A les 10.10 hores del dia 16 de desembre de 2002, a la sala d'actes de Son Lledó, es reuneix en sessió ordinària el Claustre de la Universitat. El presideix el Rector. Una vegada comprovat el quòrum, s'obre la sessió.

S'excusen d'assistir-hi la senyora Margalida Payeras Llodrà i els senyors Eugeni Garcia Moreno, Macià Blázquez Salom, José Miguel Mellado Gordo, Francisco José Perales López, Lluís Ballester Brage, Joaquim Tintoré Subirana i Vicent Joan Torres Escandell.

De forma prèvia, el Rector vol fer constar en acta el dol de la Universitat per la mort del professor Vicente Javier Benedí Benito i recorda l'acte del proper divendres que es farà en memòria seva.

Punt 1: Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior (12-VII-2002)

La Secretària General indica que es va trametre l'acta de la sessió anterior amb la convocatòria. Finalment, el Claustre aprova per assentiment l'acta de la sessió ordinària del Claustre de la Universitat del dia 12 de juliol de 2002, Claustre constituent de la LOU.

Punt 2: Informe del Rector

El Rector recorda que el motiu del Claustre d'avui és l'aprovació del Pla estratègic de la Universitat 2002-2006, un cop aprovat pel Consell de Govern i el Consell Social.

El Rector comença la intervenció indicant quins seran els punts fonamentals del seu informe, que tracta tres grans temes: pressupost, titulacions i innovació i qualitat (annex 1).

Pel que fa a l'apartat dedicat al pressupost, el Rector, després de donar unes dades numèriques dels darrers nou anys, remarca que l'augment pressupostari produït any rere any ha possibilitat la dotació de millors serveis a la Universitat i ha ajudat a solucionar alguns problemes i n'ha abordat d'altres. Així mateix, destaca l'esforç inversor realitzat per consensuar amb el Govern els objectius d'aquesta universitat i n'espera la continuïtat, ja que des del curs 1995-96 la UIB ha vist sortir de les seves aules, com a titulats superiors, prop de 12.000 alumnes.

Quant a la consolidació de la UIB a la innovació i la qualitat, el Rector remarca algunes qüestions sobre diversos punts:

1. Document de plantilla.

Comença el discurs sobre aquest punt destacant els avantatges d'aquest document i assenyala que s'està elaborant el segon document de plantilla. A més, es refereix a la millora de l'administració, la qual cosa suposa una futura revisió de la plantilla del personal d'administració i serveis. Finalment, indica la millora que han experimentat les retribucions del professorat i del PAS.

2. Investigació.

El Rector comença fent referència a les mesures adoptades per mantenir un nivell destacat en la recerca bàsica i competitiu en l'aplicada.

Seguidament esmenta la previsió que el Pla balear de R+D+I augmenti les possibilitats de la captació de recursos. I en aquest punt insisteix en els recursos propis que es dediquen a la recerca, atesos els pocs ajuts institucionals en aquesta matèria.

A continuació es refereix a les actuacions que actualment es duen a terme gràcies a la primera fase de l'ajut dels fons FEDER: construcció de l'edifici per als Serveis Cientificotècnics, creació de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut i millora de la xarxa del campus; també fa referència a les que permetrà la segona fase d'aquests fons.

Finalment assenyala la importància d'algunes unitats (Servei de Biblioteca i Documentació, animalari, Oficina de Suport a la Recerca i Centre de Tecnologies de la Informació) com a suport de les tasques de recerca.

3. Activitat acadèmica.

Comença la intervenció d'aquest punt fent referència a la reforma dels plans d'estudis, la qual ha significat la modificació i/o renovació de quasi tots els plans d'estudis i preveu un augment de l'optativitat, la implantació d'itineraris curriculars i, en alguns casos, el pas de quatre a cinc anys.

Segueix la intervenció reconeixent la necessitat de continuar amb el procés d'avaluació institucional de la qualitat, en el qual tenen un paper important l'Oficina de Planificació i Prospectiva i l'Oficina de Gestió Acadèmica.

Indica que durant aquest curs s'han posat en marxa tres nous estudis: Arquitectura Tècnica, Enginyeria Tècnica Agrícola i l'especialitat de Mestre en Educació Especial, els quals completen la primera fase d'implantació de nous estudis començada el curs 2000-2001. Amb la segona fase d'implantació s'incorporarien com a estudis d'aquesta universitat els de ciències del treball (amb la col·laboració de la Conselleria de Treball i Formació) i d'antropologia social (amb la col·laboració de la Conselleria de Benestar Social).

Seguidament fa una llarga referència al programa de Campus Extens, el qual s'ha constituït en una plataforma de formació semipresencial per a les seus de Menorca i d'Eivissa i Formentera i s'ha consolidat com una eina de treball per als estudiants del campus. Aporta una sèrie de dades, amb les quals es demostra que gairebé un 70 per cent dels alumnes té alguna assignatura de Campus Extens; i any rere any aquestes estadístiques milloren.

Finalment assenyala que s'ha començat un programa d'ajuda a la innovació de la docència que dóna suport a les iniciatives innovadores, facilita l'intercanvi d'experiències i impulsa la reflexió del professorat sobre la pràctica docent. Clou el punt dient que tot això va en la mateixa direcció prevista en la creació d'un espai europeu d'ensenyament superior, el qual ha d'estar enllestit l'any 2010.

4. Estudiants.

Comença l'exposició d'aquest punt dient que aquest curs ha augmentat el nombre d'alumnes col·laboradors, el d'estudiants usuaris de la borsa de treball que gestiona la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears i el dels alumnes que han tingut la possibilitat de fer pràctiques en empreses. Seguidament dóna una sèrie de dades estadístiques que corroboren les afirmacions anteriors.

Finalment indica que hi ha hagut una millora de les infraestructures docents, la qual cosa ha suposat un increment important dels recursos materials i de l'ús de les aules d'informàtica.

5. Connexió amb la societat.

En aquest punt es refereix a tres aspectes essencials:

a) La Universitat com a factor de desenvolupament socioeconòmic. En aquest terreny s'emmarquen les activitats de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears: implementació d'un programa de visites guiades d'empresaris a les dependències i els serveis de la UIB, realització d'un estudi de les necessitats de formació i transferència de tecnologia a les empreses, i creació d'un programa d'ajuts per a la creació d'empreses per a joves titulats universitaris.

b) La participació en activitats de creació i difusió cultural, entre les quals es pot destacar: els cursos i activitats d'universitat d'estiu (a Mallorca a l'Estudi General Lul·lià, a Menorca a través de la UIMIR i a Eivissa i Formentera a través dels organitzats pel mateix Consell), la Universitat Oberta per a Majors, la gestió de la càtedra Ramon Llull, la xarxa de centres universitaris municipals, l'organització i participació pel que fa a manifestacions culturals i/o artístiques, a través de la Coral o del SAC, la difusió de les publicacions pròpies de la nostra universitat i la pràctica esportiva a la Universitat (dels seus estudiants, professors i PAS i també de ciutadans de totes les edats).

c) La internacionalització i mobilitat. En aquest àmbit assenyala que s'ha incrementat el nombre de convenis amb altres universitats i centres de recerca, que han estat una cinquantena els professors visitants i que s'ha participat en els programes europeus Sèneca i ERASMUS i en el programa DRAC de l'Institut Joan Lluís Vives.

6. Infraestructures.

En aquest punt comenta que s'està executant el projecte de rehabilitació de can Oleo, està a punt de sortir el concurs d'idees sobre la biblioteca paranimf i possiblement es crearà una fundació per compartir l'ús de l'Estudi General Lul·lià.

Indica, també, que amb l'aplicació de fons FEDER és possible que s'ampliï l'edifici Ramon Llull.

El darrer aspecte que comenta és la modificació del pla especial de la UIB, per part de l'Ajuntament de Palma, la qual cosa ha de significar una legalització i racionalització dels espais al campus, particularment dels aparcaments.

Acabada l'exposició dels punts anteriors, el Rector comença la cloenda del seu discurs i explica quin és el projecte de futur de la nostra universitat, el qual es resumeix en dos factors: l'esforç global de consolidació i el paper de lideratge.

Punt 3: Aprovació, si escau, del Pla estratègic

El Rector exposa l'abast i el significat del Pla estratègic de la Universitat i informa que a continuació es presentarà el Pla estratègic i també les diferents fases que ha seguit aquest pla dins la Universitat. També informa de les implicacions de l'aprovació d'aquest document (annex 2).

El Rector dóna la paraula al professor Carles Manera Erbina, el qual explica les idees i línies principals que han inspirat el Pla estratègic i fa una justificació dels tres motius pels quals s'ha elaborat. Així mateix fa referència al procés d'aprovació del Pla i n'indica les fases: preliminar, elaboració del document, reflexió i debat, desplegament i avaluació i revisió.

Continua l'exposició indicant que per a l'elaboració d'aquest pla es va constituir una comissió que va iniciar la seva feina a mitjan any 2000.

Seguidament assenyala quin és el contingut del document. Així, hi ha nou eixos d'actuació, quatre línies preferents, trenta-dos objectius del Pla estratègic i noranta-nou mesures.

A continuació exposa la missió i visió de la UIB, és a dir, la funció i la identitat de la nostra universitat.

Tot seguit explica les sis aportacions o esmenes que va fer el Consell Social al Pla estratègic i que varen ser aprovades amb posterioritat a la convocatòria del Claustre:

1. Punt 8 (A.2. La funció social de la Universitat) (pàg. 8). El Consell Social va acordar d'introduir un incís final al segon paràgraf: «Per corregir aquesta tendència se cercarà la col·laboració activa del Consell Social en la mesura de la seva capacitat.»

2. Punt 11 (B.1. Missió i visió de la UIB) (pàg. 11). El Consell Social va acordar d'introduir l'adjectiu «pública» després del terme «universitat», en l'expressió: «La visió de la UIB és ser una universitat arrelada [...]».

3. III. Eix de la llengua (pàg. 20). El Consell Social va fer dos canvis en la redacció del primer paràgraf (substituir «missió» per «estratègia» i «visió» per «perspectiva»): «Com a vehicle de transmissió i promoció dels sabers, la llengua catalana forma part de la missió de la Universitat de les Illes Balears i ha de formar part, de manera evident i decidida, de la seva visió en el marc multilingüe en què es desenvolupa la seva activitat».

4. VII. Eix de les relacions amb la societat de les Illes Balears (pàg. 30). El Consell Social va acordar d'ampliar la referència a les «associacions empresarials» amb la introducció de l'expressió «i socials» a la primera columna de l'apartat VII.26.1 del quadre de l'eix VII.

5. IX. Eix del desenvolupament de valors culturals i socials (pàg. 34). El Consell Social va acordar d'introduir-hi un afegitó.

6. Objectiu 5 del primer eix (Eix de la formació) (pàg. 16). El Consell Social va acordar d'introduir un nou objectiu I.5.2 en el quadre, amb el consegüent canvi de numeració dels posteriors, amb la redacció següent: «Establir un pla d'actuació de la UIB (4) que faciliti que els titulars de grau superior puguin accedir a estudis universitaris» (primera columna) i «Aprovar el pla en els terminis establerts pel Consell de Govern (ha d'incloure objectius, activitats, responsables, indicadors i pressupost)» (segona columna).

A continuació el Rector exposa que el Claustre hauria d'aprovar les esmenes realitzades pel Consell Social al document que s'ha posat a l'abast dels claustrals, i en proposa la discussió de forma individualitzada.

El professor Ramon Puigjaner Trepat fa una observació de caràcter procedimental, ja que considera que aquestes esmenes s'haurien d'haver tramès als claustrals. Li contesta el Rector i el vicerector de Planificació Economicoadministrativa li n'ofereix aclariments.

a) Primera esmena introduïda pel Consell Social. S'aprova per 153 vots a favor, una abstenció i cap vot en contra.

b) Segona esmena del Consell Social. S'aprova per unanimitat.

c) Tercera esmena del Consell Social. S'aprova per 149 vots a favor, quatre abstencions i un vot en contra.

d) Quarta esmena del Consell Social. S'aprova per unanimitat.

e) Cinquena esmena del Consell Social. Intervé el professor Pere M. Deyà Serra per fer notar que l'esmena no és de caràcter tècnic, sinó que suposa una limitació a l'actuació de la UIB. Intervenen el professor Ramon Puigjaner Trepat, el professor Perfecto Cuadrado Fernández, la vicerectora Mercè Gambús Saiz, el professor Rafel Crespí Cladera, el vicerector Avel·lí Blasco Esteve, el professor Víctor Cerdà Martín, el professor Llorenç Valverde Garcia i el professor Román Piña Homs, els quals es mostren en contra de l'admissió d'aquesta ingerència i rebutgen la limitació que l'esmena suposa per a l'actuació de la Universitat.

L'esmena es rebutja per unanimitat. Per tant, es retira.

f) Sisena esmena del Consell Social. El vicerector Eduard Rigo Carratalà intervé per manifestar la seva opinió sobre l'esmena presentada. Seguidament intervenen la professora Francesca Garcias Gomila, que indica que no sap si el contingut de l'esmena és tècnicament correcte, el professor Ramon Puigjaner Trepat, la professora Francesca Salvà Mut, el professor Perfecto Cuadrado Fernández, que indica que la conferència de degans de Filosofia va anar en el mateix sentit, i el professor Llorenç Valverde Garcia, que proposa d'afegir l'expressió «formació professional».

Sentides les diverses intervencions, el Rector proposa de fer alguns canvis en la redacció de l'esmena per millorar-la. El text proposat és el següent: «Establir un pla d'actuació de la UIB que faciliti que titulats de formació professional de grau superior puguin accedir a estudis universitaris.»

S'aprova per 153 vots a favor, una abstenció i cap vot en contra.

Finalment el Rector indica que, de conformitat amb el procediment previst per la Mesa del Claustre, el professor Joan Mas Vives ha presentat una esmena, la qual reprodueix el context d'un debat que va tenir lloc al Consell de Govern. Es tracta d'una esmena que afecta l'eix de la llengua i concretament demana la substitució a l'objectiu III.9.4 de l'expressió «mèrit» per «requisit» a l'hora de valorar el professorat contractat que participi en les convocatòries de places i argumenta la seva defensa: « » (annex 3).

El Rector dóna la paraula al professor Joan Mas Vives perquè justifiqui i defensi l'esmena presentada.

S'obre un torn de paraules en el qual intervenen el professor Josep Ignasi Aguiló Fuster, que indica que aquesta esmena està en contra del que és tot el document, la professora Catalina Cantarellas Camps, que es manifesta a favor de l'esmena, el professor Román Piña Homs, que es mostra en contra d'afegir un requisit de llengua catalana, el senyor Miquel Llabrés Grau, que assenyala que el PAS està obligat a passar per un requisit de llengua catalana, el professor Víctor Cerdà Martín, que indica que aquesta esmena va en contra del mateix esperit de la Universitat, el professor Ramon Puigjaner Trepat, que es manifesta en contra de l'esmena, el professor Nicolau Dols Salas, que fa una defensa de l'esmena, el professor Andreu Palou Oliver, el senyor Juan Manuel Reverte Lorenzo i el professor Joan Mas Vives, que fa una darrera reflexió sobre aquest tema.

Tornen a intervenir el professor Román Piña Homs, que considera que la llengua pròpia de les Illes Balears ha de ser considerada com a mèrit, el professor Josep Ignasi Aguiló Fuster, el professor Joan Mas Vives, el senyor Miquel Llabrés Grau, el professor Víctor Cerdà Martín i la vicerectora Mercè Gambús Saiz.

Després del torn de paraules es realitza la votació. El resultat és el següent: 60 vots en contra, 47 vots a favor i 26 abstencions. Per tant, l'esmena presentada pel senyor Joan Mas Vives és rebutjada.

Finalment, el Rector sotmet a votació el document global referent al Pla estratègic de la Universitat de les Illes Balears, que s'aprova per 108 vots a favor, 20 abstencions, 14 vots en contra i un vot nul (annex 4).

Punt 4: Informació de la comissió per a la reforma dels Estatuts

El Rector dóna la paraula a la Secretària General perquè expliqui l'estat actual del procés d'elaboració dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears.

La Secretària General comença la intervenció dient que el passat 12 de juliol el Claustre va elegir una comissió per a la reforma dels Estatuts, la comesa de la qual és elaborar el nou text estatutari d'aquesta universitat. Aquesta comissió es va reunir per primera vegada el dia 23 de juliol i des de llavors s'ha anat reunint amb periodicitat per complir amb el calendari previst, que és el següent: el primer esborrany s'hauria de presentar als membres del Consell de Govern a mitjan febrer i sotmetre a debat i aprovació del Consell de Govern a principis de març; després hi hauria un mes per presentar un segon esborrany al Claustre i aprovar-lo, necessàriament, abans del dia 12 d'abril de 2003; finalment restaria pendent l'aprovació del Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que tal com ha indicat la Conselleria d'Educació i Cultura es produiria en el termini màxim de sis mesos.

Seguidament explica quins són els criteris que segueix aquesta comissió per elaborar els Estatuts:

a) Aquesta comissió, com gairebé totes les de la resta d'universitats espanyoles, està guiada per una tendència natural a seguir l'esquema dels Estatuts aprovats en el marc de la LRU; per tant, el primer criteri és l'adaptació a la LOU (amb el coneixement del text), a l'altra normativa estatal (excepte el decret d'habilitació, pràcticament no hi ha res més) i a l'altra normativa pròpia de la comunitat autònoma (el decret de professorat, la Llei d'organització del sistema universitari i altres decrets pendents).

Afegeix que l'adaptació a tota aquesta normativa implica bàsicament realitzar adaptacions terminològiques i canvis en l'estructura i composició dels òrgans de govern, tot i que en alguns casos es realitzen també millores tècniques de redacció. També remarca que en alguns supòsits (com el capítol dedicat al personal docent i investigador) no serà possible una simple adaptació, sinó que s'haurà de redactar un text alternatiu nou.

b) El segon criteri és la flexibilitat. El fet que no es disposi de gran part de la normativa que afectarà les universitats espanyoles implica que es deixi a reglamentacions posteriors d'altres òrgans (especialment del Consell de Govern) la regulació d'aspectes que si es veiessin reflectits en els Estatuts necessàriament s'haurien de reformar en poc temps.

Tot seguit la Secretària General explica que dels 202 articles que tenen els Estatuts vigents la comissió ja n'ha revisat la meitat, i explica quins són els canvis que la comissió ha proposat.

1. Quant als òrgans de govern col·legiats, la Secretària General realitza les reflexions següents:

a) En els nous Estatuts el Claustre perd competències, com és l'elecció de Rector. Tampoc no podrà promoure una moció de censura a Rector, però sí que podrà convocar eleccions extraordinàries a Rector. Així mateix, afegeix que el Claustre actual ja es va elegir seguint les normes dictades per la LOU i, per tant, el nou Claustre serà molt semblant al que hi ha ara, quant a composició.

b) La Junta de Govern ja es denomina Consell de Govern des la constitució provisional d'aquest òrgan a partir de l'aplicació de la disposició transitòria corresponent. Per tant, el nou Consell de Govern també serà semblant a l'actual.

c) El Consell Executiu, que actualment és un òrgan especial, a partir de l'entrada en vigor dels nous Estatuts serà un òrgan ordinari i canviarà de nom: serà el Consell de Direcció. També serà un òrgan molt semblant a l'actual.

d) La LOU dibuixa un Consell Social fort, però els Estatuts regulen poc aquesta figura atès que resta molt lligada a les previsions de la LOU i de la llei de la nostra comunitat autònoma referent a aquest òrgan. Per tant, poc es pot fer en aquest sentit.

e) Es crea un nou òrgan, també exigit per la LOU, la Junta Consultiva, i la comissió proposa que sigui integrada per deu membres.

f) Es crea la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca i també probablement es crearà la Junta de Degans i Directors de Centre com a òrgans, tots dos, col·legiats especials de caràcter general.

g) Els consells de direcció dels departaments es denominaran a partir de l'entrada en vigor dels Estatuts comissions de direcció dels departaments.

h) Es creen i regulen les comissions de direcció dels centres.

i) Els consells d'institut universitari es denominaran consells dels instituts universitaris de recerca i seran a partir de l'entrada en vigor dels Estatuts òrgans col·legiats especials de caràcter particular, juntament amb els òrgans esmentats als dos apartats anteriors.

2. Quant als òrgans unipersonals, la Secretària General exposa el següent:

L'òrgan que canvia més és el Rector. A partir d'ara és elegit per sufragi universal. Afegeix que la comissió ja ha arribat a un acord sobre la ponderació del vot dels diferents sectors de la comunitat universitària: sector a) 51 per cent, sector b) 12 per cent, sector c) 25 per cent, i sector d) 12 per cent.

Seguidament la Secretària General comenta que la comissió té encetats dos debats que encara no s'han tancat:

1. Els percentatges de representació dels diferents sectors de la comunitat universitària als diversos òrgans de govern, bàsicament al Claustre, al Consell de Govern, als departaments i a les juntes de centre.

2. La priorització de les facultats i escoles sobre els departaments o a l'inrevés. Indica que sembla que l'esperit de la LOU és justament a la inversa del de la LRU, ja que prioritza facultats i escoles sobre departaments, encara que ni la LRU ni la LOU prohibeixen l'alternativa contrària ni indueixen en excés la que promocionen. Per tant, el projecte d'Estatuts haurà de decidir quin tipus d'universitat es farà. De totes formes i encara que el debat no s'ha acabat, creu que com a presidenta de la comissió pot transmetre la idea, de sentit comú, que és convenient ampliar les funcions i competències als centres però sense provocar un daltabaix en l'estructura de la Universitat. Finalitza aquest punt dient que la nostra és una universitat fortament departamental i que aquest fet no es pot canviar de manera traumàtica, per la qual cosa es pot dir que és un debat encara obert.

La Secretària General acaba la intervenció dient que això és, a grans trets, el que ha fet la comissió per a la reforma dels Estatuts fins ara i que aquesta setmana es crearà una pàgina web de la Universitat on es podran consultar les qüestions exposades (calendari, creació i composició de la comissió, acords...).

Finalment, el Rector indica que una vegada aprovats els Estatuts pel Claustre de la Universitat, seria el moment oportú per convocar eleccions a Rector.

Punt 5: Precs i preguntes

No n'hi ha.

I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.50 hores. De totes les quals coses, com a Secretària, don fe.