afavorir-ne el coneixement. Seguidament indica quines han estat les actuacions realitzades en aquest eix: especialització en diversos estudis (Matemàtiques, Psicologia, Filosofia i Infermeria), implantació del Pla lingüístic (amb un cost total d 60.000 euros), convocatòria d'ajuts per promoure l'ús del català a la recerca, edició de diverses publicacions, augment de l'ús del català en la docència, organització de diversos cursos per part del PDI i del PAS, potenciació del Servei Lingüístic, i dels tres gabinets que en depenen: Gabinet de Terminologia, Gabinet d'Onomàstica (Toponímia i Antroponímia) i el creat recentment Gabinet de Didàctica de Llengües.

Finalment el Rector fa una sèrie de reflexions sobre aquest eix: indica que és evident que s'haurien pogut fer més coses però també és cert que la línia és bona: ja a les proves de selectivitat el 73 per cent dels estudiants han triat la llengua catalana per realitzar les proves, i també s'ha incrementat l'ús del català a la docència (ja que a falta de les dades de la darrera enquesta sobre usos de la llengua, s'ha de remarcar que s'ha passat del 32 per cent el curs acadèmic 1999-2000 a un 49 per cent el curs 2003-2004).

Quart eix. Persones . Assenyala, en primer lloc, quins eren els objectius i a continuació explica quins s ' han assolit: millora de la capacitat del PDI i del PAS, inserció laboral dels estudiants amb discapacitats, posada en marxa del PADU, programa d'avaluació del professorat, avaluacions dels estudis, aprovació del document de plantilla del PAS, Pla estratègic de Gerència, eliminació de barreres arquitectòniques, pla pilot i inserció laboral (Fòrum de l'Ocupació, del qual s ' ha fet ja la segona edició).

Pel que fa a la plantilla del PDI, indica que actualment el document de plantilla actual és clarament obsolet, però una nova elaboració d'aquest document és condicionada pels dubtes que a nivell estatal es plantegen en el disseny dels nous estudis de grau. No obstant això, indica que la plantilla del PDI s'ha millorat molt: eliminació de desequilibris, promocions estructurals, promocions futures de TEU en previsió de la reforma de la LOU.

Eix cinquè. Campus . En primer lloc assenyala els objectius prevists, centrats en millores d'habitabilitat, i continua indicant que la fita fonamental assolida ha estat l'obtenció d'un pla plurianual de finançament per part del Govern autonòmic, el qual ha suposat la constitució del COFIU. Indica quines han estat les actuacions realitzades, com ara la creació del Laboratori d'Arquitectura Tècnica, i les actuacions que s'estan fent: les reformes de can Oleo o de les seus de Menorca, i les que estan a punt de fer-se o es faran en un futur: remodelació de l'edifici Ramon Llull o construcció de la biblioteca central.

També indica altres actuacions: acreditació del Servei de Biblioteca i Documentació, que ha aconseguit la norma ISO, diversificació de la concessió del servei de bars i menjadors de la Universitat, promoció del transport públic amb les noves targetes de l'EMT i la primera línia del metro, reordenació de l'aparcament al campus, ampliació dels horaris d'atenció al públic els horabaixes per part de les secretaries, simulacres, revisions mèdiques del personal incloses en el pla de prevenció de riscs laborals, itineraris naturals.

Finalment acaba aquest eix indicant les obres previstes per a aquest estiu per millorar les condicions d'alguns edificis i substituir-ne alguns elements obsolets (com el sistema de refrigeració i calefacció de l'edifici Guillem Colom Casasnovas).

Eix sisè. Captació de recursos i gestió . En aquest eix remarca l'increment en la transferència nominativa per alumne que s'obté del Govern (de 39 m a 51 m els darrers anys, la qual cosa suposa un increment del trenta per cent de la transferència), política d'acords amb empreses i institucions per finançar actuacions puntuals (assignatures, jornades, conferències...), procés d'elaboració d'un programa de gestió acadèmica (Gradus), pla de contractes, programa d'incentius a centres per entrar en la cultura del contracte programa.

Eix setè. Relacions amb la societat . Indica quins són els objectius proposats, entre els quals destaca mantenir el vincle amb la societat i amb els antics alumnes, i quines han estat les fites aconseguides: s'han signat més de mil convenis els darrers anys, consolidació i augment dels centres universitaris municipals (ja n'hi ha 24), impuls de les activitats de la UOM, de la UOC i del SAC també als centres universitaris i també impuls del programa Amics i Amigues de la UIB.

Eix vuitè. Relacions exteriors i internacionalització . D'aquest eix destaca com a objectius aconseguits l'increment del nombre d'alumnes estrangers a la UIB i dels nostres estudiants que van a estudiar a fora, increment de les relacions amb països sud-americans i introducció del programa d'assignatures en anglès (la resposta al qual ha estat molt positiva).

Eix novè. Desenvolupament de valors culturals i socials . Destaca que la presència de la Universitat en la societat és constant i abundosa (experiències, conferències, catàlegs, activitats en centres i instituts). Remarca també la presència generalitzada de la UIB diàriament en els mitjans de comunicació, les activitats de les universitats d'estiu (UIMIR i U. d'Eivissa i Formentera), la representació de la UOM en els òrgans de govern i de representació de la UIB (Claustre, Consell de Govern i Consell d'Estudiants), situació molt poc freqüent en l'àmbit universitari de l'Estat. També realitza una breu referència a la creació del Diploma Sènior Superior i a la Coral Universitària. Quant a iniciatives solidàries, destaca l'increment dels convenis signats amb el Govern en aquesta matèria i la dedicació del 0,7 per cent dels recursos propis a activitats de desenvolupament.

Punt 4: Torn obert de paraules

El Rector indica que s'ha comprovat que ningú no ha sol·licitat, seguint les previsions de l'article 13 del Reglament del Claustre constituent, d'intervenir en el torn obert de paraules. No obstant això, demana si algú vol intervenir-hi. No hi ha cap intervenció.

I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.25 hores. De totes les quals coses, com a Secretari, don fe.